L'autonomia i els temps de recàrrega d'un vehicle elèctric depenen en gran manera de la temperatura ambient. Quan el termòmetre baixa amb força, no només es ressent l'eficiència energètica durant la marxa, també ho fa la capacitat d'acceptar altes potències en corrent continu. En un cotxe fred, la bateria redueix de forma automàtica la velocitat de càrrega per protegir les seves cel·les.
No és cap secret que les bateries d'ions de liti funcionen en un rang tèrmic òptim. Quan estan massa fredes, augmenta la resistència interna i el sistema de gestió limita la potència d'entrada per evitar danys. El resultat és un procés de càrrega sensiblement més lent, especialment en estacions ràpides.
La importància de la temperatura en la càrrega ràpida
En condicions ideals, una bateria pot admetre pics elevats de potència durant els primers minuts d'una recàrrega ràpida. Tanmateix, si l'acumulador es troba a baixa temperatura, el programari del vehicle restringeix aquest flux energètic. En la pràctica, això pot suposar passar d'una potència propera al màxim anunciat pel fabricant a xifres que amb prou feines representen la meitat.
Per solucionar aquesta situació, molts models actuals incorporen sistemes de precondicionament tèrmic. Aquesta funció eleva la temperatura de la bateria abans d'arribar al punt de càrrega, optimitzant així el rendiment. El més destacable en aquest cas és que el mateix navegador del vehicle pot activar automàticament l'escalfament quan es programa una estació ràpida com a destinació.
El precondicionament utilitza resistències elèctriques o el mateix sistema de climatització per portar les cel·les al seu rang ideal. D'aquesta manera, en connectar el cotxe al carregador, la bateria ja està preparada per acceptar majors potències, reduint de manera notable el temps total de la sessió.
Acceleracions suaus com a alternativa puntual
En aquells vehicles que no disposen de precondicionament específic, existeix una alternativa menys sofisticada però efectiva: generar demanda energètica mitjançant la conducció. En accelerar, la bateria subministra més potència al motor elèctric, la qual cosa provoca un augment progressiu de la seva temperatura interna.
Uns quants accelerons controlats, sempre dins de marges raonables i sense comprometre la seguretat ni la mecànica, poden ajudar a elevar alguns graus la temperatura del paquet de bateries. En aquest sentit, l'objectiu no és forçar el sistema, sinó propiciar un escalfament moderat abans d'anar a un punt de càrrega ràpida.
Aquest increment tèrmic redueix la resistència interna de les cel·les i permet que, una vegada connectat al carregador, el vehicle admeti una potència superior a la que acceptaria en fred. En determinades circumstàncies, la diferència pot ser significativa i traduir-se en temps d'espera sensiblement menors.
Convé subratllar que aquesta pràctica no substitueix els sistemes avançats de gestió tèrmica presents en els models més recents. Tanmateix, en climes freds i en cotxes elèctrics sense funcions específiques de condicionament, una breu fase de conducció més enèrgica pot marcar la diferència entre una càrrega limitada i un procés molt més eficient.