L'arrencada del nou projecte d'Aston Martin ha deixat més dubtes que certeses. L'AMR26, concebut per aprofitar al màxim el nou reglament tècnic, no ha ofert el rendiment esperat en les primeres avaluacions i ha obligat l'equip a assumir que parteix des d'una posició endarrerida. En aquesta anàlisi interna, el focus apunta amb claredat cap a la unitat de potència desenvolupada per Honda.
Fernando Alonso no ha amagat la seva preocupació. L'asturià ha reconegut que l'equip ha d'acceptar que està per darrere i que el marge respecte als líders és considerable. La il·lusió generada per l'arribada del nou reglament i per la implicació d'una estructura tècnica ambiciosa ha xocat amb una realitat que exigeix correccions urgents. I en aquest context, el motor japonès apareix com l'àrea on més terreny es perd.
El motor com a epicentre dels dubtes
El nou marc tècnic obliga a una integració absoluta entre el propulsor tèrmic i els sistemes elèctrics. L'eficiència energètica, l'entrega de potència i la gestió electrònica han de funcionar com un bloc perfectament sincronitzat. Si un d'aquests elements no rendeix al nivell esperat, el conjunt sencer es ressent.
En el cas d'Aston Martin, la sensació és que la unitat de potència encara no ha assolit el grau de competitivitat necessari per situar-se a l'alçada dels equips punters. Alonso ha estat autocrític amb el rendiment global, però també ha assenyalat que el dèficit principal es troba en el motor. L'equip treballa intensament tant a Silverstone com al Japó per reduir aquesta bretxa, encara que el temps juga en contra.
El destacable en aquest cas és que el pilot no transmet plena confiança en una solució immediata. Reconeix que encara hi ha marge abans de l'inici del campionat, però el to deixa entreveure certa frustració. La diferència respecte als millors no és marginal, i això obliga a replantejar prioritats tècniques en ple procés de desenvolupament.
Un passat que torna al present
La tensió adquireix una dimensió especial si es té en compte la història entre Alonso i Honda. La seva etapa a McLaren va estar marcada per la manca de rendiment del motor japonès i per una relació deteriorada que va deixar declaracions contundents i episodis d'evident desencert. Aquells anys van ser especialment durs per a l'asturià, que va veure frenades les seves aspiracions esportives per problemes de fiabilitat i potència.
Ara, el retrobament amb Honda es produeix sota una estructura diferent, però amb alguns protagonistes comuns en la direcció tècnica. Koji Watanabe lidera el projecte actual i la seva figura esdevé clau per revertir la situació. Encara que públicament s'ha intentat tancar les ferides del passat, la memòria competitiva pesa quan els resultats no acompanyen.
No és cap secret que Alonso afrontava aquesta nova aliança com una oportunitat per redimir-se al costat de la marca japonesa i demostrar que el binomi pot ser competitiu. Tanmateix, l'inici complicat reobre velles sensacions. El bicampió necessita un cotxe capaç de lluitar a la zona alta i qualsevol dèficit estructural es percep amb especial intensitat en la fase final de la seva carrera.
Aston Martin disposa de recursos i marge reglamentari per evolucionar el conjunt, però el desafiament és immediat. La relació entre Alonso i Honda torna a situar-se al centre de l'anàlisi, amb la figura de Watanabe com a responsable directe d'una àrea que ha de millorar amb rapidesa. El desenvolupament de les properes setmanes marcarà si aquest nou capítol és capaç de trencar definitivament amb el passat o si les tensions històriques tornen a condicionar el present.