Tal dia com avui de l’any 1506, fa 520 anys, a Valladolid (Corona castellanolleonesa), moria Cristòfol Colom, que havia estat el capità del primer estol naval que havia travessat l’oceà Atlàntic en una navegació d’altura (1492) i que havia estat la màxima autoritat civil, militar i judicial de les terres del Nou Món que havia sotmès (1492-1500). Aquest poder li havia estat reconegut pel contracte anomenat Capitulacions de Santa Fe (1492). Colom havia estat part fonamental d’una empresa d’exploració, colonització i explotació que s’havia fabricat a València cap-i-casal (1486-1492), en què hi havia personalitats tan rellevants com el rei Ferran el Catòlic, el banquer Lluís de Santàngel o el cardenal Borja (futur pontífex Alexandre VI).

Després del segon viatge (1493) i de l’establiment de centenars de colons a l’illa la Hispaniola —procedents de tots els països de la monarquia hispànica—, Colom havia creat estructures administratives que tenien l’objectiu de constituir una entitat política autònoma sota el paraigua de la monarquia hispànica. Aquesta iniciativa va encendre les alarmes de la cancelleria dels Reis Catòlics, que havien previst aquell projecte com una pura operació extractiva. A més, els rendiments obtinguts per l’extracció de recursos superaven àmpliament les expectatives inicials. I, a partir d’aquests fets, la cancelleria hispànica decidiria apropiar-se de tota l’empresa (1500).

La cancelleria dels Reis Catòlics va alimentar el conflicte entre els colons castellanolleonesos —radicats a les zones rurals i agràries— i la gent de confiança de Colom —bàsicament catalans i valencians que dirigien l’aparell de poder a la colònia. Després de la fabricació d’una bateria de proves falses —amb la col·laboració de Michel Mouliart, concunyat de Colom—, que l’acusaven de faltar als compromisos contractuals de les Capitulacions de Santa Fe, van enviar el jutge-perquisidor Bobadilla, germà de la cambrera de la reina Isabel la Catòlica, i un destacament militar comandat per Nicolás Ovando, que va detenir, engrillonar i deportar els Colom a la metròpoli.

Els Colom van ser reclosos en una masmorra i obligats a renunciar a l’empresa a canvi de la llibertat. Durant els sis anys posteriors (1500-1506), Colom va intentar per tots els mitjans recuperar-la, però mai no ho aconseguiria. Quan el va sorprendre la mort, ja feia divuit mesos que havia traspassat la reina Isabel (novembre, 1504) i onze mesos que el rei Ferran havia estat expulsat de Castella amb la proclama “viejo catalanote, vuélvete a tu nación”. Colom moriria a Valladolid (una de les seus de la cort itinerant hispànica) mentre acariciava l’esperança que la nova reina Joana, mal anomenada "la Boja" i el seu marit, el rei Felip, anomenat "el Bell" li retornessin la seva empresa.