Hugo Chávez inaugurava blocs d'habitatges de la Gran Missió Habitatge Veneçuela, els presentava com un dels grans símbols de la Revolució Bolivariana. Havien de representar el dret a un habitatge digne per a centenars de milers de famílies i convertir-se en una de les grans herències socials del chavisme. Catorze anys després, però, alguns d'aquests edificis han quedat reduïts a muntanyes de runa després dels terratrèmols que han devastat La Guaira i part de Caracas, reobrint un debat que feia anys que molts intentaven silenciar.
Les autoritats encara investiguen les causes exactes dels esfondraments i els experts recorden que la magnitud dels sismes, la proximitat de l'epicentre i les característiques del terreny són factors determinants per explicar l'esfondrament d'un edifici. Tot i això, la tragèdia també ha tornat a posar sota escrutini la qualitat d'algunes promocions construïdes durant els anys d'expansió de la Missió Habitatge, un programa que des dels seus inicis va estar envoltat de denúncies per manca de controls, opacitat i presumptes irregularitats en l'adjudicació de contractes.
Les imatges dels edificis esfondrats han fet reviure preguntes que no són noves. Tal com va revelar una investigació del mitjà veneçolà Armando.info, diverses empreses vinculades a l'empresari colombià Alex Saab van obtenir contractes milionaris per construir habitatges i importar materials destinats a la Gran Missió Habitatge. Segons aquesta investigació, alguns projectes van quedar inacabats durant anys malgrat haver rebut finançament públic molt superior al cost estimat de les obres.
El cas més conegut és el del Fondo Global de Construcción, empresa vinculada a Saab, que havia d'aixecar milers d'habitatges a l'estat de Carabobo. Més d'una dècada després de la signatura del contracte, només una petita part dels apartaments previstos havia estat lliurada, mentre bona part de les estructures continuaven abandonades. Aquella investigació no establia cap relació amb els edificis que s'han esfondrat a La Guaira, però sí que descrivia un model de contractació marcat per sobrecostos, obres incompletes i escassa fiscalització.
Precisament per això, el terratrèmol ha reobert un debat que va més enllà de la força de la naturalesa. Diversos edificis afectats formen part de la Gran Missió Habitatge, tal com han documentat periodistes desplaçats sobre el terreny. Famílies senceres expliquen que vivien en promocions impulsades pel programa estrella del chavisme i que avui han desaparegut sota les runes.
Aquesta realitat coincideix amb un altre fet que també ha quedat en evidència aquests dies: les dificultats de l'Estat per gestionar una emergència d'aquesta magnitud. Mentre els equips oficials no donaven l'abast, centenars de voluntaris han organitzat rescats, repartiment d'aliments i plataformes digitals per localitzar desapareguts. Diversos mitjans internacionals han descrit una resposta institucional limitada en moltes de les zones més afectades, on els mateixos veïns buscaven supervivents amb eines improvisades molt abans que arribés la maquinària pesada.
Seria precipitat concloure que els edificis van caure exclusivament per defectes constructius. Això només ho podrà determinar una investigació tècnica independent. Però també seria un error ignorar el context en què aquells blocs van ser construïts. Durant anys, la Gran Missió Habitatge va ser presentada com una de les grans conquestes del règim chavista, mentre paral·lelament s'acumulaven denúncies sobre contractes opacs, manca de control públic i presumptes casos de corrupció que afectaven alguns dels seus principals proveïdors.
Les runes de La Guaira són avui el símbol d'una tragèdia humana, però també d'un debat polític que torna amb força. La pregunta ja no és només si els edificis van resistir o no el terratrèmol. També és si dues dècades de manca de transparència, fiscalització insuficient i gestió opaca dels recursos públics han contribuït a fer més vulnerable una població que ara paga un preu devastador. Les respostes definitives encara no existeixen, però la tragèdia ha tornat a situar sota el focus un dels projectes més emblemàtics del chavisme.