Sébastien Lecornu ha deixat la porta oberta a una nova dimissió si “les condicions no es compleixen” per poder governar amb llibertat. En declaracions publicades per La Tribune, el primer ministre francès ha advertit que no pensa mantenir-se al capdavant d’un govern bloquejat. Lecornu ja va renunciar al càrrec dilluns, després de només 27 dies de mandat, però el president Emmanuel Macron va nomenar-lo cap de govern de nou. Un cop ha tornat a acceptar les seves funcions, el mandatari ha remarcat que el nou executiu ha de tenir capacitat per actuar i ha d’estar integrat per persones independents, tot i que provinents de diferents sensibilitats. Aquest dissabte, durant la seva primera aparició pública des de l’anunci del seu nomenament, ha expressat el desig de formar un govern "lliure" i amb perfils "no empresonats pels partits".
Lecornu no ha tingut cap respir en les primeres hores del seu segon mandat com a primer ministre de França. Amb la pressió de confeccionar un nou equip ministerial abans de dilluns, el dirigent es veu assetjat per una oposició que ja amenaça de tombar-lo en una moció de censura. Rebatejat per la premsa com a “Sébastien Lecornu II”, el retorn del mandatari de 39 anys a Matignon no ha estat ben rebut per diversos sectors de l’arc parlamentari, fins i tot dins de la majoria presidencial. Amb un to irònic, Lecornu ha respost a les crítiques assenyalant que “no hi havia molts candidats, per ser completament transparents”, subratllant la dificultat del moment i la falta d’alternatives dins del seu propi espai polític.
Per complir amb el calendari parlamentari i garantir que el pressupost del 2026 sigui aprovat abans del 31 de desembre, Lecornu hauria d’anunciar el seu nou govern en les hores vinents i, teòricament, reunir-lo en un Consell de Ministres dilluns. Aquest termini, però, podria no complir-se, ja que Macron té previst viatjar aquell mateix dia a Egipte per donar suport a la posada en marxa de l’acord de pau entre Israel i Hamàs promogut pels Estats Units. Davant d'aquesta circumstància, s’estudien dues opcions: avançar la reunió del Consell de Ministres al cap de setmana o mantenir-la dilluns amb algun format excepcional. Sigui com sigui, la urgència és màxima, donat que França es troba en una situació de bloqueig institucional des de mitjan 2024, quan Macron va convocar eleccions legislatives anticipades enmig de la sorpresa general, cosa que ha afectat greument el ritme econòmic del país.
El debat de les pensions
Un dels aspectes que ha aixecat més polseguera a l’Assemblea Nacional durant els darrers mesos ha estat la reforma de les pensions, que eleva l’edat mínima de jubilació de 62 a 64 anys. En aquest sentit, Lecornu ha explicat a la premsa que una revisió de la mesura no és descartable. Aquesta flexibilització és una de les exigències centrals del Partit Socialista, que pot ser decisiu per garantir la supervivència del nou executiu a la cambra baixa. Sense el suport, o almenys l’abstenció, dels socialistes, Lecornu podria córrer la mateixa sort que Michel Barnier i François Bayrou, els últims primers ministres que van ser tombats poc després del seu nomenament. “Tindrem ocasió de parlar sobre aquest tema”, ha declarat el cap de govern, que ha matisat que qualsevol debat hauria de tenir lloc en un “context realista”, tenint en compte els límits pressupostaris actuals.