La guerra entre els Estats Units, Israel i l’Iran ha entrat en el sisè dia amb una escalada militar que ja s’estén per diversos escenaris del Pròxim Orient i que amenaça d’obrir nous fronts. Els bombardejos continus, els moviments de tropes i la creixent implicació d’actors regionals apunten a un conflicte que podria allargar-se més del previst i que, segons diversos experts, pot alterar profundament l’equilibri polític i militar de la regió.
🔴 Guerra a l’Iran, DIRECTE | Continuen els atacs a l'Orient Mitjà, última hora
En les últimes hores, fonts kurdes han assegurat a l’agència Associated Press que grups dissidents iranians establerts al Kurdistan iraquià es preparen per a una possible operació militar a l’interior de l’Iran. Segons aquestes mateixes fonts, Washington hauria demanat suport a les autoritats kurdes de l’Iraq, mentre forces nord-americanes estarien disposades a oferir cobertura aèria si l’operació es materialitza. Paral·lelament, una onada intensa d’atacs aeris ha colpejat desenes de posicions militars, punts fronterers i comissaries al nord-oest de l’Iran, a prop de la frontera amb l’Iraq, en el que molts analistes interpreten com una preparació per a l’obertura d’aquest nou front.
Diversos especialistes, però, adverteixen que fomentar revoltes armades entre les diverses comunitats ètniques de l’Iran podria “obrir un niu de vespes”. El país és un mosaic complex de minories i tensions internes, i una desestabilització del règim podria desembocar en un escenari de guerra civil.
Moviments militars i escalada regional
El conflicte també s’ha intensificat al mar. Un submarí nord-americà va llançar dimecres un torpede que va enfonsar la fragata iraniana Iris Dena davant la costa sud de Sri Lanka. L’embarcació tornava d’uns exercicis navals organitzats per l’Índia al golf de Bengala i, segons fonts oficials iranianes, almenys 87 mariners van morir en l’atac. L’operació ha generat debat fins i tot entre antics responsables nord-americans sobre si l’estratègia de destruir completament la capacitat militar iraniana podria vulnerar el dret internacional.
Mentrestant, l’Iran ha respost amb el llançament de míssils contra Israel. Les sirenes antiaèries han tornat a sonar a Tel-Aviv i Jerusalem després que l’exèrcit israelià anunciés nous bombardejos al Líban, dirigits contra posicions de Hezbollah, la milícia aliada de Teheran, als suburbis meridionals de Beirut.
La dimensió regional del conflicte també es reflecteix en el caos del transport i la mobilitat. Tot i que el trànsit aeri comença a recuperar-se tímidament, el moviment de persones continua fortament alterat. Diversos governs han posat en marxa operacions d’evacuació per repatriar ciutadans atrapats a la zona, utilitzant Oman, Egipte i l’Aràbia Saudita com a principals punts de sortida.
Pressió militar i tensió política
A Washington, responsables militars han advertit al Congrés que pot ser impossible interceptar tots els drons iranians. Segons fonts presents en una reunió a porta tancada, l’Iran està desplegant milers de drons kamikaze contra instal·lacions i interessos militars nord-americans. L’exèrcit assegura que pot neutralitzar la majoria d’aquests atacs, però reconeix que alguns podrien superar les defenses.
Malgrat aquestes preocupacions, el Senat dels Estats Units ha rebutjat una resolució que hauria obligat el president Donald Trump a demanar autorització al Congrés per continuar la guerra. Els republicans han bloquejat la iniciativa, mentre els demòcrates advertien del risc d’un conflicte llarg i potencialment il·legal.
El Pentàgon també investiga un polèmic bombardeig contra una escola de noies a l’Iran que hauria causat 175 morts. La Casa Blanca ha evitat assumir responsabilitats i assegura que l’atac està sota investigació.
Incertesa sobre el futur del règim iranià
En paral·lel a la guerra, també creix la incertesa política a Teheran després de l’assassinat del líder suprem Ali Khamenei. Diverses fonts assenyalen el seu fill, Mojtaba Khamenei, com el principal candidat a succeir-lo. La seva possible designació apuntaria a una continuïtat de la línia dura del règim en un dels moments més crítics dels seus gairebé cinquanta anys d’història.
Mentrestant, des de Washington ja es prepara l’escenari d’una guerra més llarga. El secretari de Defensa, Pete Hegseth, ha admès que el conflicte podria prolongar-se fins a vuit setmanes, tot i que ha evitat fixar un termini concret. Segons el Pentàgon, els Estats Units disposen de prou recursos militars per sostenir una guerra d’atrició contra l’Iran.
Impacte econòmic de la guerra
L’impacte econòmic ja es fa notar. El trànsit marítim per l’estret d’Ormuz —una artèria clau per al petroli mundial— ha quedat pràcticament paralitzat, fet que ha impulsat els preus de l’energia. Tot i això, el govern nord-americà considera que l’efecte sobre els mercats serà temporal i defensa que és un cost assumible per assolir els seus objectius militars.
Sis dies després de l’inici de les hostilitats, el conflicte encara sembla lluny d’una resolució clara. Amb nous fronts potencials, una escalada regional en marxa i un futur polític incert a l’Iran, la guerra podria estar entrant només en la seva fase inicial.