El futur acostuma a explicar-se amb paraules que comencen per més. Més tecnologia. Més consum. Més producció. Més creixement. Però un grup d'economistes i investigadors internacionals ha decidit imaginar un relat diferent. I si la prosperitat del segle XXI no depengués de tenir més coses, sinó de repartir millor els recursos, treballar menys hores i reduir la pressió sobre el planeta?
La pregunta és al centre del Global Justice Report, presentat aquesta setmana a París pel World Inequality Lab durant la Conferència Mundial sobre Desigualtat 2026. El document, elaborat per 45 autors i basat en el treball de més de 200 investigadors d'arreu del món, planteja una idea tant ambiciosa com controvertida: elevar el nivell de vida de la immensa majoria de la població mundial i, alhora, mantenir l'escalfament global per sota dels dos graus a finals de segle.
La proposta arriba en un moment de fortes turbulències globals. Les guerres continuen marcant l'agenda internacional, les temperatures baten rècords amb una freqüència creixent i la desigualtat econòmica s'ha convertit en una de les principals fonts de tensió política. Davant aquest panorama, els autors del document sostenen que les crisis climàtica i social no són dos problemes separats, sinó dues cares d'una mateixa realitat.
La gran pregunta: quan és suficient?
El concepte que articula l'informe és el de la "suficiència". No parla de pobresa ni de renúncies forçades. Tampoc defensa una economia en recessió permanent. El que proposa és redefinir la prosperitat. Segons expliquen els investigadors, una bona vida no depèn necessàriament d'un consum material cada vegada més elevat. La seva tesi és que una part important del benestar humà prové de factors com la salut, l'educació, el temps disponible, la qualitat de les relacions socials o la seguretat econòmica.
Aquesta idea connecta amb un debat cada vegada més present en l'àmbit acadèmic. En una anàlisi publicada aquesta mateixa setmana per The Guardian, diversos experts vinculats al projecte qüestionen que el Producte Interior Brut continuï sent la principal mesura del progrés de les societats. Segons aquests investigadors, la felicitat, la salut o la sostenibilitat ambiental haurien de tenir un pes equivalent en la definició de l'èxit col·lectiu.
Treballar menys per viure millor
Entre les mesures que planteja l'informe n'hi ha una que sembla gairebé revolucionària en un món acostumat a la hiperactivitat: reduir dràsticament el temps de treball. L'objectiu final seria passar d'una mitjana global d'unes 2.100 hores anuals a unes 1.000. Dit d'una altra manera, una setmana laboral equivalent a poc més de dos dies i mig.
La proposta pot semblar radical, però els seus impulsors recorden que la història del treball és també la història d'una reducció progressiva de les hores laborals. Thomas Piketty, un dels directors del World Inequality Lab, assenyala que la jornada laboral europea ja s'ha reduït aproximadament a la meitat des del segle XIX. Segons la seva anàlisi, el repte no és tant tècnic com polític. Els autors vinculen aquesta transformació a un canvi de prioritats econòmiques. El document defensa traslladar inversions cap a sectors com l'educació, la sanitat i les cures, activitats que generen ocupació i benestar amb una petjada material molt inferior a la d'indústries intensives en energia o recursos naturals.
L'altra cara de la moneda: la desigualtat
Però, de nou, el cor del debat no és només ecològic. També és profundament polític. L'informe parteix de la idea que no es podrà impulsar una transició climàtica efectiva si no s'afronta abans la concentració extrema de riquesa. Segons dades recents, publicades per Oxfam amb motiu del Fòrum Econòmic Mundial de Davos, la fortuna global dels multimilionaris va créixer més d'un 16% durant el 2025 fins a assolir els 18,3 bilions de dòlars, el nivell més alt mai registrat. La mateixa organització assenyala que el nombre de multimilionaris ja supera els 3.000 arreu del món.
Aquestes xifres contrasten amb una altra dada destacada per Oxfam: prop de la meitat de la població mundial continua vivint en situació de pobresa o vulnerabilitat econòmica. Segons l'organització, la concentració de riquesa també es tradueix en una concentració creixent de poder polític i influència institucional.
Davant aquest escenari, el Global Justice Report defensa impostos més elevats sobre les grans fortunes i la creació de mecanismes internacionals per finançar la transició energètica. Els seus càlculs apunten que els ingressos del 89% de la població mundial podrien augmentar de manera significativa abans de finals de segle, mentre es reduiria el pes dels patrimonis més extrems.
Utopia o full de ruta?
Els mateixos autors admeten que moltes de les seves propostes semblen difícils d'imaginar en un moment marcat pels nacionalismes, les tensions geopolítiques i la fragmentació internacional. Tanmateix, argumenten que bona part dels drets socials que avui es consideren irrenunciables també van ser qualificats d'utòpics en el passat. La jornada de vuit hores, l'educació universal o els sistemes públics de salut van néixer com a idees que molts consideraven inviables.
Potser per això el valor principal del document no rau tant en les seves xifres com en la pregunta que deixa oberta. En una època dominada pels discursos de l'escassetat, la por climàtica i la polarització política, el Global Justice Report proposa un exercici poc habitual: imaginar un futur en què la prosperitat no es mesuri per la quantitat de coses que produïm, sinó per la qualitat de vida que som capaços de compartir. I, en un món acostumat a competir per gairebé tot, aquesta pot ser la proposta més disruptiva de totes.