Rússia i els Estats Units han donat per acabat l’actual procés de pau sobre la guerra d’Ucraïna, unes negociacions que, després de mesos estancades i interrompudes des del febrer arran del conflicte amb l’Iran, hauran de començar pràcticament des de zero i, previsiblement, amb la participació de països europeus. Tant el Kremlin com la Casa Blanca s’han desmarcat dels escassos compromisos que els presidents Vladímir Putin i Donald Trump havien assolit fa un any a Anchorage, a Alaska, en una trobada que durant mesos va representar l’única esperança d’un possible alto el foc. Aquest escenari ha quedat superat, en bona part perquè Ucraïna ha aconseguit reforçar de manera notable la seva capacitat d’actuació a la rereguarda russa, una evolució que tampoc ha passat desapercebuda per a Trump.
Els senyals del canvi de rumb han quedat patents aquesta setmana a Manila, on el secretari d’Estat dels Estats Units, Marco Rubio, i el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, s’han reunit per primera vegada des del setembre del 2025 en el marc de la cimera de ministres d’Exteriors de l’ASEAN. Washington ha admès que la seva mediació no ha donat els resultats esperats i assumeix que caldrà reprendre les converses des del punt de partida. Tot i mantenir la voluntat de la Casa Blanca de continuar exercint de mediadora, Rubio ha reconegut que un eventual acord de pau requerirà "noves idees", ja que els plantejaments anteriors han quedat superats. "Certament, això [Anchorage] no va ser acceptable en el seu moment per a Ucraïna i no crec que ho sigui ara. De fet, ho serà encara menys", ha afirmat.
Lavrov ha recollit el guant i, per primera vegada, ha qualificat obertament de "fracàs" els "acords d’Anchorage". La màxima autoritat de la diplomàcia russa ha atribuït el desenllaç a la falta de resposta d’Ucraïna a la proposta impulsada pels Estats Units. "Washington va dir que el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, faria el que Trump va proposar. Bé, no ha funcionat" ha afirmat. Segons Lavrov, aquest "rebuig arrogant" s’explica en gran part pel suport militar que Kíiv rep, especialment en forma d’armes i drons que, ha assegurat, s’utilitzen per atacar civils i infraestructures civils dins de la Federació Russa. El ministre també ha sostingut que una part rellevant d’aquesta ajuda procedeix dels Estats Units, tant pel que fa al suport d’intel·ligència com a l’accés a la xarxa de satèl·lits Starlink.
Un acord sense resultats palpables
La trobada d’Anchorage va ser presentada pel Kremlin com un punt d’inflexió diplomàtic, fins al punt que els mitjans russos van començar a parlar de "l’esperit d’Anchorage", conscients que aquella cimera havia posat fi a l’aïllament internacional de Putin, que no havia tornat a Occident des de l’inici de la invasió d’Ucraïna, el febrer del 2022. Tot i això, els "enteniments" assolits entre Moscou i Washington mai no es van fer públics, encara que diverses informacions apuntaven que Rússia s’hauria compromès a aturar els combats si Ucraïna abandonava voluntàriament el Donbàs. El Kremlin tampoc no va revelar quines concessions estava disposat a assumir, conscient que qualsevol renúncia sobre els territoris ocupats al nord de Kherson i Zaporíjia hauria provocat el rebuig dels sectors ultranacionalistes. Amb el pas dels mesos, Moscou va donar per fet que aquells acords havien quedat en paper mullat i va recuperar el discurs que, tot i mantenir-se "obert" a negociar, continuarà l’anomenada "operació militar especial" fins a assolir "la victòria final".
A més, a mesura que l’ofensiva russa s’anava estancant i els països europeus assumien un paper cada vegada més rellevant en el suport a Kíiv, la Casa Blanca també va anar refredant el seu interès per mantenir viu el marc pactat a Anchorage. Aquest canvi de to es va evidenciar al juny, quan Rubio va afirmar davant del Congrés dels Estats Units que la campanya militar a Ucraïna havia estat un fracàs estratègic per al Kremlin i que Rússia mai no aconseguiria guanyar la guerra.