Hi ha històries que, per un dia, aconsegueixen convertir un problema estructural en una cara, un nom i una imatge impossible d'esquivar. Maricarmen Abascal, 87 anys, sortint plorant en una llitera del pis de Madrid on havia viscut durant 71 anys, és aquest dijous una d'aquestes imatges. El seu desnonament, després de vuit anys de batalla judicial, ha saltat de les pàgines locals a les portades i ha convertit una anciana del barri del Retiro en símbol de la crisi de l'habitatge a Espanya i en la paradoxa del Madrid de l'àtic de luxe d'Isabel Díaz Ayuso . El cas de Maricarmen ha traspassat fins i tot les fronteres espanyoles. The Guardian dedica una informació al desnonament de la dona de 87 anys i posa el focus en les càrregues policials i l'ús de gas lacrimogen contra els manifestants. El diari britànic recull també un dels crits que resumeixen millor la dimensió política adquirida pel cas: "L'àtic d'Ayuso per a Maricarmen". L'altre tema recurrent a les portades és el de les joies de José Luis Rodríguez Zapatero. El quiosc d'aquest 24 de setembre, dia de la Mercè, festiu a Barcelona, acaba dibuixant així dos mons que aparentment no tenen res a veure, però que conviuen a pocs centímetres de distància sobre el paper: el d'una dona de 87 anys que ha perdut la casa on ha passat gairebé tota la vida i el de les joies milionàries que un antic president afirma que va rebre d'un rei. Entre tots dos, l'amnistia, Rússia i una Assemblea General de l'ONU que recorda que tampoc fora d'Espanya falten fronts oberts.
El País li dedica la fotografia i el titular principal: "Commoció social i política pel desnonament de Maricarmen". Explica que el llançament es va executar amb una cinquantena d'agents antidisturbis i enmig d'una enorme mobilització. Després, milers de persones van recórrer els carrers de Madrid en una protesta espontània que va acabar davant de l'àtic comprat per una empresa pública de la Comunitat de Madrid, un episodi que ha afegit una poderosa càrrega política al cas. Maricarmen pagava uns 500 euros mensuals i la propietat pretenia elevar el lloguer fins als 2.650 euros, una quantitat que superava àmpliament la seva pensió. La propietària, Urbagestión Desarrollo e Inversión, havia rebutjat les diferents fórmules plantejades perquè pogués continuar al pis. Fins i tot una donant anònima s'havia ofert a assumir la diferència del lloguer.
La història ha trobat també ressò a La Vanguardia, que situa a la part inferior de la portada una gran fotografia del desnonament sota el rètol "El cas de la Maricarmen commou el país". I aquí apareix inevitablement la política. Pedro Sánchez, des de Nova York, ha qualificat el desnonament de "tragèdia social" i ha responsabilitzat la Comunitat i l'Ajuntament de Madrid de no haver donat una resposta adequada al cas. El president del govern espanyol ha anunciat que tornarà a enviar "de manera urgent" un reial decret d'habitatge al Congrés i ha reclamat als grups que el convalidin. La norma recuperaria, entre altres mesures, la protecció davant els desnonaments de persones vulnerables sense alternativa habitacional en determinats supòsits. Una pròrroga anterior de la moratòria va caure al Congrés amb els vots del PP, Vox i Junts. Sumar pressiona ara perquè el nou decret arribi al Consell de Ministres ja la setmana vinent. La fotografia de la Maricarmen funciona, així, com el contrapunt perfecte a una altra imatge que ha perseguit Ayuso els últims dies: l'àtic de 6,3 milions d'euros comprat per una empresa pública madrilenya. Sánchez ha explotat precisament aquesta contraposició acusant els governs del PP de preocupar-se més pels "aticazos" que per les persones vulnerables, una crítica política que tant La Vanguardia com El Periódico porten avui a portada.
Un regal del rei d'Aràbia, l'altre gran fil del dia
Però si la Maricarmen posa la qüestió social damunt la taula, José Luis Rodríguez Zapatero aporta l'altre gran afer que travessa els diaris madrilenys. El País, El Mundo, La Razón i Ara destaquen les explicacions de l'expresident sobre les joies localitzades durant el registre del seu despatx. El País titula: "Zapatero al·lega que les joies són un regal que li va fer el 2007 el rei saudita". La Razón ho formula de manera gairebé idèntica: "Zapatero assegura que les joies van ser un regal del rei de l'Aràbia Saudita". I l'Ara obre directament amb "Zapatero diu al jutge que les joies són un regal del rei saudita". Zapatero sosté davant del jutge que investiga el cas Plus Ultra que dotze de les peces de més valor van ser un obsequi "estrictament personal" del llavors rei Abdullah bin Abdulaziz al-Saud durant una visita oficial a Espanya el juny del 2007. La casa Ansorena havia valorat aquest conjunt en aproximadament 1,2-1,3 milions d'euros. L'expresident ha demanat que, si el jutge ho considera necessari, les autoritats saudites certifiquin l'origen del regal. El cas, però, obre una altra qüestió: el codi de bon govern aprovat pel mateix executiu de Zapatero el 2005 establia limitacions molt estrictes a l'acceptació de regals vinculats a l'exercici d'un càrrec públic. El País subratlla avui també aquesta contradicció jurídica i política.
'El Mundo' alerta de Rússia
El Mundo trenca en part amb aquest doble relat i aposta per una obertura internacional molt més inquietant: "La CIA alerta d'un atac rus amb drons contra Espanya, França o Itàlia". Segons el diari, els serveis d'intel·ligència nord-americans contemplen la possibilitat d'una acció amb drons Gerbera contra països del sud d'Europa i situen Espanya, França i Itàlia entre els possibles objectius. És una informació que El Mundo presenta com procedent d'un informe de la CIA. La portada encaixa amb el clima de preocupació europeu per la guerra híbrida russa que ja ha anat apareixent els últims dies.
Catalunya mira cap al Constitucional
A Catalunya, La Vanguardia prefereix situar l'amnistia al centre. Obre amb "El TC creu que el Suprem va incomplir la Constitució interpretant l'amnistia", una lectura del debat que s'ha produït al Constitucional després que la majoria del ple rebutgés la ponència del magistrat conservador José María Macías, que proposava desestimar el recurs de Jordi Turull contra la negativa del Suprem a aplicar-li l'amnistia per malversació. El que ha confirmat oficialment el Constitucional és que el ple no va aprovar la ponència de Macías. Això obliga a redactar una nova proposta de resolució i apunta a una majoria diferent de la que defensava el magistrat, però cal esperar el text definitiu de la sentència per conèixer amb precisió l'argumentació constitucional.
El Periódico, en canvi, mira cap a la política municipal i obre amb la seva enquesta de Barcelona: "Collboni es referma davant una oposició fragmentada". Segons aquest sondeig, el PSC obre el curs electoral amb sis punts d'avantatge sobre ERC, i que el 86% dels barcelonins reclamen més oferta d'habitatge social contra la crisi de l'habitatge. I El Punt Avui s'allunya gairebé completament de l'agenda política estatal amb "Del forn al cafè", sobre l'expansió de les fleques que incorporen servei de cafeteria, mentre que al faldó reservat a les notícies del dia d'ahir, destaquen que l'Audiència Nacional absol Gonzalo Boye, l'advocat de Puigdemont, de les acusacions de blanqueig i falsetat.
Una mort que recorda inevitablement el cas Andic
A la dreta de la portada de La Vanguardia apareix, a més, una història que tot just comença a desplegar interrogants: "La parella de l'arquitecte Juanpere, detinguda per la seva mort". Josep Juanpere, de 72 anys, va morir el 26 de desembre passat a casa seva, a Baqueira. Inicialment, la mort es va atribuir a un infart, però una investigació posterior ha portat els Mossos a detenir nou mesos després la seva companya sentimental com a presumptament relacionada amb els fets. El cas continua sota investigació judicial. Juanpere no era un arquitecte desconegut: cofundador de GCA Architects, el seu estudi havia treballat per empreses i famílies molt conegudes de la societat catalana, entre elles Puig, Mango i Isak Andic. La coincidència amb una altra mort d'un membre destacat de la societat civil catalana investigada judicialment fa inevitable l'associació periodística, encara que els dos casos no tenen cap relació coneguda.
I l'ONU continua marcant el món
De fons, Nova York continua sent l'escenari de la gran política internacional. L'Assemblea General de les Nacions Unides celebra aquesta setmana el debat general de la seva 81a sessió, amb Ucraïna, l'Iran, Veneçuela i les relacions entre les grans potències ocupant bona part dels discursos i reunions bilaterals. La Razón confronta en portada els discursos del president iranià i Volodímir Zelenski, mentre l'Ara recull el desafiament de Teheran a Donald Trump des del faristol de l'ONU. L'ABC, en canvi, converteix Veneçuela en la seva gran aposta i titula: "María Corina estudia desafiar el règim amb un retorn massiu", sobre els plans de María Corina Machado per intentar tornar públicament al país després de diversos intents frustrats.
