Només hem hagut d’esperar vuit dècades perquè el Govern espanyol publiqui el llistat amb els noms dels 4.427 republicans espanyols que van perdre la vida als camps de concentració nazis, justament, l’any que es commemora el 80è aniversari de l’exili republicà. La publicació d’aquest nou llistat al Boletín Oficial del Estado (BOE) permet la inscripció de les defuncions al registre civil on fins ara no constaven. Aquest era l’objectiu de Franco, no reconèixer les víctimes republicanes i evitar les reclamacions de les famílies.
Les històries de milers de republicans deportats havien quedat amagades, durant dècades, entre llibres vells al soterrani de la seu del Registre Civil Central de la capital de l’Estat. Però, entre els noms recuperats, en faltaven gairebé 695, els que constaven entre els certificats de defunció que el Govern francès va enviar al Govern de Franco a principis de 1950.
Els republicans que van acabar als camps de concentració nazis no van ser tractats com a espanyols. Franco els havia negat la nacionalitat, per tant, passaven a ser apàtrides. Franco va ser el responsable de la deportació dels gairebé 10.000 republicans espanyols. El seu cunyat, el ministre franquista Ramón Serrano Suñer, l’encarregat d’organitzar la repressió interna a l’Estat i d’executar el pla d’extradicions i deportacions acordades amb l’Alemanya de Hitler.
Les xifres són esgarrifoses. Es calcula que entre els camps de concentració de Mauthausen i Gusen van morir unes 300.000 persones. Dels gairebé 10.000 republicans espanyols que hi van ingressar, més de la meitat van morir. Però si anem al detall, els reclosos als camps de concentració nazis van ser uns 9.328 —aquí manquen els 695 noms descoberts en els certificats de defunció del Govern francès—. D’aquests, 5.185 van morir, 3.809 van sobreviure i 334 figuren com a desapareguts, cosa que suposa un 59% de mortalitat.
Al llistat publicat al BOE hi consten catalans morts a 22 camps de concentració nazis diferents. De les 4.427 víctimes republicanes, 936 eren catalanes. Catalunya és qui té més assassinats de tot l’Estat en camps de concentració.
La ministra de Justícia, Isabel Celaá, hi posava més pa que formatge durant l’anunci del nou llistat publicat al BOE. El cinisme del PSOE transformat en l’enèsima proposta de màrqueting polític. Aquest Govern, ni cap dels anteriors, ha mostrat el més mínim esforç per recuperar la dignitat de les republicanes i republicans. I ho repetiré cada setmana si fa falta, però ni PSOE ni PP han tingut la voluntat d’obrir les fosses, anul·lar les sentències sumaríssimes franquistes —que continuen vigents a l’Estat —, jutjar als autors dels crims de lesa humanitat o reconèixer que tenim el mausoleu feixista més gran d’Europa amb 33.847 víctimes republicanes enterrades al costat del seu botxí. La impunitat del feixisme a l’estat espanyol amb l’aval dels polítics.
El Govern del PSOE, lluny de fer complir els eixos principals de la llei de memòria històrica, prefereix omplir portades de diaris amb un treball maldestre i ple d’errors. I el llistat publicat al BOE n’és el clar exemple.
El mateix dia de la publicació al BOE en parlava amb els historiadors Noemí Riudor i Jordi Oliva. Atordits, com jo, del despropòsit d’un Estat que només li interessa la memòria, simplement, per pura estratègia de màrqueting. Ràpidament, es van dedicar a puntejar i contrastar el llistat del BOE amb els llistats ja existents dels noms de morts en deportació als camps de concentració nazis. I el primer que denoten és manca de rigor en la recerca i en el contrast de la informació, així com errors gravíssims en la toponímia i en els cognoms.
Ambdós historiadors precisen que del llistat de deportats penjats al Portal de Archivos Españoles (PARES) —el portal que s’ha nodrit del Libro Memorial Españoles deportados a los campos nazis (1940-1945) — s’hi detecten errors en cognoms que apareixen al llistat del BOE i que aquests haurien d’haver estat corregits. També es detecten errors en els noms de les poblacions que, amb una mica més de dedicació, s’haurien pogut evitar.
Es pot constatar que al darrere del Libro Memorial hi havia una gran tasca d’investigació que integrava diverses recerques. Per posar exemples de la manca de rigor del llistat publicat al BOE i, comprovades i contrastades les comarques de Tarragona i Lleida, es detecta que no hi consten 8 víctimes mortals. Han desaparegut els noms de Ramón Cedó Margalef (Tivissa, Ribera d’Ebre); Antonio Orteu (Dorve, Pallars Sobirà); Estanislao Pedrola Rovira (Montbrió del Camp, Baix Camp); Jaime Planas (Vilanova de la Barca, Segrià); Francisco Puy Bonet (Torregrossa, Pla d’Urgell); Melitón Sala (Vilanova de Meià, la Noguera); José Sanahuja Nadal (Espluga de Francolí, Conca de Barberà) i José Simón (Bell-lloc d´Urgell, Pla d’Urgell).
Al llistat del BOE tampoc hi consten les persones desaparegudes o les persones de les que no es disposa de dades d’alliberament o mort i que sí que consten al Libro Memorial. En aquests casos, si no és fent una recerca aprofundida, no podem saber si sobrevisqueren o moriren en deportació. Per exemple, a la comarca del Pallars Sobirà tenim el cas de Juan Serís, que és possible que morís en deportació tot i que encara no es pot afirmar amb total certesa. Per contra, a la comarca de la Ribera d’Ebre tenim l’exemple d’Amaro Castellví que sembla ser que sobrevisqué ja que es localitza com a subscriptor, al 2006, de la revista Le Serment —els deportats al camp de concentració de Buchenbwald—. Quin criteri fa que aquests casos caiguin de la llista? És que s’ha fet recerca i es sap que sobrevisqueren?
Un altre error que es detecta al BOE és que hi ha noms incomplerts o que presenten discrepàncies respecte de la informació del Libro Memorial. Luís Miralles Casado (Riudecanyes), al BOE no hi apareix el segon cognom. José Antonio Lorenzo Viñas Jané (Llorenç del Penedès), al BOE no hi apareix el primer cognom. Ramon Alsedà Sanou, apareix al BOE com a Ramón Alceda Sanan assassinat a Gusen, però fou assassinat a Hartheim segons el Libro Memorial. Jaume Viladrosa Montraveta, apareix al BOE com a Jaime Vilagrosa Monrabeta i, en canvi, apareix al Libro Memorial com a Jaime Vilagrosa Montraveta, nascut a Lloberola (terme de Biosca), i que consta que fou assassinat a Mauthausen, però ho fou al Castell d’Hartheim.
Els topònims també presenten molts errors que s’haurien d’haver corregit, ja que la toponímia està totalment sistematitzada. Això dificulta molt la cerca de les víctimes. Per exemple, pel que fa als noms de les poblacions, Rosselló, apareix com Rosello i Rossellon; Serós, apareix com Seras; Torrefarrera, apareix com Torrelafarrere; Xerta, apareix com a Cherta; Pont de Bar, apareix com Pondevar; Pinell de Brai, apareix com Pinell de Brach; Ulldemolins, apareix com Ulldemelins; la Sènia, apareix com la Cenia; i la Prenyanosa, apareix com Prenenosa.
Entre aquests errors o discrepàncies amb els topònims també hi trobem dues víctimes que al llistat del Libro Memorial apareixen com a originaris de l’Espluga de Francolí i al BOE consten com a originaris d’Esplugues de Llobregat. En un cas s’indica com a província de Barcelona i en l’altre com a província de Tarragona: Juan Roselló Huguet (Esplugues de Llobregat, Barcelona) i Antonio Vendrell Casares (Esplugues de Llobregat, Tarragona).
Ja ho veuen, quan prioritzes la política de la fotografia i del màrqueting passen aquestes coses. Per acabar, dos apunts. Aquest país necessita més Noemí Riudor i Jordi Oliva. I l’últim, tot just fa dos dies que es commemoraven els 79 anys de la detenció del president Companys a França i la seva sentència de mort continua vigent a l’estat espanyol.