El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha rebut formalment el pla de pau de 28 punts elaborat pels Estats Units en col·laboració amb Rússia, una proposta negociada a l’esquena de Kíiv i que ha provocat un fort malestar a l’entorn presidencial. La proposta, revelada dimecres per la premsa nord-americana i confirmada per la Presidència ucraïnesa a través d’un comunicat a Telegram, pretén intensificar la via diplomàtica per posar fi al conflicte iniciat amb la invasió russa del febrer del 2022. Tot i que Zelenski ha anunciat que “es treballarà sobre els punts del pla per aconseguir un fi digne a la guerra”, el contingut del document —amb demandes com la cessió del Donbàs, inclosos territoris sota control ucraïnès, i la reducció a la meitat de l’exèrcit— ha estat considerat inassumible per Kíiv. Segons fonts citades pel Financial Times, l’esborrany està “massa inclinat cap a Rússia” i acceptar-lo equivaldria a una derrota diplomàtica.
Tot i el malestar generat pel contingut del document, Zelenski ha optat per no rebutjar d’entrada el pla i mantenir oberta la porta a la negociació. La Presidència ucraïnesa ha assegurat que la proposta nord-americana “presenta principis fonamentals importants per a la població ucraïnesa” i ha confirmat que, després d’una reunió amb una delegació dels Estats Units, s’ha acordat “treballar sobre els punts del pla de manera que permeti un final digne a la guerra”. L’oficina de Zelenski ha recordat que Ucraïna ha buscat la pau “des dels primers segons de la invasió russa” i ha insistit que Kíiv dona suport a “qualsevol proposta significativa que pugui acostar una pau real”. A més, ha remarcat que el govern ucraïnès “ha donat suport a les propostes del president Trump des de l’inici d’aquest any per posar fi al vessament de sang”.
“Estem disposats i ara preparats per treballar de forma constructiva amb la part nord-americana i els nostres socis a Europa i el món perquè el resultat sigui la pau”, ha assenyalat la Presidència ucraïnesa, tot avançant que Zelenski “espera poder parlar durant els dies vinents” amb Trump per abordar “les oportunitats diplomàtiques disponibles i els principals punts necessaris per a la pau”. Tot i aquest enfocament obert, aconseguir una entesa es preveu extremadament complicat. Els dos punts més espinosos continuen sent el control territorial després de la guerra i la garantia que Rússia no reprengui els atacs en el futur. El pla de 28 punts que impulsa Trump preveu cedir a Rússia el control total de les regions de Luhansk i Donetsk, que conformen el Donbàs, tot i que Ucraïna encara conserva al voltant d’un 12% d’aquest territori. Segons el text, aquestes zones passarien a considerar-se desmilitaritzades i el Kremlin no hi podria desplegar forces. Pel que fa a Kherson i Zaporíjia, dues altres regions durament afectades pels combats, el pla planteja congelar majoritàriament les línies de control actuals, amb el compromís rus de retornar una part del territori ocupat.
Rússia no té “res a dir”
El comunicat ucraïnès ha arribat hores després que el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, assegurés que Moscou no té “res de nou” a comentar sobre el pla de pau que, segons diverses informacions, Rússia i els Estats Units haurien estat treballant en secret les darreres setmanes al marge d’Ucraïna. Peskov s’ha limitat a recordar les declaracions fetes després de la cimera d’agost a Anchorage, Alaska, entre Vladímir Putin i Trump. “No tenim res a afegir al que ja vam dir a Anchorage. No hi ha novetats en aquest moment”, ha indicat el portaveu, tot reiterant que Rússia “continua oberta a negociar”, però que qualsevol solució “ha d’eliminar les causes profundes d’aquest conflicte”. Malgrat que des de Washington insisteixen que el pla busca “garanties de seguretat per a les dues parts”, molts dels punts que han transcendit públicament resulten del tot inassumibles per a Ucraïna, d'acord amb les posicions que ha sostingut durant els més de dos anys de guerra.