Aquests últims dies han tornat a posar sobre la taula la complexitat monumental de qualsevol intent de posar fi a la guerra a Ucraïna. Després d’unes jornades frenètiques marcades per filtracions i declaracions contradictòries, la pregunta sobre les capitals occidentals i Kíiv és inevitable: realment estem més a prop de la pau? Malgrat l’optimisme moderat de Washington i Kíiv, la realitat diplomàtica continua sent complexa i carregada d’obstacles, amb múltiples actors intentant influir en el resultat final.
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha assegurat recentment que “estem molt a prop d’un acord”, i el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha parlat d’“importants resultats” després de les converses clau de Ginebra, sense amagar que encara queda molta feina pendent. Però Moscou manté la seva postura freda i calculada. L’assessor del Kremlin, Yuri Uxàkov, ha reconegut que el nou esborrany conté elements positius, però que “molts requereixen discussions especials entre experts”. Dmitri Peskov, portaveu de Vladímir Putin, ha rebaixat encara més les expectatives: “és prematur” parlar d’un acord imminent. La distància entre l’optimisme occidental i la cautela russa mostra que, malgrat les reunions i comunicats, les posicions continuen irreconciliables.
La filtració del pla de pau de Trump
El focus recent ha estat el pla de pau de 28 punts filtrat de l’administració Trump, percebut per molts a Ucraïna com excessivament permissiu amb les demandes russes. El document imposa una sèrie de restriccions estrictes a Ucraïna: limita la mida de l’exèrcit ucraïnès a 600.000 efectius, prohibeix l’ingrés a l’OTAN i limita la presència de tropes occidentals al país. Tot i que el pla inclou la preservació formal de la sobirania ucraïnesa, les mesures pràctiques condicionen la capacitat del país per actuar com un estat independent. Així, moltes disposicions són interpretades com un càstig a la resistència d’Ucraïna davant l’agressor.
Alhora, el pla conté elements poc atractius per a Moscou, com la destinació d’almenys 100.000 milions de dòlars dels actius congelats de Rússia, sota supervisió nord-americana, a projectes de reconstrucció a Ucraïna. Tot i això, cap d’aquests aspectes no compensa la percepció que el pla satisfà massa les demandes russes, en especial pel que fa a concessions territorials i a la limitació de la defensa ucraïnesa. Analistes com Tatiana Stanovaia consideren que Putin no té cap incentiu per flexibilitzar els seus objectius i confia que Kíiv acabarà acceptant els termes que li imposa Moscou.
Les declaracions recents de Putin reforcen aquesta percepció. El president rus ha afirmat que l’esborrany nord-americà podria servir de base per a negociacions, però només si Ucraïna cedeix territori. Ha reiterat que considera “il·legítim” el govern de Zelenski, argumentant que qualsevol acord amb Kíiv seria legalment insuficient. A més, ha condicionat qualsevol atur de l’ofensiva a la retirada de les forces ucraïneses dels territoris que considera ocupats. Segons el Kremlin, la pau només serà possible si Ucraïna accepta el que Moscou defineix com els termes de rendició.
La reducció del pla de pau: de 28 a 19 punts
La diplomàcia nord-americana, tot i les filtracions i la polèmica sobre l’enviat especial Steve Witkoff, intenta mantenir la iniciativa. Witkoff viatjarà pròximament a Rússia, mentre que a Abu Dhabi ja han tingut lloc trobades entre representants militars ucraïnesos, funcionaris russos i membres de l’equip de Trump. Europa, per la seva banda, treballa en contraplans que protegeixin els interessos de Kíiv, especialment pel que fa a les garanties de seguretat i a la preservació de línies de front existents, evitant reconèixer formalment territoris com Crimea o les regions de Donetsk i Luhansk com a russes.
El resultat és un escenari encara indefinit. El document de 28 punts ha estat reduït a 19 punts, deixant les qüestions més controvertides en mans de Trump i Zelenski. La reconstrucció del país, l’eventual rol de l’OTAN i la supervisió del compliment de l’acord continuen sense resolució. Amb un Putin ferm en les seves ambicions, un Trump imprevisible i un Zelenski sota pressió interna, la sensació dominant és que, malgrat el ritme frenètic de la diplomàcia, la pau encara és una meta llunyana.