Després de mesos de legislatura en què les enquestes donaven una majoria absoluta contundent a les dretes, amb la suma de PP i Vox al voltant dels 200 escons al Congrés, les últimes setmanes, ja en precampanya, el PSOE i les esquerres retallaven distància i iniciaven una tímida i incipient remuntada. No obstant això, la tragèdia ferroviària d'Urda, a Toledo, en la qual han mort unes 69 persones, ha suposat tot un terratrèmol per a la cursa cap a les eleccions generals del 29N. Aquest diumenge, la primera enquesta després de l'accident enfonsava les expectatives de Pedro Sánchez de culminar la remuntada i revalidar un govern de coalició. Avui dilluns, dues noves enquestes, de SigmaDos i NCReport, publicades per El Mundo i La Razón, respectivament, tornen a situar el PP per sobre dels 130 escons i enfonsen el PSOE, que podria caure per sota dels 100 escons.
D'acord amb l'enquesta de SigmaDos per a El Mundo, el PP d'Alberto Núñez Feijóo tornaria a guanyar les eleccions i a ser primera força política a Espanya, amb un 31,1% del vot amb el qual obtindria entre 133 i 139 escons al Congrés. Això suposa, però, una caiguda respecte al 33,1% del vot que van aconseguir els populars en les eleccions del 2023, amb el qual van tenir aquesta legislatura 137 escons. Un resultat que, de totes maneres, no va servir a Feijóo per ser investit i formar govern, ja que no va aconseguir conjuminar els suports parlamentaris necessaris, perquè la suma amb Vox no assolia la majoria i els partits nacionalistes perifèrics de dretes van rebutjar qualsevol variable en què entrés l'extrema dreta espanyola.
En aquesta ocasió, però, Vox obtindria un 19,3% del vot i entre 63 i 69 escons. Els de Santiago Abascal es consolidarien d'aquesta manera com a tercera força política a Espanya i doblarien el seu resultat respecte al 12,4% del vot i 33 escons que van aconseguir fa tres anys. La suma dels dos principals partits de la dreta assoliria una folgada majoria absoluta d'entre 196 i 208 escons, amb la qual cosa podrien formar un govern de coalició a escala estatal semblant als que ja han constituït a nombroses comunitats autònomes. Excepte en el cas d'una, per ara, improbable gran coalició amb el PSOE, Feijóo dependria tant sí com no de Vox per arribar a la Moncloa, ja que la suma de PP amb Junts, el PNB i Coalició Canària es quedaria, com a màxim, en uns insuficients 152 escons.
Pel que fa al bloc de l'esquerra, el PSOE de Pedro Sánchez s'enfonsa en l'enquesta de Sigma Dos, que obre la possibilitat per primera vegada en molt de temps que els socialistes baixin dels 100 escons. El sondeig situa el PSOE en un 24,6% del vot i en una forquilla d'entre 97 i 103 seients al Congrés. Això suposa una caiguda contundent respecte al 31,7% del vot que va obtenir Sánchez el 2023, amb el qual va aconseguir 121 escons que, sumats als socis parlamentaris, li van aconseguir revalidar la presidència del Govern. Es tractaria del pitjor resultat dels socialistes des del 2016, quan Sánchez va caure a 85 escons en ple auge de Podem i Ciutadans. Les últimes enquestes abans de la tragèdia ferroviària d'Urda eren més favorables per al PSOE i els donaven un 27% del vot i fins a 113 escons.
El PSOE i els socis d'investidura, molt lluny de la majoria necessària
L'espai a la seva esquerra, disgregat en diverses coalicions, partits i candidats, presenta un important retrocés respecte al 2023, quan Sumar, amb Yolanda Díaz al capdavant, va obtenir 31 escons i un 12,3% del vot. En aquesta ocasió, el Front Ampli d'Ada Colau —que inclou Comuns, Más Madrid, Sumar, Izquierda Unida o la Chunta Aragonesista—, obtindria un 7,1% del vot i entre 9 i 11 escons. Podem, per la seva banda, amb Irene Montero de candidata, tindria un 1,8% del vot i aspira a aconseguir un escó que l'enquesta no assegura. Per la seva banda, el Front Valencià —que inclou Compromís, Esquerra Unida i Podem— obtindria un 0,9% del vot i entre 2 i 3 escons. A Andalusia, la formació d'esquerra andalusista Adelante Andalucía tindria un 1,4% del vot i entre 3 i 4 escons.
Pel que fa als partits nacionalistes o sobiranistes, es manté la tendència. Esquerra Republicana, amb Gabriel Rufián de nou com a candidat, creixeria respecte al 2023 i obtindria un 3% del vot i entre 9 i 11 escons. EH Bildu, un 1,3% del vot, i entre 7 i 8 seients, també a l'alça. Junts per Catalunya, al contrari, baixaria lleugerament a un 1,1% del vot i uns 6 escons. Igual que el PNV, que cauria en vots al 0,9%, però mantindria entre 5 i 6 escons. El BNG gallec tindria un 1% del vot i dos escons, mentre que Coalición Canaria tindria un 0,4% del vot i perilla el seu únic escó, que podria anar per a la coalició d'esquerres UPC. En aquest escenari, la suma del PSOE més els socis d'investidura del 2023 i les noves incorporacions de perfil progressista assoliria un total —en el seu escenari més favorable, amb la forquilla alta— 156 escons, lluny de la majoria absoluta de 176 per aconseguir una investidura.
NC Report projecta un escenari semblant, però dona més avantatge al PP i situa Junts al davant d'ERC en escons
L'escenari que mostra l'enquesta d'NC Report per a La Razón és prou similar: entre 138 i 140 escons per al PP amb un 32,6% del vot; entre 100 i 102 per al PSOE amb un 25,6% dels sufragis; entre 66 i 68 per Vox amb un 19,3% dels vots; entre 9 i 10 pel Front Ampli a un 6,9% del vot; Adelante Andalucia entre dos i tres escons amb un 1,2% del vot; i Podem un escó amb un 2,4% del vot. A Catalunya, donen Junts entre 8 i 9 escons amb un 1,8% del vot i Esquerra Republicana entre 7 i 8 amb un 2%. Al País Basc, Bildu entre 6 i 7 escons amb un 1,4% i el PNB entre 4 i 5 amb un 0,9%. El BNG dos escons amb un 0,8%; Unió del Poble Navarrès dos escons amb 0,4% i Coalició Canària un escó amb 0,4%.