El que està passant als territoris ocupats d’Ucraïna —des de Mariúpol fins a zones de Donetsk, Luhansk, Zaporíjia i Kherson— s’ha descrit com un procés sostingut de transformació demogràfica. Segons diversos informes i centres d’anàlisi, es tractaria d’un patró en què la població ucraïnesa preexistent disminueix de manera accelerada mentre s’incrementa la presència de nous residents procedents de Rússia.
El cas de Mariúpol és el més emblemàtic, però no l’únic. El portal Engelsberg Ideas ressalta que, abans de la invasió a gran escala, la ciutat tenia aproximadament 450.000 habitants i havia viscut un procés de revitalització social i cultural després del 2014. El setge del 2022, de 86 dies, va devastar completament la ciutat. Organitzacions com Human Rights Watch van documentar almenys 8.000 morts excessives durant el primer any, mentre que fonts ucraïneses van elevar la xifra fins a 22.000.
A això s’hi suma el desplaçament forçós de la població. Segons dades municipals i informes independents, desenes de milers de persones van ser deportades cap a Rússia o cap a territoris sota control prorús. Altres van passar per centres de “filtratge”, on eren sotmesos a controls, interrogatoris i trasllats posteriors. Avui, la població restant s’estima en uns 100.000 habitants.
Ciutats sense capacitat de regeneració
Però el més rellevant és la composició d’aquesta població. Aproximadament un 70% són persones majors de 60 anys, mentre que els adults en edat laboral i els infants representen una minoria. Es tracta d’una estructura demogràfica invertida, sense capacitat natural de regeneració.
Al mateix temps, es registra una reducció constant de la població preexistent a causa de la combinació de morts, emigració i baixa natalitat. En paral·lel, els moviments de sortida continuen, especialment entre adults en edat laboral, en un context de control militar, restriccions de moviment i pressió administrativa.
Mariúpol, abril del 2022 / Europa Press
En direcció contrària, diverses fonts indiquen l’arribada progressiva de nous residents procedents de Rússia. Segons centres d’estudi especialitzats en ocupació, desenes de milers de ciutadans russos s’haurien instal·lat a Mariúpol en els últims anys, amb un flux constant. Aquest moviment no seria espontani, sinó impulsat per programes federals d’assentament que ofereixen incentius econòmics, habitatge i hipoteques subvencionades per traslladar-se als anomenats “nous territoris”.
Aquests programes inclouen també incentius per a mestres, metges i treballadors culturals, finançats directament amb pressupostos federals. Segons dades oficials, només en el sector educatiu s’han destinat més de mil milions de rubles a aquests programes de mobilitat.
Mariúpol, abril del 2022 / Europa Press
Campanyes de neteja ètnica
Diversos analistes apunten que aquesta combinació de despoblament i repoblació respon a un patró estructurat. L’Institut per a l’Estudi de la Guerra (ISW) ha indicat en informes recents que aquest conjunt de pràctiques “probablement constitueix una campanya deliberada de neteja ètnica”, amb components de deportació, substitució demogràfica i reorganització territorial.
En la mateixa línia, el Centre for the Study of Occupation assenyala que el que s’està observant a Mariúpol i altres zones ocupades és “una transformació demogràfica sostinguda que altera de manera estructural la composició de la població i dificulta el retorn de la comunitat original”.
El resultat és un escenari en què la població preexistent disminueix mentre augmenta la presència de nous residents, en un procés que, segons aquestes anàlisis, pot consolidar canvis demogràfics irreversibles a mitjà termini. Mariúpol actua com a cas avançat d’un patró que s’estén a altres territoris ocupats i que redefineix el mapa humà de la regió.