La guerra a Ucraïna ha entrat en una nova fase que fins fa poc semblava pròpia de la ciència-ficció. En una operació recent, soldats russos es van rendir davant vehicles terrestres no tripulats i drons ucraïnesos, sense presència directa d’infanteria. L’escena, insòlita, però cada cop més habitual, evidencia fins a quin punt la tecnologia està transformant el camp de batalla.

Segons el comandant ucraïnès Mykola “Makar” Zinkevych, la posició enemiga va ser presa “sense disparar ni un sol tret”. L’operació, executada per una unitat especialitzada en sistemes robòtics terrestres, marca un precedent en la manera de concebre els assalts militars: menys soldats exposats i més màquines en primera línia.

Ucraïna no pot competir en nombre de tropes

Aquest canvi no és casual. Després de més de quatre anys de guerra, Ucraïna ha hagut d’adaptar-se a una realitat incòmoda: no pot competir amb Rússia en nombre de tropes. Davant aquesta limitació estructural, Kíiv ha apostat per una estratègia basada en la innovació tecnològica per equilibrar forces. “No tindrem mai avantatge numèric; l’hem de construir amb tecnologia”, resumeix Zinkevych.

Els drons aeris fa temps que dominen el front, convertint qualsevol moviment en una acció de risc elevat. Això ha impulsat el desenvolupament de drons terrestres: vehicles amb rodes o erugues, més difícils de detectar, capaços d’operar en qualsevol condició meteorològica i amb una autonomia superior. Inicialment pensats per evacuar ferits o transportar subministraments, ara assumeixen cada cop més funcions de combat.

Els avantatges són clars. A més de reduir el risc per als soldats, aquests sistemes poden sostenir operacions durant dies amb manteniment mínim. En un cas recent, un sol robot armat amb una metralladora va resistir un avanç rus durant 45 dies. Aquesta resistència i eficiència els converteix en una eina clau en una guerra d’esgotament.

L'objectiu ambiciós de Zelenski

El govern ucraïnès ha elevat aquesta aposta a escala estratègica. El president Volodímir Zelenski ha assegurat que en només tres mesos s’han dut a terme més de 22.000 missions amb sistemes no tripulats, salvant milers de vides. L’objectiu és ambiciós: substituir fins a un terç de la infanteria per robots i drons a curt termini.

Aquesta transformació també respon a una lògica econòmica. En altres escenaris, com l’Orient Mitjà, s’han utilitzat míssils multimilionaris per destruir drons de baix cost. Ucraïna, amb recursos limitats, ha desenvolupat solucions més barates i eficients, fet que ha despertat l’interès d’altres països. Kíiv ja explora acords per intercanviar coneixement tecnològic per armament i suport internacional.

Malgrat els avenços, els experts adverteixen que aquests sistemes no poden substituir completament els soldats. Els drons terrestres tenen limitacions, especialment a l’hora de mantenir i controlar territori. A més, l’ús d’intel·ligència artificial en combat obre interrogants ètics i operatius. “La decisió final ha de ser humana”, insisteix Zinkevych.

Amb tot, la tendència és clara. La guerra a Ucraïna no només redefineix les dinàmiques del conflicte actual, sinó que anticipa el futur dels enfrontaments armats. En aquest nou escenari, la superioritat ja no depèn només del nombre de soldats, sinó de la capacitat d’innovar, adaptar-se i escalar la tecnologia al ritme del combat.