El ministre de Justícia del Marroc, Abdellatif Ouahbi, insisteix en la idea que el seu país té un "dret històric i geogràfic" sobre les ciutats espanyoles de Ceuta i Melilla, situades al nord d'Àfrica i envoltades completament per l'estat marroquí. Des de l'assalt massiu de milers de persones a la frontera entre aquest país i la ciutat de Ceuta, de la qual la ciutat autònoma encara s'està recuperant, el mateix ministre Ouahbi va verbalitzar per primer cop des d'aquell fet la reivindicació marroquina sobre les dues ciutats. En aquesta ocasió, el ministre marroquí ha proposat al govern espanyol encetar una taula de diàleg amb Madrid per negociar el futur de les dues ciutats, ja que "és un tema sobre el qual no es pot guardar silenci".
"La qüestió de Ceuta i Melilla continuarà sent un tema de diàleg entre nosaltres i Espanya, i mantindrem el nostre dret històric i el nostre dret geogràfic", ha declarat Ouahbi en una entrevista amb el canal públic marroquí "M. El titula de Justícia defensa obrir "mitjans de diàleg" amb l'executiu espanyol, inclosa la creació d'una "comissió de diàleg" específica sobre aquest assumpte. Aquesta seria l'encarregada de trobar "una solució definitiva a la situació actual" perquè tant Ceuta com Melilla "tornin al si de la pàtria [marroquina]".
El Marroc reivindica Ceuta i Melilla com a pròpies des de la seva independència l'any 1956 i mai hi ha renunciat de forma oficial. Ara, la qüestió territorial marroquina apareix al debat només tres setmanes després que una de les dues ciutats, Ceuta, visqués una crisi migratòria sense precedents amb l'entrada de més de 70.000 persones a la ciutat autònoma, que té una població d'unes 85.000 persones. Encara queden milers de migrants a la ciutat, entre ells menors, sobre els quals també s'ha referit el ministre marroquí.
Assentant les bases pel futur marroquí
El ministre ha renovat la seva crida perquè Espanya retorni tots els menors marroquins no acompanyats que varen creuar la frontera entre ambdós països entre els dies 30 i 31 de juliol i ha expressat la voluntat del règim de Rabat de rebre'ls un cop s'hagin verificat les seves identitats. Fa gairebé deu dies, el mateix ministre també es va expressar de forma contundent sobre la situació dels menors a Ceuta, quan va insistir a dir que Rabat no està disposat a "renunciar" als seus nens i adolescents. Com en aquella ocasió, Ouahbi ajunta les reclamacions sobre els menors i els anuncis de cooperació amb el govern espanyol en la matèria de la immigració amb el recordatori de les reclamacions territorials marroquines.
El ministre no detalla quin és el pla per aconseguir que Espanya renunciï a la sobirania d'aquestes dues places, que no només són una reclamació històrica també espanyola, sinó territori estratègic pel control del mar Mediterrani, com ja ho eren fa segles. El règim de Rabat es posiciona de nou sobre les seves reclamacions territorials amb la mirada posada també en unes eleccions legislatives al mes de setembre, en la qual els partits de govern, entre els quals hi ha el Partit de l'Autenticitat i la Modernitat al qual pertany Ouahbi i que vol seguir a prop del rei actual, Mohammed VI, i del seu hereu, el príncep Mulai Hassan.