La presidenta madrilenya, Isabel Ayuso, va venir convidada ahir a Barcelona, just en l’aniversari del discurs del Rei —no pas de l’anglès que dona títol a la pel·lícula—, sinó de l’actual rei espanyol amb motiu del referèndum català de l’1 d’Octubre de 2017. Sí ja fa 5 anys d’aquell 3 d’octubre i no sé pas si dir que em sembla molt llunyà, per tants esdeveniments extraordinaris, com molt proper, per la vivesa amb què conservo el record de tot el que va passar.

Certament soc més de recordar les coses bones que les dolentes —pel que fa als detalls—, però això no vol pas dir que m’oblidi d’aquestes darreres; i entre aquestes, el discurs del Rei hi té un paper, certament, protagonista. Un protagonisme que Ayuso aplaudia aquest mateix dilluns amb les seves paraules, lloant tant la figura monàrquica com el posicionament adoptat.

No podem estar més allunyades, suposo que en tot, però especialment en les seves consideracions sobre les paraules del Rei en referència a l’1-O i, evidentment, en tot el que té a veure amb Catalunya i que ella no s’ha estalviat d’expressar amb claredat —i no sé si afegir amb verbigràcia castiza—, especialment pel que fa a la llengua. Si en algun moment ens despistem o estem tan cansats i cansades —el mal de peus, si més no en el meu cas, cada vegada es nota més i dura més—, no cal més que parar l’orella per constatar que l’encaix a Espanya no és possible; més enllà que com a país veí i, així i tot, la relació que espero pugui ser de bona convivència, serà difícil. I no només per una qüestió de pàtries, sinó, i especialment, de concepció del món.

No cal més que parar l’orella per constatar que l’encaix a Espanya no és possible. No només per una qüestió de pàtries, sinó, i especialment, de concepció del món

Del discurs de la presidenta madrilenya penso que val la pena assenyalar especialment una frase respecte de la monarquia que dona compte del projecte de país de l’espanyolitat: “Fue brillante y demostró la importancia que tiene la Corona, la monarquia parlamentaria, como garante de la unidad y de la igualdad de todos los españoles ante la ley”.  Sí en aquests termes després de tot el que ha passat i continua passant en els jutjats espanyols pel que fa als i les independentistes represaliades i el que no ha passat —ni sembla que passarà—, en els jutjats espanyols amb la corona. 

Sé que podem deixar l’anàlisi només en la constatació de la ignorància o la mala fe en què està instal·lada una bona part de la classe política —de la classe política que, a més a més, triomfa—, i que genera discursos esperpèntics com aquests, però és molt més fondo que tot això. Que aquesta senyora sigui de la dreta espanyola no fa diferència amb el que fa el PSOE i no només ho dic en el sentit de ser monàrquics sinó de salvaguardar la institució fins i tot per sobre de la democràcia. Fem el possible, si us plau, per deixar tot això endarrere!!!