El president dels Estats Units, Donald Trump, ha nomenat el governador de Louisiana, Jeff Landry, com a enviat especial per a Groenlàndia, una decisió que torna a situar al centre del debat internacional les aspiracions nord-americanes sobre aquest territori autònom de Dinamarca. L’objectiu declarat de la missió és convertir Groenlàndia en part dels Estats Units, segons ha reconegut el mateix Landry.
L’anunci s'ha fet públic a última hora de diumenge, hora local de Washington, a través d’un missatge publicat per Trump a la seva xarxa social, Truth Social. En el comunicat, el president ha confirmat la designació de Landry, excongressista republicà i governador de Louisiana des del 2024, com a “enviat especial dels Estats Units per a Groenlàndia”.
Trump no llença la tovallola amb Groenlàndia
Trump ha justificat el nomenament destacant la importància estratègica de l’illa. “Jeff entén com n’és d’essencial Groenlàndia per a la nostra seguretat nacional i impulsarà fermament els interessos del nostre país per garantir la seguretat i la supervivència dels nostres aliats, i del món sencer”, ha escrit el president, que va felicitar públicament Landry pel nou encàrrec.
Poc després, el governador de Louisiana hauria confirmat el seu nou rol en un missatge publicat a la xarxa X. Landry ha precisat que es tracta d’un “càrrec voluntari” que compatibilitzarà amb les seves funcions com a governador i ha estat explícit sobre la finalitat de la seva tasca: treballar per convertir Groenlàndia en part dels Estats Units.
L'estratègia de Trump amb Groenlàndia
Aquest moviment s’emmarca en una estratègia que Trump ha defensat reiteradament en els darrers mesos. El mandatari ha expressat en diverses ocasions el seu interès a “fer-se” amb Groenlàndia per motius de seguretat nacional, en un context marcat per la creixent importància geopolítica de l’Àrtic. Aquest afany expansionista també s’ha reflectit en declaracions sobre el Canadà i el canal de Panamà.
Segons va informar el diari The Washington Post el passat abril, la Casa Blanca va arribar a recopilar estimacions sobre el cost que suposaria adquirir i administrar Groenlàndia, així com els possibles ingressos derivats de l’explotació dels seus recursos naturals, especialment els minerals. L’illa és considerada estratègica tant per la seva ubicació com pel seu potencial econòmic.
A principis d’any, Trump va anar encara més enllà i no va descartar l’ús de la força per annexionar l’illa, que té uns 57.000 habitants i és clau per a la navegació a la regió àrtica. Aquestes declaracions van generar un fort rebuig internacional.
Tant les autoritats de Groenlàndia, que gaudeix del dret d’autodeterminació des del 2009, com el govern de Dinamarca i la Unió Europea han rebutjat frontalment les pretensions nord-americanes. Tot i això, han expressat la seva disposició a cooperar en matèria de defensa, especialment tenint en compte que l’illa acull una base militar dels Estats Units en virtut d’un acord signat fa més de set dècades entre Washington i Copenhaguen.