El Departament de Defensa dels Estats Units ha anunciat aquest dijous la retirada de 1.350 membres de la Guàrdia Nacional que estaven desplegats a Los Angeles des del juny passat per fer front a les protestes relacionades amb les batudes del Servei d’Immigració i Duanes (ICE, per les seves sigles en anglès). "Dimecres, el secretari (de Defensa, Pete) Hegseth va ordenar l'alliberament d'aproximadament 1.350 membres de la Guàrdia Nacional de Califòrnia de la missió de protecció federal", ha anunciat el portaveu la cartera, Sean Parnell, en un comunicat recollit per la cadena ABC News. Tot i això, el republicà ha matisat que 250 soldats romandran a la ciutat angelina “per protegir el personal i les propietats federals”.
Parnell ha expressat l’“enorme agraïment” del Pentàgon pel suport dels més de 5.000 membres de la Guàrdia Nacional i dels marines mobilitzats a Los Angeles per protegir les institucions federals, al·ludint a una suposada “anarquia rampant” en referència a les protestes contra les batudes de l’ICE. La resposta federal es va concretar en una missió inicialment prevista per a 60 dies, que expira la setmana vinent, i que va implicar una ocupació militar sense precedents en dècades a la ciutat. L’administració Trump va justificar el desplegament com una mesura per preservar l’ordre davant les “amenaces a la sobirania federal”, tot i les veus crítiques que van denunciar una sobreactuació repressiva i un ús partidista de les forces armades.
Les protestes contra l’ofensiva antiimmigració de Trump es van concentrar a diverses zones de la ciutat, incloent-hi districte comercial, magatzems i un Home Depot, on van ser arrestades desenes de persones. Malgrat algunes escenes de tensió amb ús de gas lacrimogen i granades de dissuasió, la gran majoria de les mobilitzacions van ser pacífiques i confinades a un àmbit reduït del centre de Los Angeles. Tot i això, els enfrontaments van agreujar-se quan Trump va federalitzar la Guàrdia Nacional de Califòrnia i va desplegar fins a 4.000 soldats i 700 marines, una decisió que va rebre una dura oposició d’autoritats locals com el governador de l’estat, Gavin Newsom, i l’alcaldessa de Los Angeles, Karen Bass, que la van denunciar com a il·legal, innecessària i un desplaçament inacceptable de competències federals.
De fet, Newsom ha reiterat aquest dijous la seva oposició frontal al desplegament militar ordenat per Trump, qualificant-lo de “teatre polític” en un missatge publicat a la xarxa social X. “Ja han passat 54 dies des que Donald Trump va prendre de manera caòtica i innecessària el control de la Guàrdia Nacional de Califòrnia”, ha recordat, en al·lusió a una maniobra que es va dur a terme sense el consentiment del govern estatal. Newsom, que s’ha consolidat com una de les figures demòcrates més bel·ligerants contra Trump, va qualificar el desplegament de “gest autoritari” en el seu moment. També va presentar una demanda formal contra l’administració federal, denunciant una vulneració de les competències autonòmiques i un ús “desproporcionat i perillós” de les forces armades per reprimir la protesta social.
Per la seva banda, Bass també ha aprofitat l’anunci de la retirada de tropes per tornar a criticar l’ofensiva de Trump contra les protestes, tot lamentant que aquests efectius “podrien haver estat responent a un perill real o ajudant les comunitats a preparar-se davant amenaces d’incendis”, però que, “en lloc d’això, es van veure obligats a vigilar dos edificis d’oficines durant mesos”. En aquest sentit, la demòcrata ha celebrat la retirada dels soldats com “una altra victòria per a Los Angeles”.