Les últimes dades conegudes ho certifiquen: la nova llei d'habitatge que va entrar en vigor el maig del 2023 ha estat un absolut desastre. Estaven de sobres advertits: legislar de manera ideològica, a un mes de les eleccions municipals, per voler treure rèdit electoral i en contra del sector fa que moltes vegades passin aquestes coses. Transcorreguts més de dos anys, el nombre de contractes de lloguer habitual s'ha desplomat més d'un 28% a la ciutat de Barcelona. Si es comparen períodes idèntics, per exemple, el del segon trimestre del 2023 amb els mateixos tres mesos d'enguany, les xifres són rotundes: s'ha passat de 10.328 contractes realitzats a tan sols 7.411 acords, un 28,42% menys. Les dades han estat elaborades a partir dels oferts per Incasol.

No és un tema exclusiu de la capital catalana i les dades en el conjunt de Catalunya reforcen aquesta idea: en el mateix període s'ha passat de 34.981 a 26.416 contractes, un 24,48% menys. I la tendència no té signes reals d'estar-se modificant, ja que dins d'aquest mateix any les xifres del segon trimestre són un 4,80% menys que les dels tres primers mesos de l'any. Es podran buscar moltes explicacions i del caire més extrem que es vulgui, però costa molt no concloure que els negres auguris que es van fer fa trenta mesos respecte a una llei que buscava un titular més que encarrilar un problema enormement complex no eren certs.

El resultat és que cada cop hi ha més persones buscant pisos de lloguer i, en canvi, hi ha menys oferta d'habitatge al mercat. Barcelona i Catalunya, el mercat més tensionat de tot l'Estat espanyol, amb la nova llei han agreujat els seus problemes d'habitatge, ja que la reducció de l'oferta ha anat acompanyada d'un encariment dels preus, que no han pogut ser continguts. Què ha acabat succeint després de l'aprovació de la llei? Doncs que molts dels petits propietaris, amos d'habitatges tradicionals, han sortit del mercat de lloguer per por que la nova legislació acabi sent una cotilla impossible d'arreglar durant molt de temps si l'operació resulta fallida.

Cada cop hi ha més persones buscant pisos de lloguer i, en canvi, hi ha menys oferta d'habitatge al mercat

Aquest percentatge d'habitatges desapareguts és més gran a les plataformes de lloguer d'immobles. En la pràctica, les xifres del 28% a Barcelona i 24% a Catalunya es redueixen per lloguers que funcionen directament per una cartera de futurs inquilins en llista d'espera, que posseeixen moltes immobiliàries i que compten amb garanties complementàries. El seu historial, el seu nivell d'ingressos o qualsevol altre element distintiu positiu. En molts casos, a ells se'ls ofereixen els pisos amb anterioritat per part de les immobiliàries i no arriben ni a sortir al mercat. La situació acaba sent un enorme problema, que és més exagerat en joves i altres grups de població vulnerables que, finalment, acaben sent exclosos.

Difícilment hi haurà solució si no s'escolta el sector privat. Actuar en contra seva ja s'ha vist on ha portat. Perquè les lleis i els discursos no han millorat les coses