Reprovació doble per a l'antiga Direcció General d'Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA), substituïda ara fa un any per la DGPPIA (Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància i l'Adolescència) per aturar els escàndols i denúncies de malbaratament de recursos públics i d'agressions sexuals a menors tutelats. En concret, la DGAIA ha acceptat indemnitzar amb 12.500 euros un menor de 10 anys perquè va ser agredit sexualment en un centre de la Generalitat per un altre noi tutelat de 15 anys, que va admetre els fets i se li ha imposat dos anys d'internament en un centre tancat de Justícia Juvenil. Els fets van passar l'agost de 2023 en un centre residencial de Barcelona i la fermesa de la condemna de conformitat s'ha notificat ara. A més, un segon jutge, en aquest cas civil, va revocar, el juny de 2024, la resolució de desemparament que l'administració catalana va dictar vers aquest menor, que va separar dels seus pares l'agost de 2022. La magistrada va considerar-la no-justificada i li va tornar la tutela i la custòdia al pare. Aquest és un cas extrem, però alhora paradigmàtic de la desprotecció dels menors tutelats.
"Darrere de cada expedient de protecció hi ha un infant real. Aquest menor va ser apartat de la seva família per ser protegit i va acabar patint una agressió sexual mentre es trobava sota la tutela de l'Administració. Quan la Generalitat decideix substituir uns pares, no només assumeix drets sobre aquest menor, sinó també l’obligació de protegir-lo. En aquest cas, el sistema no va estar a l’altura de la responsabilitat que havia assumit". Així ho manifesta a ElNacional.cat Cristina Serra Viu, penalista i advocada del pare del menor, que va denunciar el noi agressor i la DGAIA per la via penal. Serra ha fet aquesta actuació professional de forma gratuïta, a través de l'acció social del despatx d'advocats on treballa, liderat pel penalista Andrés Maluenda. La instrucció de la denúncia per agressió sexual va trigar perquè el centre no portava el menor a ser reconegut judicialment, i va ser el pare qui el va dur en recuperar la seva custòdia.
Àrea social
El despatx Maluenda Penal, format per joves advocats amb expertesa, va crear l'àrea social ara fa tres anys i actualment porten una trentena de casos; en la majoria d’ells representen l’acusació particular en delictes contra la llibertat sexual, contra la llibertat sexual de menors, violència de gènere i violència intrafamiliar. Ho fan a través de col·laboracions amb associacions i fundacions sense ànim de lucre, però també amb particulars. En el cas de la DGAIA, l'exdegana del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB), Sílvia Giménez-Salinas, va pledejar contra l'administració catalana en nom del pare per la via civil, i va derivar-los la denúncia penal, per l'agressió sexual patida. Precisament, Giménez-Salinas ha liderat la reclamació de l'advocacia catalana per tal que la declaració administrativa de desemparament d'un menor que fa l'administració catalana i l'estatal sigui sempre, i abans de ser executada, supervisada per un jutge. Un repte encara pendent.
Acció sense proporcionalitat
La magistrada del jutjat de Primera Instància número 16 (Família), Carmen Ortiz Rodríguez, va donar la raó als pares del menor, defensats per les advocades Viviana Copló i Silvia Giménez-Salinas. La Fiscalia també va estar d'acord que es revoqués la resolució administrativa de l'1 d'agost de 2022,confirmada el setembre de 2023, per la qual la DGAIA va acordar el desemparament del menor, que llavors tenia 8 anys i, com a mesura de protecció, el seu acolliment en un centre de Barcelona, amb un règim de visites supervisades amb els seus progenitors de dues hores setmanals. La restitució de la pàtria potestat als pares i l'entrega de la guarda al pare, però, va arribar dos anys després, període que el nen que va patir tocaments i va ser obligat per un noi (amb una afectació lleu volitiva) a fer-li una fel·lació, sense que els cuidadors i l'administració vetllés per la seva seguretat, i que li ha provocat afectacions.
En la sentència, la magistrada afirma que "la valoració de la prova en el present cas condueix a concloure que en l'adopció de les resolucions impugnades no es van observar els principis de proporcionalitat i ponderació que han de guiar l'actuació de l'Administració", tal com exposava el representant del Ministeri Fiscal.
En concret, la defensa dels progenitors va aportar un informe en el qual feia constar com a factors de protecció i de resiliència, i tant en relació amb la mare com amb el pare, afectivitat i vinculació patern-filial, disponibilitat d'habitatge i ingressos familiars. Per contra, els indicadors de desemparament que es feien constar per part de l'administració eren: el trastorn o alteració psíquica o la drogodependència dels progenitors. La mare, durant el seu interrogatori, va manifestar haver estat diagnosticada d'esquizofrènia, motiu pel qual té reconegut un grau de discapacitat i és beneficiària d'una pensió. Va precisar que va ser ingressada per aquest motiu l'última vegada l'any 2016, i estar seguint tractament psiquiàtric i psicològic, prendre medicació i no haver sofert des de llavors cap episodi de descompensació, fet corroborat per la psiquiatra. En aquest sentit, la magistrada reprèn la DGAIA i sosté que "el diagnòstic d'esquizofrènia de la mare no podria erigir-se en un indicador de desemparament".
Hi afegeix que "les referències mèdiques que existeixen en l'expedient indiquen que el menor està al dia de les revisions i de les vacunes i no consta que hi hagi estat diagnosticat de cap trastorn de salut mental o dificultat concreta de l'aprenentatge". També que en l'informe del primer trimestre del curs 2021-2022 la professora felicita el menor pels seus progressos, tan acadèmics com en relació amb el seu tracte amb la resta de companys.
A més, la jutgessa afirma que "es fa referència a l'aïllament social del menor i s'incideix en el fet que el mateix desenvolupa una vida excessivament envoltada d'adults". Però respon que "no consta absentisme escolar del nen i quan es va dictar la resolució de desemparament el menor tenia 8 anys". I assegura: "El foment d'activitats com quedar-se a menjar en el menjador escolar o la realització d'activitats extraescolars ha de considerar-se, atesa l'edat del menor, prou mesures per a pal·liar la situació detectada". En aquest sentit, recorda la declaració de la psiquiatra que va afirmar: "Si bé el nen manifestava dificultats en l'escolarització i socialització, mai detectem situacions de risc envers el menor que justifiqui una decisió d'aquesta magnitud (…)".
Per tot això, la jutgessa conclou que "l'actuació de l'Administració no va respectar en aquest cas els principis de ponderació i de proporcionalitat" en el cas del menor, i va ordenar la DGAIA a retornar el menor als seus pares per al curs escolar següent.
Un torn d'ofici per als familiars dels menors
L'Advocacia Catalana va presentar un informe ara fa un any per evidenciar els errors de l'administració i la falta de garanties en els processos de desemparament. S'indicava que anualment hi ha uns 10.000 menors en processos de desemparament a l'Estat espanyol, dels quals només en 2.000 casos els progenitors presenten oposició als tribunals (i un 2% són acceptats); i la resta no ho denuncia, en gran part, per desconeixement del procediment.
El reclam perquè un jutge controli els processos de desemparaments continua pendent d'una reforma de la llei processal, que és d'àmbit estatal. "El desemparament és la mesura més dràstica i creiem que cal la supervisió d'un jutge, com fan altres països com ara França", afirma Cristina Diaz-Malnero, advocada experta en dret de Família i diputada de la junta de govern del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB). A més, la judicialització d'aquests casos pot trigar una mitjana d'un any en resoldre davant el col·lapse dels jutjats i la falta de professionals.
Això no obstant, Diaz-Malnero destaca la voluntat d'entesa de l'administració catalana per garantir els drets dels menors i les seves famílies. En concret, l'Advocacia Catalana ha aconseguit el vistiplau dels departaments de Justícia, Drets Socials i d'Economia i ara s'ha posat en marxa un nou mòdul en el torn d'ofici per tal que advocats estiguin al costat dels pares, avis o família extensa quan l'administració inicia un procediment administratiu de desemparament del menor en veure que està en risc. Fins ara, els advocats, d'ofici o de justícia gratuïta, només podien intervenir quan la resolució administrativa és ferma i demanen la seva revocació a la Justícia, a vegades ja en temps de descompte, ja que les famílies no estan acostumades a aquests tràmits.
A més, l'Advocacia Catalana i la DGPPIA imparteixen un curs especialitzat sobre la intervenció lletrada en processos de desemparament per a tots els advocats que es vulguin inscriure en el nou mòdul, que des del maig passat i fins al novembre es realitza al Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE). "És una protecció doble: de la ciutadania per garantir els seus drets i del professional perquè rep una remuneració d'una feina que molts cops ja feia, però no estava recollida en el torn d'ofici", conclou Díaz-Malnero, que afegeix que "continuaran donant batalla" per garantir millor els drets dels menors i les seves famílies.
