L'aliança entre Aston Martin i Honda travessa les seves primeres turbulències en un moment especialment delicat del projecte. El rendiment inicial de l'AMR26 ha quedat molt per sota de les expectatives i, com a conseqüència, han començat a aflorar declaracions que al Japó no han estat ben rebudes. Honda ha transmès a l'estructura britànica la seva incomoditat amb el to emprat per Fernando Alonso i ha demanat major control en el missatge públic.
El monoplaça no ha arrencat la temporada amb la competitivitat promesa durant l'hivern. La manca de velocitat i consistència ha generat frustració al box, i el propi Alonso ha deixat entreveure el seu malestar en les seves primeres valoracions. Sense arribar a la contundència d'episodis passats, l'asturià ha deixat anar crítiques que apunten a mancances tècniques, especialment relacionades amb la unitat de potència.
A Honda interpreten que aquest tipus de missatges, fins i tot quan s'expressen amb moderació, poden condicionar la percepció externa del projecte. La marca japonesa vol protegir la seva imatge en una fase de desenvolupament clau i considera que qualsevol senyal públic de desconfiança debilita la credibilitat del conjunt. Per això, la petició a Aston Martin ha estat clara: evitar declaracions que situïn el focus sobre el motor com a principal responsable del baix rendiment.
El pes de la història compartida
La sensibilitat actual no pot deslligar-se del passat. L'etapa d'Alonso al costat de Honda a McLaren va deixar episodis de tensió que van marcar profundament la relació. Les crítiques públiques del pilot, en un context de resultats decebedors, van danyar la imatge del fabricant i van deteriorar la col·laboració tècnica.
No és cap secret que Honda no vol reviure aquest escenari. El retorn a la Fórmula 1 s'ha plantejat com un projecte de llarg recorregut, acuradament estructurat i amb ambició d'estabilitat. La comunicació forma part d'aquesta estratègia. En aquest sentit, el fabricant japonès no està disposat a tolerar retrets oberts que puguin alimentar una narrativa negativa en plena fase de consolidació.
Aston Martin es troba així en una posició complexa. Per una banda, necessita l'exigència i la franquesa del seu pilot estrella per empènyer el desenvolupament. Per l'altra, ha de preservar la relació amb un soci tècnic essencial per al seu futur competitiu.
L'incògnita Alonso
L'element diferencial en aquesta equació és Fernando Alonso. Als 44 anys, l'asturià és un dels pilots més veterans i experimentats de la graella. La seva trajectòria demostra que rarament improvisa en les seves declaracions. Cada missatge sol tenir una intenció estratègica i un càlcul previ de les seves conseqüències.
El destacable en aquest cas és que Alonso ja coneix perfectament l'impacte que poden tenir les seves paraules quan es tracta de Honda. Va viure en primera persona la tensió mediàtica i esportiva d'aquella etapa i és conscient del desgast que genera un conflicte públic amb el subministrador de motors.
Per això, la gran incògnita no és només la postura de Honda, sinó la reacció del propi pilot. Alonso sempre ha utilitzat la comunicació com a eina de pressió i com a mecanisme per provocar reaccions internes. La qüestió és fins a quin punt considerarà convenient moderar el seu discurs per protegir l'estabilitat del projecte o, per contra, seguirà utilitzant la seva veu per accelerar canvis.
A Aston Martin saben que l'equilibri és fràgil. Necessiten cohesió per tirar endavant un monoplaça que ha arrencat lluny del capdavant. Honda exigeix disciplina comunicativa i no està disposada a "passar ni una". I Alonso, veterà estrateg del paddock, decidirà si aquesta vegada compensa contenir el missatge o tornar a tensar la corda a la recerca d'una reacció tècnica més contundent.