Un autobús de dos pisos, pintat de blau i blanc i de quatre metres d'alçada, està recorrent estos mesos lo terç nord de la península Ibèrica. Va iniciar el seu viatge al febrer d'enguany a Osnabruck, antic regne de Prússia i actual província de Hannover, a Alemanya. Des de la vora del riu Hase ha fet cap a la conca de l'Ebre, havent travessat França sencera per la vora del Sena i el Loira.
Es tracta d'un vell model que circulava pel Berlín Occidental i que ha estat íntegrament reformat per Michel Malcin, un antic pastor d'Ibbenbüren, que el 2019, cansat de predicar —potser al desert.—-, va decidir canviar radicalment de vida. Des d'aleshores, ha dedicat tots los seus esforços a convertir l'autobús en un espai de trobada i tertúlia. La decoració és vintage, més semblant a l'Alemanya Oriental que no pas a l'Occidental, per on circulava a la dècada dels seixanta del segle passat.
Michel i la seua parella repartixen calma, convertits en cambrers, xofers i companys de tothom qui es permet lo luxe de dixar-se portar pel Doppellecker
Lo Doppellecker (Doble deliciós) —així l'ha batejat— és ara una cafeteria mòbil. A diferència dels establiments convencionals, ell es desplaça i tu te'l vas trobant. Amb una particularitat: la seua ruta ara discorre només pels espais del Camí de Sant Jaume: d'est a oest. A la part davantera s'hi pot llegir la destinació: Santiago de Compostela. Los pelegrins se'l poden anar trobant als espais més pintorescos i bonics del traçat i oferix, essencialment, cafè de qualitat (d'Àfrica o Nepal), galetes casolanes, xocolate, begudes refrescants, llet o fruita que pot anar collint pel camí.
Allà on va desplega una terrasseta de taules i cadires metàl·liques d'aparença retro i et permet pujar al bus-cafè, que és també casa seua durant este periple. Accedir-hi és com entrar en un túnel del temps, tant pel que fa a la decoració com al concepte d'establiment, insòlit. Allí lo temps s'atura, no hi ha wifi i no es pot demanar per emportar: has de seure i reposar. És punt de trobada i tertúlia, de retrobaments i coneixences. Es paga la voluntat (amb preu mínim recomanat, això sí) i en prendre una consumició se't dona un original bitllet de bus dissenyat per ell mateix. Lo que recapta li servix per autofinançar l'aventura i fer donacions a diversos projectes benèfics de les poblacions on s'atura.
Jo, me l'he trobat a dalt de tot de l'Alto del Perdón, lo cim més alt de la serralada del mateix nom, a Navarra. Una lloma de gairebé 800 metres d'immillorables vistes, a tocar d'un memorial per les 92 persones assassinades allí pel feixisme entre el 1936 i el 1937 —obra de Peio Iraizoz— i a prop d'un altre monument, en este cas de ferro i en homenatge al pelegrí —obra de l'escultor Vicente Galbete. Entre un i altre, Michel i la seua parella (d'uns quaranta anys tots dos) repartixen calma, convertits en cambrers, xofers i companys de tothom qui es permet lo luxe de dixar-se portar pel Doppellecker. A la part de darrere del bus hi ha imprès lo seu lema: love, peace and coffee (Amor, pau i cafè). Quan los hi preguntes quina és ara la seua missió a la vida, responen: ser feliç. Doncs això. Propera parada? Només la saben ells.