Donald Trump sempre ha justificat els bombardejos contra les instal·lacions nuclears de l'Iran assegurant que Teheran mai no podia disposar de la capacitat per fabricar una bomba atòmica. El president nord-americà ha defensat reiteradament que un Iran amb armament nuclear representaria una amenaça intolerable per als Estats Units, els seus aliats i l'estabilitat de l'Orient Mitjà —i, sobretot, per a la supervivència d'Israel—. Per això, el 28 de febrer va ordenar una ofensiva preventiva contra la República Islàmica amb l'objectiu d'impedir que alterés l'equilibri de poder regional, malgrat que Teheran sempre ha sostingut que el seu programa nuclear té exclusivament finalitats civils i ha reivindicat el seu dret a enriquir urani en virtut del Tractat de No-proliferació Nuclear (TNP). En aquest context, l'anunci d'un acord de cooperació nuclear civil entre els Estats Units i l'Aràbia Saudita va provocar perplexitat. Les primeres informacions apuntaven que Washington estava disposat a facilitar a Riad un programa nuclear civil sense exigir, com havia fet l'administració Biden, que el regne saudita normalitzés les relacions amb Israel. Tanmateix, poques hores després, Trump va capgirar aquest relat amb un missatge a Truth Social.
The Civil Nuclear Deal (There will be no enrichment of material!) being made between the United States Department of Energy and Saudi Arabia, which pertains only to non-military use such as the ones that Iran and UAE (and others) already have, will be approved, but is totally… pic.twitter.com/ZSS4Vgubhp
— Commentary Donald J. Trump Truth Social Posts On X (@TrumpTruthOnX) July 23, 2026
El president va assegurar que l'acord "serà aprovat", però va advertir que està "totalment condicionat" al fet que l'Aràbia Saudita s'adhereixi als Acords d'Abraham, el procés de normalització diplomàtica amb Israel impulsat durant el seu primer mandat. Trump també va voler deixar clar que el programa serà exclusivament d'ús civil i "sense enriquiment" d'urani, desmarcant-se així de les informacions inicials que apuntaven que Riad podria obtenir aquesta capacitat. El gir de guió no elimina, però, el debat de fons. Per què Washington està disposat a impulsar un programa nuclear a l'Aràbia Saudita mentre considera intolerable que l'Iran desenvolupi una tecnologia similar? La resposta combina geopolítica, interessos econòmics, la rivalitat amb Teheran i l'objectiu de Trump de reforçar l'aliança amb Riad i ampliar els Acords d'Abraham com a peça clau del nou equilibri de poder al Pròxim Orient.
Temor d'Israel a una cursa nuclear
Ahir, quan es va anunciar l'acord entre Washington i Riad, diversos mitjans nord-americans (com AP i ABC News) van informar que l'Administració Trump havia desvinculat el pacte nuclear de l'adhesió de l'Aràbia Saudita als Acords d'Abraham. Aquesta era precisament una de les diferències respecte a la política de Joe Biden, que sí que condicionava la cooperació nuclear a la normalització de relacions entre Riad i Israel. De fet, a Israel, les crítiques no van trigar a aparèixer. L'ex primer ministre Naftali Bennett considera que permetre enriquir urani en territori saudita és "un greu error estratègic" perquè pot desencadenar una cursa armamentística a l'Orient Mitjà. L'exministre de Defensa Avigdor Lieberman ha anat encara més enllà i assegura que un programa civil saudita acabarà convertint-se inevitablement en un programa militar. Aquest temor no és nou. El mateix príncep hereu saudita, Mohammed bin Salman, ja havia advertit anys enrere que si l'Iran arribava a fabricar una bomba atòmica, l'Aràbia Saudita faria exactament el mateix. A més, Riad manté una estreta relació amb el Pakistan, una potència nuclear que en diverses ocasions ha insinuat que podria donar suport al regne si la situació regional empitjorés.
El gir de Trump
Però aquest matí Trump ha publicat el missatge a Truth Social en què assegura que els Estats Units aprovaran l'acord de cooperació nuclear civil amb l'Aràbia Saudita, però ha advertit que la seva entrada en vigor estarà condicionada al fet que Riad s'adhereixi als Acords d'Abraham, el procés de normalització de relacions diplomàtiques amb Israel impulsat durant el seu primer mandat. El president nord-americà ha insistit que el pacte només preveu instal·lacions nuclears d'ús civil i sense capacitat d'enriquir urani, i ha remarcat que Washington "no s'oposa a les instal·lacions nuclears civils (sense enriquiment)". Diversos mitjans destaquen precisament que el president "afegeix" aquesta condició un dia després de l'anunci oficial.
Instal·lacions civils (no enriquides)
Enriquir urani no és il·legal ni implica automàticament fabricar una arma nuclear. De fet, nombrosos països desenvolupen programes nuclears civils per produir electricitat, en programes mèdics o en altres sectors com l'agricultura. El problema és que la mateixa tecnologia que permet enriquir urani per alimentar reactors també pot servir, si s'eleva el grau d'enriquiment i es fan altres passos tècnics, per fabricar armes nuclears. És precisament aquest el motiu pel qual els Estats Units i els seus aliats han intentat durant dècades impedir que l'Iran desenvolupés aquesta capacitat. Ara, però, semblava que Washington estava disposat a acceptar que l'Aràbia Saudita pugui construir una planta d'enriquiment pròpia, però ara Trump sembla que s'ha desdit, i ha assegurat que els Estats Units "no s'oposen a les instal·lacions nuclears civils (no enriquides)". El secretari d'Energia, Chris Wright, va assegurar que l'acord incorpora "els estàndards més alts de seguretat nuclear i no proliferació" i va insistir que no existeix cap risc real que el programa saudita acabi derivant en armes atòmiques. Wright va fer aquestes declaracions en un comunicat oficial del Departament d'Energia dels Estats Units difós després de la signatura de l'acord nuclear amb l'Aràbia Saudita.
Pendent de la revisió al Congrés
L'acord anunciat entre els Estats Units i l'Aràbia Saudita encara no és definitiu. Tot i que els dos governs han tancat el pacte polític, la legislació nord-americana obliga ara a sotmetre'l a un procés de revisió al Congrés abans que pugui entrar en vigor. Es tracta d'un acord de cooperació nuclear de la Secció 123 de la Llei d'Energia Atòmica, el mecanisme legal que regula qualsevol transferència de tecnologia, combustible o coneixement nuclear dels Estats Units a un altre país. Aquests acords estableixen les condicions perquè la cooperació sigui exclusivament amb finalitats civils i incorporen garanties per evitar que la tecnologia pugui ser desviada cap a un programa d'armes nuclears. Un cop signat, el govern nord-americà ha de remetre l'acord al Congrés, que disposa d'un període d'uns 90 dies de sessió per estudiar-ne el contingut. Durant aquest temps, els legisladors poden analitzar si el pacte ofereix prou garanties en matèria de no proliferació, celebrar audiències i demanar explicacions a l'administració.
A diferència del que passa amb altres tractats internacionals, el Congrés no ha d'aprovar expressament l'acord. Si transcorre el termini de revisió sense que la Cambra de Representants i el Senat adoptin cap mesura per bloquejar-lo, el pacte entra automàticament en vigor. En canvi, si el Congrés vol impedir-ne l'aplicació, ha d'aprovar una resolució conjunta de desaprovació. I fins i tot en aquest cas, si el president hi exerceix el dret de veto, caldria una majoria de dos terços a totes dues cambres per deixar sense efecte l'acord, un llindar políticament molt difícil d'assolir.
Aquest calendari ajuda a entendre el missatge que Donald Trump ha publicat aquest dijous a Truth Social. El president va assegurar que l'acord "serà aprovat", però al mateix temps va introduir una condició política que fins aleshores no figurava en les explicacions oficials: que l'Aràbia Saudita s'adhereixi als Acords d'Abraham, és a dir, que normalitzi les relacions diplomàtiques amb Israel. Trump també ha remarcat que els Estats Units només donaran suport a un programa nuclear civil sense capacitat d'enriquir urani, un punt especialment sensible perquè l'enriquiment és una de les tecnologies que poden servir tant per produir combustible per a centrals nuclears com, en un grau més elevat, per fabricar armes atòmiques. Per tant, tot i que el pacte ja ha estat anunciat, encara ha de superar tant l'examen polític del Congrés com el compliment de les condicions fixades per la Casa Blanca, especialment la vinculació amb els Acords d'Abraham que Trump ha volgut fer explícita en el seu darrer missatge.