El Tribunal Europeu dels Drets Humans ha respost al president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, en català i li ha notificat quins seran els següents passos del procediment. Cuixart va ser el primer a presentar un recurs al Tribunal d'Estrasburg per la sentència del Suprem als presos polítics.

L'advocat de Cuixart, Benet Salellas, ja va explicar que la denúncia es va presentar en català i es va acompanyar de la documentació essencial per a la seva admissió: una seixantena d'informes que ocupen un total de 2.009 pàgines. Entre els documents que es van adjuntar hi havia tots els pronunciaments d'organismes internacionals que, al llarg dels més de 3 anys i mig de presó del president d'Òmnium, han denunciat la seva situació i van demanar el seu alliberament.

El tribunal europeu ha respost en català el recurs d'Òmnium en plena batalla per defensar la llengua catalana a les escoles de Catalunya. Òmnium ha celebrat que el TEDH hagi contestat en català i assegura que "la injustícia de l'Estat espanyol no quedarà impune!". 

El conseller Jordi Turull també ha rebut una emissiva en català al seu recurs que denunciava el mateix que Cuixart.

El català a Europa

Aquesta emissiva en català ha arribat en plena batalla per el català a les aules que fins i tot va arribar a Europa fa uns dies. El relat de fake news de la ultradreta espanyola sobre el cas de l'escola de Canet, va derivar a la Unió Europea. Els primers a traspassar la polèmica a aquest organisme van ser Ciutadans amb una carta dirigida a Michael O'Flaherty, director de l'Agència de Drets Humans de la UE.

El text no cita en cap moment un fet concret que justifiqui una vulneració de drets i farceix les justificacions amb un relat partidista en un escrit de dues pàgines: "Els ultranacionalistes secessionistes identifiquen una única identitat acceptable: la seva. La resta, és desqualificada. Els funcionaris respectuosos de la legalitat constitucional són perseguits i assetjats per fer callar".

"Assetjament i intimidacions"

Cal recordar que, precisament els funcionaris dels quals parla són els professors de l'Escola Turó del Drac que van ser ells mateixos qui van denunciar la imposició del 25% del castellà a les aules a través d'un comunicat a twitter. Qui firma l'escrit dels taronges és Maite Pagazaurtundúa, vicepresidenta de la Comisión de Libertades Civiles, Justicia i Interior.

En cap moment parla de la immersió lingüística ni els acords parlamentaris aprovats per àmplia majoria sobre la protecció del català com a llengua minoritària i es remet, constantment, a la victimització d'una família: "L'Administració regional competent no només es nega a acatar les resolucions dels tribunals que no deixen lloc a interpretació sobre la Constitució, sinó que també està protegint i encoratjant una campanya d'assetjament i intimidacions d'índole nacionalista excloent contra les famílies que volen que els seus fills puguin rebre classe en les dues llengües cooficials constitucionalment". 

 

Imatge principal: Tribunal Europeu dels Drets Humans. - Flickr