El govern de Suècia ha anunciat aquest dijous que ja ha aprovat l'extradició d'un ciutadà turc al seu país natal, setmanes després de tancar un acord amb Turquia perquè Ankara li aixequés el veto per formar part de l'Aliança militar. Segons ha dit Estocolm, es tracta d'un refugiat d'origen kurd condemnat a 14 anys de presó per diversos casos de frau, i a qui no creuen que posen en perill amb l'extradició. El compromís amb Turquia implica, entre altres mesures controvertides, com ara el retorn d'activistes i militants de la minoria kurda, sistemàticament perseguida en aquest país. Si bé els Estats Units ja han fet aquest pas i han entregat un ciutadà kurd a Turquia, sembla que el cas de Suècia és diferent: "Es tracta d'un cas rutinari. La persona en qüestió és ciutadà turc i condemnat a Turquia por delictes de frau el 2013 i 2016. La sol·licitud d'extradició va arribar l'any passat. Com és costum, el Suprem ha tractat el cas i ha conclòs que no hi ha impediments", ha assenyalat en un comunicat als mitjans recollit per Efe el ministre de Justícia, Morgan Johansson.
Refugiat d'origen kurd extradit a Turquia
No se sap si l'home que Suècia extradirà a Turquia forma part de la llista de vint-i-un noms que el president Recep Tayyip Erdoğan va entregar a Estocolm a canvi d'aixecar el veto i acceptar la sol·licitud d'entrada a l'OTAN. El govern socialdemòcrata de Suècia tampoc no ha confirmat si la persona en qüestió, que roman tancat a la presó preventiva des de finals de 2021, ha estat reclamat específicament per Ankara. L'individu, a qui Itàlia va reconèixer l'estatus de refugiat el 2014 després d'haver estat rebutjat inicialment a Suècia, nega el delicte i ha assegurat davant els tribunals suecs que la condemna està políticament motivada, amb relació amb la seva conversió al cristianisme, la seva negativa a fer el servei militar i l'origen kurd de la seva mare.
Pacte amb Turquia
Suècia i Finlàndia van sol·licitar l'ingrés a l'Aliança el passat 18 de maig, moviment amb el qual van posar fi a la seva tradicional política de naturalitat amb motiu de la guerra d'Ucraïna i l'amenaça que els suposa Rússia. Els líders de l'OTAN van acordar a finals de juny a la cimera de Madrid iniciar el procés d'admissió després d'arribar a un acord de desbloqueig amb Turquia. Els països nòrdics només es convertiran en membres de ple dret un cop els 30 membres ratifiquin els protocols d'accés, fet que de moment només ha fet una dotzena d'aliats. D'altra banda, Turquia, Finlàndia i Suècia celebraran aquest mes una reunió per a verificar el grau de compliment dels compromisos acceptats a Madrid, la primera d'un comitè de seguiment, va revelar fa unes setmanes el ministre turc d'Exteriors, Mevlüt Çavusoglu. L'anunci d'aquestes converses es va produir després que el president turc, Recep Tayyip Erdogan, va advertir que encara pot reactivar el veto del seu país a l'adhesió de Suècia i Finlàndia, perquè el seu aixecament segueix "condicionat" a les extradicions.