No ho pot evitar. Donald Trump admira a Vladímir Putin. En el fons, voldria ser com ell, poder fer i desfer en el seu país com ell vulgui, sense haver de donar explicacions als periodistes incòmodes, ni haver de rendir comptes amb els jutges en els tribunals. Aquesta capacitat que té el president rus d’enlluernar al seu monòleg nord-americà ha estat molt present en la cimera històrica d’Alaska, que ha acabat com Putin volia: sense acords, ni compromisos, amb les mans lliures per continuar amb la guerra, deixant clar que Rússia no està disposada a fer concessions perquè està guanyant en el front i, el que és més important, ha servit perquè el món tingui la percepció que Putin ha guanyat clarament el combat i Moscou ha aconseguit una victòria simbòlica i propagandística que no té preu. El mig somriure que Putin mostrava en molts moments després de la reunió, al costat del semblant seriós de Trump, ho deia tot.

L’acatament que Trump va mostrar envers Putin va començar per les formes cerimonioses i un protocol espectacular: una gran catifa vermella el va esperar a peu d’avió, soldats agenollats desplegant la catifa i una impressionant escorta aèria que va rebre el president rus quan va aterrar: quatre caces F-22 i un superbombarder B-2,  el tipus d’avió que pot transportar les bombes GBU-57 antibúnkers -que només posseeixen els Estats Units- amb les que va bombardejar les infraestructures nuclears iranianes. Tot per impressionar Putin. Però el que més va cridar l’atenció, i que va ser analitzat pels experts en llenguatge no verbal de tot el món, va ser el comportament dels dos presidents, que sorprenentment van buscar el contacte físic i la complicitat davant les càmeres, en un joc de gestos que va ser més explícit del que després tots dos van verbalitzar en la compareixença conjunta. “Salutació de mà, somriures amplis. Putin afegeix contacte en el colze; Trump respon amb dues palmades al braç. Més contacte físic de l'indispensable. Afinitat i sintonia… almenys avui i almenys enfront de les càmeres”, recollia l’assessora de comunicació Bárbara Tijerina. Després, Putin va pujar a la limusina de Trump, com una estrella, somrient de satisfacció a través de la finestreta. 

Abans de la reunió, Trump es mostrava content i confiat, encara somreia i es notava que volia agradar al líder rus. L’experta en comunicació no verbal, Judi James, en conversa amb el mitjà britànic Daily Mail opinava que el president dels EUA esperava Putin "com el presentador d'un programa d'entrevistes en televisió que ha aconseguit un convidat de primera categoria", però va procurar canviar el to quan tots dos líders es van asseure a posar davant les càmeres.

Trump no va tenir un cara a cara directe amb Putin, sinó que durant les converses, tots dos presidents van estar acompanyats dels seus respectius escuders: el secretari d’Estat, Marco Rubio, i el negociador especial, Steve Witkoff pel bàndol nord-americà i el ministre d’Exteriors Serguei Lavrov -el que va lluir la samarreta amb les sigles CCCP que ha fet la volta al món -, i l’assessor de política internacional del Kremlin, Yuri Ushakov. L’únic moment en què Trump i Putin van estar a soles, només acompanyats pels escortes dels serveis secrets, va ser durant el trajecte en la limusina entre la pista de l’aeroport i la sala de reunions.

La cimera d’Alaska no ha donat fruits en el tauler diplomàtic de la guerra, però sí que ha servit per posar fi de manera simbòlica a l’aïllament internacional de Putin i projecta Rússia com a potència que parla als Estats Units d’igual a igual, reforçant la imatge internacional del president rus, sobre el que pesa una ordre de detenció emesa per la Cort Penal Internacional (CPI) el març de 2023, acusat de crims de guerra relacionats amb la deportació il·legal de nens ucraïnesos a Rússia durant la invasió iniciada el febrer de 2022. Però lluny de ser detingut, Putin ha passat de ser un proscrit a ser ara l’interlocutor indispensable en la geopolítica global que ha superat els intents de la comunitat internacional d’aïllar-lo diplomàticament.

Per Europa i Ucraïna, la cimera ha estat decebedora i frustrant, però per a Rússia es tradueix en una victòria simbòlica. Els analistes coincideixen que el Kremlin guanya temps per evitar les amenaces de Trump fa només tres dies de què Rússia  haurà d’afrontar “greus conseqüències” si Putin no acordava aturar la guerra a Ucraïna, i, en canvi, manté el control de les seves condicions en la guerra. De totes totes, una jugada rodona per a Putin.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!