Tadjikistan, capital Duixanbe. Forma part d'aquest grup de països de l'Àsia Central, sovint ben desconeguts. Al nord, limita amb el Kirguizistan, a l'est amb la Xina, al sud amb l'Afganistan i a l'oest i al nord amb l'Uzbekistan. D'aquests països, però, el que crida més l'atenció és la Xina i les relacions que hi ha establert al llarg dels anys. 

De fet, fa uns tres anys s'anunciava un 'regal' de 230 milions de dòlars per construir un nou parlament al país, amb la intenció de Pequín de reforçar la seva influència a la zona. El gegant asiàtic ja té més de la meitat del deute públic del Tadjikistan i durant els últims anys s'ha afanyat per augmentar els vincles amb el país.

Casualitats (o no), Tadjikistan està estratègicament ubicat a la frontera de Xinjiang –una zona sempre complicada a ulls de Pequín– i l'Afganistan i és un dels països exsoviètics més pobres. Malgrat tot, les autoritats del país no s'han privat mai de construir grans projectes luxosos, com per exemple la gran biblioteca del país, que durant un temps va vantar-se de tenir el pal de bandera més alt del món, segons recull la publicació TRT World. 

Ara per ara, les inversions més importants de la Xina han estat en projectes d'infraestructura clau, com per exemple carreteres o ferrocarrils que uneixen el nord i el sud del país. 

En aquesta mateixa línia, fa gairebé un any, el país asiàtic va fer un altre ingrés a Tadjikistan per valor de 360 milions de dòlars destinats a millorar una carretera que uneix Kulob amb Bokhtar i també per a la reconstrucció d'una part d'un tram de carretera que uneix Duixanbe amb Kulma, prop de la frontera amb la Xina i punt d'accés entre un país i l'altre. 

D'on ve la disputa?

L'any 2010, Tadjikistan va ratificar un acord del 1991 per cedir 1.158 km2 de territori de les muntanyes del Pamir a la Xina, acabant d'aquesta manera amb una disputa que hauria durat 130 anys. La Xina també va renunciar en aquest mateix tractat a reclamacions d'uns 28.000 km2 de territori del país exsoviètic. 

La Xina, però, després de barallar-se amb l'Índia per un terreny a l'Himàlaia, el Bhutan i el Nepal, torna a la càrrega. Segons uns informes dels que es fa ressò el The Eurasian Times, l'historiador xinès Cho Yao Lu, utilitzant informes també xinesos, exposa que tota la regió de Pamir pertany a la Xina i que per tant, hauria de ser retornada. Aquest reclam, fins i tot hauria cridat l'atenció de Moscou, que s'ho mira de reüll.

I és que els 'regals' mai no venen sols. La cessió d'una part del territori l'any 2010, va formar part de l'acord de condonació del deute. Però la Xina ja treu profit d'aquesta situació i estaria construint un aeroport a Tashkurgan, prop de la frontera entre Tadjikistan i Afganistan, que afegeix preocupació a ulls  tadjics. 

Àrea d'influència russa

Des de la dissolució de l'antiga Unió Soviètica (URSS), Rússia ha mantingut els països de l'Àsia Central en la seva zona d'influència, tot i que la Xina ha buscat guanyar terreny i n'ha augmentat les inversions. Precisament per això, Moscou s'ha mostrat visiblement preocupat per si, degut a aquestes inversions, perd poder a la zona.

 

Imatge principal: vistes al llac Karakul, Tadjikistan