El primer ministre francès, Sébastien Lecornu, ha format aquest diumenge el seu segon govern, després que el president de la república, Emmanuel Macron, el nomines com a primer ministre de nou, cinc dies després de presentar la seva dimissió. Com era d’esperar, els membres del govern es reparteixen entre els grups polítics que han donat suport als últims governs de Macron i que formen el denominat “nucli comú” (Renaixement, els Republicans (que oficialment s'han retirat d'aquest grup), Modem, Horitzons, Udi i LIOT). La llarga llista de membres del govern, que inclou 19 ministres i 15 ministres delegats, un total de 34 persones, inclou anteriors ministres i altres cares conegudes de la política, així com persones provinents de la societat civil per formar, com ha dit Sébastien Lecornu en un breu missatge a les xarxes socials, “un govern de missió per proporcionar a França un pressupost abans de final d’any”. La primera reunió del Consell de Ministres serà el pròxim dimarts, i sobre ell planejaran les amenaces de censura que s’han multiplicat a esquerra i dreta del govern, inclús de part d’antics socis governamentals a l’Assemblea General com els Republicans, que ja han anunciat l’exclusió immediata del partit dels seus membres que han acceptat formar part del segon govern Lecornu.
El president Macron i Lecornu s’han reunit aquesta tarda d’urgència per nomenar el nou govern, el quart en poc més d’un any, des que Macron dissolgués l’Assemblea Nacional i convoques unes eleccions legislatives que van deixar un parlament fragmentat en tres blocs pràcticament igualats. El nou executiu inclou perfils de la societat civil i tècnics que l'Elisi esperi que puguin tirar endavant uns nous pressupostos que ajudin a resoldre, si no per un temps, la crisi política que travessa l’estat francès. Entre els ministres que repeteixen a les seves carteres hi ha Gérald Darmanin, ministre de Justícia; Roland Lescure, ministre d'Economia i el principal encarregat dels pressupostos; Annie Genevard, ministra d’Agricultura o Jean-Noël Barrot, ministre d’Exteriors. Fora del govern queden Élisabeth Borne, que fins ara era ministra d’Educació i Manuel Valls, que ha estat ministre d’Ultramar i l’encarregat de dur la carpeta de Nova Caledònia, un tema d’extremada importància per Macron.
Les primeres reaccions no es fan esperar
L'amenaça de la censura ha planat al nou govern de Lecornu fins i tot abans que es fes públic el seu renomenament com a primer ministre. La líder parlamentària de la França Insubmisa, Mathilde Panot, ha avisat a través d'un breu missatge a les xarxes socials: "S'acosta la censura". "No desembaleu les caixes massa ràpid", ha afegit, com una recomanació als ministres nouvinguts al govern. Per la banda dels Ecologistes, presents també al front polític d'esquerres que va concórrer unit a les últimes eleccions legislatives, Marine Tondelier, diu que "tothom ha entès el que penso", referint-se a les seves amenaces de censura si no es nomenava un govern d'esquerres i ecologista, però no ha fet més comentaris. Sandirne Rosseau, també dels Verds, ha estat més directa dient que "poc importen els noms dels ministres. Seran censurats". Tampoc s'ha fet esperar la reacció dels Republicans, la formació de centredreta que va retirar el seu suport al primer govern de Lecornu provocant la seva dimissió, que ha anunciat en un comunicat que "els membres de LR [els Republicans] que van acceptar unir-se al govern ja no poden afirmar que ho són".
En la línia de Marine Tondelier, Olivier Faure, líder del Partit Socialista, ha publicat un breu missatge a les xarxes socials dient "sense comentaris". Per la seva part, el vicepresident del grup parlamentari del Reagrupament Nacional de Marine Le Pen, Laurent Jacobelli, ha estat molt clar, i breu, en la seva reacció sobre el nou govern de Lecornu: "Govern Lecornu II: ja està, finalment coneixem els noms d'aquells que seran censurats". El camí que arrenca el segon govern de Lecornu no serà pas fàcil, com evidencien les reaccions dels partits polítics de l'oposició, i haurà de fer front a una més que probable moció de censura en els seus primers dies.
Tècnics i persones de la societat civil
La llista dels nomenaments a les carteres ministerials incorpora noms provinents de la societat civil i de les grans escoles de funcionaris, el que pressuposa un perfil tècnic. En aquest sentit, el primer ministre ha estat clar i ha demanat sobrietat i gens d'estridència als seus ministres en l'intercanvi de carteres. Dins d'aquest grup de noves incorporacions eminentment tècniques i expertes hi ha Monique Barbut, directora general de WWF a França i que ara ocuparà la cartera de Transició Ecològica; Jean-Pierre Franadou, fins ara director general de SNCF, l'empresa ferroviària pública, i que ara s'incorpora al govern com a ministre de Treball; Laurent Núñez, prefecte de París i que serà el nou ministre d'Interior; o Édouard Geffray, que ha ocupat posicions al ministeri d'Educació des del 2017 i que ara liderarà el ministeri. Com una concessió als partits, el govern incorpora a Vincent Jambrin, membre del grup parlamentari LIOT que reuneix a diputats dels territoris d'ultramar i independents i que se sumen al "nucli comú" que recolza el govern.