Al districte de Nou Barris de Barcelona els veïns han parlat. El procés participatiu que convidava a triar entre dues opcions per determinar de forma oficial el nom definitiu del barri del VerduM/VerduN ha finalitzat amb victòria clara d'una de les opcions: l'opció amb 'm' final s'ha imposat per 78,4% dels vots davant el 21,5% que ha preferit l'opció amb 'n' final. Això sí, com és habitual en aquests processos participatius, la participació ha estat molt baixa, ja que s'han efectuat 547 vots, 429 a favor de VerduM i 118 a favor de VerduN, per un barri que suma més de 12.000 residents i que la votació estava oberta a tots els empadronats al districte de Nou Barris, on hi ha una població de poc més de 168.000 persones.
Aquesta baixa participació és una de les pegues a un procés que, en tot cas, ha comportat un pronunciament clar a favor de la forma amb M. Jordi Sánchez, col·laborador de l’Arxiu Històric Roquetes-Nou Barris, entitat de referència pel que fa a la memòria històrica d’aquesta part de Barcelona i que ha estat convidada a aportar documentació per justificar l’eventual canvi de nom, apunta que el resultat ha estat "l'esperat, no ha estat cap sorpresa que guanyi l'opció amb 'm'", però reflexiona, en declaracions a ElNacional.cat, que cal repensar "si aquest tipus de procés participatiu és bo o no ho és".
Les queixes al sistema de participació no són noves
Aquestes crítiques als processos participatius a través de la plataforma Decidim.Barcelona han estat recurrents, ja que, per exemple, un nou parc del barri de la Marina del Prat Vermell porta el nom de Parc de les Tretze Roses perquè hi van votar a favor 59 persones, en un procés participatiu on només es van involucrar 162 veïns. Recentment, l'aspirant a Síndica de Greuges de Barcelona, Gemma Calvet va expressar els seus dubtes sobre la votació participativa on només van votar un 0,18% del cens: "És evident que el grau d’implicació de la ciutadania amb la institució de la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha fracassat", va afirmar l'aspirant.
En tot cas, més enllà d'aquestes crítiques, Sánchez apunta que ha quedat clar que "la gent prefereix el nom més antic i d'un ocell al mes modern i d'una batalla", ja que la raó bàsica d'aquesta consulta es troba en una doble nomenclatura que prové del moment en què es dona nom a la barriada. Repassant la història, cal recordar que el nom del barri es va començar a fixar a partir dels anys vint del segle passat, en part com a reflex del veí passeig del Verdun, situat fora del barri, urbanitzat el 1919 i batejat en record a la batalla de la Primera Guerra Mundial, que durant l’any 1916 va provocar uns 300.000 morts entre francesos i alemanys.
Ara bé, tot i que el passeig es va batejar en record a la batalla i que, per afegir més confusió, les plaques actuals i oficials del passeig del Verdun estan escrites amb 'm' final, tot i que tant en català com en castellà, aquesta localitat francesa que dona nom a la batalla s’escriu amb 'n'', el fet és que el primer document històric que fa referència al barri parla de Verdum, amb 'm'. Es tracta d'una acta notarial del 1924, on un veí del carrer Cuarenta Metros, actual Via Júlia, especifica que viu a la "barriada Verdum", que és el nom d'un ocell habitual a la zona. Aquest registre notarial va ser localitzat, precisament, pel mencionat Jordi Sánchez en el marc de la investigació per documentar històricament els argumentaris a favor o en contra de les denominacions Verdum i Verdun.
La decisió final depèn de l'Ajuntament
Ara bé, tot i que els veïns s'han posicionat clarament a favor de l'opció amb 'm', cal tenir en compte que la votació no és vinculant. El següent pas depèn del districte de Nou Barris, que ja té un informe amb els resultats i arguments recollits en el procés participatiu, que haurà de donar suport a la proposta i portar-la al plenari municipal on s'hauria d'aprovar la fixació definitiva del nom. En aquest sentit, Sánchez apunta que ara "el districte ho elevarà a l'Ajuntament per portar al plenari el canvi del nom", una situació que en tot cas, es produirà a la tardor, ja que a l'agost no hi ha plenari municipal i el de juliol es va fer el passat dia 24.
"Entenc que cap partit s'hi posarà en contra", ha assenyalat Sánchez, que espera que la votació sigui favorable "per unanimitat", encara que no és del tot descartable alguna abstenció. En tot cas, Sánchez, que sempre ha defensat la "neutralitat" de l'entitat que representa, insisteix que el nom acabat amb 'm' "és el més antic, l'original", i que el 1984 "el primer nom que es va fer constar era Verdum, però cada funcionari ho posava a la seva manera i al final majoritàriament es va fer amb 'n'", per insistir que el nom "legítim" és l'acabat amb 'm'.
On són les actes dels anys vuitanta?
Precisament, aquesta investigació de Sánchez s'ha trobat amb un escull que permetria aclarir per quin motiu el nom s'ha acabat escrivint amb 'n': "No vaig poder consultar les actes dels plenaris del districte dels anys vuitanta", afirma Sánchez, perquè aquestes "no són consultables". De fet, aquest investigador denuncia que des de l'arxiu del districte van admetre que no sabien on eren. Per això, un cop resolta la qüestió del nom del barri, s'obre un altre interrogant: On són les actes perdudes?