El president dels EUA, Donald Trump, es troba en una cruïlla decisiva mentre avança cap a una acció sense precedents: desplegar militars al territori dels Estats Units per gestionar protestes derivades de les seves polítiques migratòries. Uns 700 marines han estat mobilitzats per unir-se a la Guàrdia Nacional a Los Angeles després d’un augment de les manifestacions contra les batudes d’immigració federal. Tot i que encara no se sap quina serà exactament la seva funció, legalment no poden fer tasques policials, com detencions, llevat que es declari l’Insurrection Act.
Des de la Casa Blanca es presenta aquesta mesura com una resposta necessària i fins i tot popular. En una publicació a X, el portaveu Steven Cheung, va afirmar que l’aprovació pública de les deportacions augmentarà després de l’enviament de tropes a Los Angeles per “aturar la violència”. Tot i això, l’opinió pública mostra més matisos. Si bé una enquesta de CBS/YouGov revela que el 54% aprova el programa de deportació, aquesta aprovació disminueix dràsticament quan se'ls pregunta sobre la manera en què Trump està implementant aquestes polítiques. Només el 44% aprova l’execució del pla, i entre els independents, el rebuig a l’enfocament arriba al 65%.
Aquest patró de suport a les idees generals, però no a la seva execució concreta, és comú en relació amb les polítiques migratòries de Trump. Tot i que molts nord-americans donen suport a la deportació de persones indocumentades, l’empatia augmenta quan es tracta de persones amb feina o pares de nens ciutadans. Un estudi de Pew mostra que el 60% s’oposa a deportar pares de nens ciutadans, i el 56% rebutja deportar treballadors.
El record del 2020 i l'ús de la força
Els paral·lelismes amb 2020 són inevitables. Aquell any, l’ús de la força federal per dispersar manifestants a Lafayette Square, seguit d’un controvertit photo-op de Trump amb líders militars, va provocar un fort rebuig. Un sondeig d'USA Today/Ipsos va mostrar que el 63% s’oposava a l’ús de gasos lacrimògens i bales de goma, mentre que un 60% de la població trobava inapropiat desplegar l’exèrcit en resposta a protestes internes.
Aquest rerefons planteja dubtes seriosos sobre l’estratègia actual. Les recents detencions a Los Angeles s’han centrat en llocs de treball, i no exclusivament en criminals, tot i que el Departament de Seguretat Nacional assegura que alguns detinguts tenen antecedents. Això contribueix a la percepció que el govern actua de manera precipitada i sense garantir el degut procés legal, fet que pot erosionar el suport popular.
En definitiva, el govern aposta per una lògica política arriscada: que el suport als objectius justificarà els mitjans. Però la història recent indica que quan el govern ha sobrepassat certs límits, l’opinió pública ho ha penalitzat. L'èxit polític i pràctic del desplegament militar dependrà molt de com actuïn els marines i de si Trump decideix invocar l’Insurrection Act. La situació és fràgil i, potencialment, molt costosa per a l’administració.