La cort d'apel·lacions de Washington DC ha establert aquest dimarts que l'expresident Donald Trump (2017-2021) no té immunitat presidencial davant la imputació pel seu intent de revertir la derrota electoral del 2020 i instigar l'assalt al Capitoli. "Als efectes d'aquest cas penal, l'expresident Trump s'ha convertit en ciutadà Trump, amb totes les defenses de qualsevol altre acusat penal", ha apuntat la Cort, segons informa l'agència Efe.
El Tribunal Suprem dels EUA va acceptar a tràmit el 6 de gener passat el cas sobre l'expulsió de l'expresident de les primàries republicanes del Partit Republicà a Colorado, una decisió que col·loca el tribunal en la posició d'establir una postura a escala nacional sobre si Trump pot participar en les eleccions presidencials de 2024 o si, al contrari, el paper que va jugar en l'assalt al Capitoli de 2021 el fa inelegible.
En un breu escrit judicial, el Tribunal Suprem va indicar en aquell moment que havia admès a tràmit el cas i que els nou jutges celebraran una audiència pública el pròxim 8 de febrer per escoltar els arguments de les parts. La petició perquè l'Alt Tribunal estudiés el cas venia de l'equip legal de Trump, que havia recorregut contra una decisió anterior del Tribunal Suprem de Colorado.
El 19 de desembre de l'any passat, en una decisió sense precedents en la història dels Estats Units, el Tribunal Suprem de Colorado havia determinat que Trump no podia participar en les primàries republicanes d'aquest estat pel seu paper en l'atac al Capitoli. Posteriorment, el 28 de desembre, Maine es va convertir en el segon estat a desqualificar Trump. En aquest cas, la decisió va ser presa per l'autoritat encarregada d'organitzar les eleccions en aquesta circumscripció, la secretària d'Estat de Maine, la demòcrata Shenna Bellows.
L'equip legal de Trump també ha recorregut contra aquesta decisió de la secretària d'Estat de Maine, en aquest cas davant del Tribunal Suprem d'aquest estat. En ambdós casos, les autoritats van considerar que Trump va participar en un intent d'"insurrecció", la qual cosa el desqualifica per ocupar càrrecs públics d'acord amb la Secció Tercera de l'Esmena 14 de la Constitució.
Aquesta esmena va ser aprovada el 1868, després de la guerra civil als Estats Units, amb l'objectiu d'evitar que els alçats del sud de la Confederació que havien jurat la Constitució i després la van trair poguessin arribar al poder. Aquestes decisions, a falta que es pronunciï el Tribunal Suprem dels EUA, només afecten Colorado i Maine perquè en el sistema federal nord-americà cada estat -i no la nació- és responsable d'organitzar els comicis.