Els caps de la diplomàcia de Rússia i els Estats Units, Serguei Lavrov i Marco Rubio, iniciaran pròximament els preparatius per a una nova cimera entre els presidents Vladímir Putin i Donald Trump, prevista per celebrar-se a Budapest. Així ho ha avançat aquest dilluns el Ministeri d’Afers Exteriors rus, que considera la trobada una continuació de les converses mantingudes recentment a Alaska.
➕ Zelenski acceptaria una cimera amb Putin i Trump, però alerta: “Budapest no és neutral”
Segons ha confirmat el viceministre d’Exteriors rus, Serguei Riabkov, la coordinació d’una conversa telefònica entre Lavrov i Rubio “està molt avançada” i es podria dur a terme abans que no pas una reunió presencial. “És un assumpte que està més desenvolupat. La trobada cara a cara encara s’està estudiant, i no hi ha cap acord concret sobre on tindrà lloc”, ha afegit.
El contingut dels contactes entre ambdues parts se centrarà principalment en la guerra a Ucraïna i en la política occidental de suport militar i econòmic a Kíiv. Riabkov ha insistit que la trobada d’Alaska va establir “el marc de treball” que ha de guiar les futures negociacions. “No tenim alternativa: hem de basar tots els nostres esforços en allò que van formular els presidents en aquella trobada”, ha remarcat.
L'objectiu de Putin: guanyar temps?
Però l’anunci d’aquesta futura cimera genera recels a Europa i Ucraïna. Diverses fonts comunitàries temen que, igual com va passar a Alaska, Putin només vulgui guanyar temps mentre manté l’ofensiva militar a les regions ocupades. Tant Brussel·les com Kíiv consideren que Moscou intenta bloquejar qualsevol avanç real cap a la pau mentre consolida la seva posició sobre el terreny.
Des del Kremlin, el portaveu Dmitri Peskov ha negat aquest extrem i ha assegurat que la posició de Rússia “és clara i coherent”. Segons Peskov, Putin no ha canviat les seves exigències: Ucraïna hauria de retirar les seves tropes de les quatre regions que Rússia ha annexionat (Donetsk, Lugansk, Kherson i Zaporíjia) i renunciar formalment a entrar a l’OTAN, abans d’iniciar cap negociació de pau.
Mentrestant, alguns mitjans internacionals han informat que, en la seva conversa telefònica amb Trump de la setmana passada, Putin s’hauria mostrat disposat a aturar les ofensives militars a Kherson i Zaporíjia si Ucraïna acceptava replegar les seves forces del Donbàs. Aquesta possible concessió, no confirmada oficialment, ha generat interpretacions diverses sobre la veritable voluntat negociadora del Kremlin.
El desacord entre Moscou i Kíiv
Els desacords principals entre Moscou i Kíiv continuen girant entorn de l’ordre de les accions. Rússia insisteix que primer cal consensuar un “full de ruta” per a la pau, abans de declarar un alto el foc. Ucraïna, per contra, exigeix que s’aturi immediatament la violència abans d’iniciar cap procés polític. La comunitat internacional observa amb escepticisme aquests nous intents de diàleg, en un context en què les hostilitats continuen intensament actives al capdavant i les posicions polítiques semblen encara molt allunyades.