La disputa per la sobirania de les illes Malvines ha tornat al primer pla més de quatre dècades després de la guerra del 1982. L'Argentina reivindica l'arxipèlag des del 1833, quan forces britàniques van ocupar les illes i van expulsar-ne les autoritats i els habitants argentins, i des d'aleshores el país sud-americà no ha deixat de reclamar-ne la sobirania. Ara, el conflicte diplomàtic ha guanyat una nova dimensió després que Donald Trump, molest amb el Regne Unit per la manca de suport militar en la guerra amb l'Iran, s'hagi mostrat disposat a "revisar" la tradicional posició de neutralitat dels Estats Units entre Londres i Buenos Aires. El moviment coincideix amb una ofensiva diplomàtica de Javier Milei, que en les últimes setmanes ha intensificat la reclamació argentina sobre les Malvines. El seu govern ha impulsat demandes contra empreses vinculades a l'explotació d'hidrocarburs a l'arxipèlag i ha reactivat el projecte per construir una base naval integrada a la província meridional de Terra del Foc.
En paral·lel, Buenos Aires ha endurit el discurs. El canceller argentí, Pablo Quirno, va assegurar aquest dimecres que la reclamació sobre les illes és "irrenunciable" i que es fonamenta en el dret internacional. "El reclam argentí no es recolza en la força, sinó en la veritat històrica, la integritat territorial i el dret internacional", va afirmar a través de la xarxa social X. "Les Malvines van ser, són i seran argentines", va concloure.
Quirno considera que les declaracions de Trump han donat "més notorietat" a la reclamació argentina, però el suport exterior a Buenos Aires no s'ha limitat als Estats Units. Aquest dilluns, el ministre de Seguretat Nacional d'Israel, Itamar Ben-Gvir, va reclamar al primer ministre Benjamin Netanyahu que reconegui públicament les Malvines com a "territori argentí ocupat". "És hora que l'Estat d'Israel reconegui públicament que les illes Malvines són territori argentí ocupat, que els britànics li robaren violentament al poble argentí", va escriure a X. Ben-Gvir va acusar també el Regne Unit d'explotar els recursos de l'arxipèlag: "Els britànics no només es conformen a ocupar el territori, sinó que també hi fan perforacions petrolieres i li roben els diners al poble argentí". El ministre israelià, que no obstant considera el territori palestí de Cisjordània com a part fonamental de l'Estat d'Israel tot i ser considerat com a ocupat per la comunitat internacional, va culminar la seva intervenció demanant a Netanyahu que reconegui "la sobirania de l'Argentina sobre les illes Malvines" i imposi sancions a Londres mentre continuï l'ocupació.
Es hora de que el Estado de Israel reconozca públicamente que las Islas Malvinas son territorio argentino ocupado, que los británicos le roban violentamente al pueblo argentino. Los británicos no solo se conforman con ocupar el territorio, sino que también realizan allí…
— איתמר בן גביר (@itamarbengvir) September 7, 2026
Com ha reaccionat el Regne Unit?
El Regne Unit ha respost aquest dijous amb un missatge inequívoc al respecte. Davant la Cambra dels Comuns, el primer ministre Andy Burnham va assegurar que el seu govern serà "implacable" a l'hora de defensar la sobirania britànica sobre les Malvines. En resposta a la líder conservadora Kemi Badenoch, Burnham va reiterar la posició mantinguda històricament pels governs britànics, tant laboristes com conservadors: "Sempre respectarem els drets dels habitants de les Malvines que van decidir ser britànics", va afirmar en al·lusió a l'últim referèndum celebrat a les illes, en què un 99% dels participants van triar romandre sota sobirania del Regne Unit. "Això no canviarà mai amb aquest govern, i serem implacables a l'hora de defensar-lo", va afegir.
Davant l'escalada de tensió, Trump s'ha ofert aquest dissabte com a possible mediador entre el Regne Unit i l'Argentina. Després de reunir-se a Dublín amb el taoiseach irlandès, Micheál Martin, el president nord-americà ha assegurat que la disputa per les Malvines és "molt interessant" i ha admès que Londres i Buenos Aires estan "enfadats" entre si. Trump ha advertit que una nova confrontació bilateral podria convertir-se en un "desastre potencial", però s'ha mostrat convençut que podria "resoldre'l" si les parts li demanessin intervenir. "Estic segur que em trucaran per intervenir en aquest desastre potencial, si ho fan, probablement ho podré solucionar", ha afirmat. El líder de la Casa Blanca també ha qüestionat fins a quin punt el Regne Unit estaria disposat a implicar-se militarment a tanta distància: "Tenen un petit problema amb la immigració, amb l'energia i altres problemes per resoldre, així que no sé si estaran disposats a viatjar tan lluny (…) parlem de setmanes amb vaixells".
Els argentins no compren l'ofensiva de Milei
A l'Argentina, però, una majoria de ciutadans interpreta l'ofensiva de Milei per les Malvines en clau electoral. Segons una enquesta de la consultora Management & Fit, elaborada entre el 4 i el 6 de setembre a partir de 1.000 entrevistes arreu del país, el 61% dels argentins considera que el gir del president en la reclamació de sobirania respon més a una "conveniència política" que no pas a una convicció personal, una opció que només comparteix el 24,7% dels enquestats. L'estratègia tampoc no sembla haver reforçat especialment la seva imatge, ja que només un 17,9% afirma que la seva opinió sobre Milei ha millorat després de l'ofensiva, davant d'un 36,5% que diu que ha empitjorat i un 43,7% que assegura que no ha canviat. A més, el 56,4% diu creure "poc o res" en la crida presidencial a la unitat política al voltant de la causa Malvines.