Els equilibris de la guerra d’Ucraïna han entrat en una nova fase d’incertesa. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va revelar dijous que els Estats Units han plantejat a Kíiv que retiri les seves tropes del Donbàs i que les zones que encara controla Ucraïna es converteixin en una mena de “zona econòmica lliure” sota un règim especial. Una proposta que, segons Zelenski, substitueix una idea prèvia encara més dràstica: la transferència directa del territori a Rússia.
L’“opció intermèdia” que ara estudia Washington implica que l’exèrcit ucraïnès s’aparti d’una regió on les forces russes continuen avançant, mentre que Moscou, segons el pla, no ocuparia l’espai buidat. Però cap garantia formal impedeix que això acabi passant. “Si un bàndol es retira i l’altre no, què impedirà als russos avançar? O fins i tot infiltrar-se com a civils?”, va advertir el president ucraïnès, que considera el projecte “molt seriós” i difícil d’acceptar sense compromisos clars.
Concessió territorial sotmesa a eleccions?
Zelenski també va remarcar que qualsevol concessió territorial hauria de ser sotmesa a eleccions o a un referèndum. “Només el poble ucraïnès pot decidir sobre el territori”, va afirmar. Segons diu, el seu equip negociador ja ha enviat a Washington una versió revisada de la proposta nord-americana. Encara queden punts sensibles, com el futur control de la central nuclear de Zaporíjia i els límits exactes de la retirada.
El pla que plantegen els EUA congelaria també les línies del front a les regions de Kherson i Zaporíjia, mentre que Rússia cediria algunes petites àrees que encara controla en altres zones. Malgrat tot, la pregunta de fons continua sense resposta: Vladímir Putin està realment disposat a signar un acord o només busca guanyar temps mentre prepara una nova ofensiva d’hivern?
A Berlín, el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, va advertir que permetre que Rússia s’imposi a Ucraïna faria “més real” l’amenaça d’una guerra a Europa en els pròxims anys. “Hem estat massa confiats. El temps no juga a favor nostre”, va alertar, reclamant un augment immediat de la despesa en defensa.
Les exigències de Donald Trump
Mentrestant, la pressió sobre Zelenski no ve només de Moscou. Donald Trump, cada vegada més impacient, ha carregat públicament contra el president ucraïnès, insinuant que ni tan sols ha llegit el pla de pau i exigint eleccions a Ucraïna. La seva portaveu, Karoline Leavitt, va dir dijous que Trump està “extremadament frustrat amb les dues parts” i cansat de “reunions que no porten enlloc”.
En paral·lel, Zelenski va mantenir una videoconferència amb una trentena de dirigents del que anomena la “coalició dels disposats”, tot i que sense la participació de Trump. A Europa, però, creix alhora el sentiment que Ucraïna podria haver d’assumir cessions doloroses, en un quart hivern de guerra i amb el front estancat. Tot i això, els líders del Regne Unit, França i Alemanya insisteixen que ningú pot forçar Kíiv a acceptar una pau que el país no consideri justa. “Seria un error imposar al president ucraïnès una pau que el seu poble no acceptaria”, va advertir el canceller alemany, Friedrich Merz.
A Lviv, responsables de la Unió Europea es van reunir dijous per abordar l’adhesió d’Ucraïna, malgrat l’oposició persistent del primer ministre hongarès, Viktor Orbán. “Ucraïna serà membre de la UE i ningú no ho pot bloquejar”, va assegurar Marta Kos, comissària d’Ampliació. Segons Zelenski, el lideratge dels Estats Units també serà clau per pressionar aquells que encara s’oposen al seu ingrés.