El secretari de Defensa del Regne Unit, John Healey, ha revelat que dos míssils iranians van ser disparats cap a Xipre, com a part de la seva resposta als atacs conjunta dels Estats Units i Israel, en el que es podria considerar el primer atac que afectaria a un país d'Europa. No obstant això, Healey ha assegurat en una entrevista amb Sky News que “estem bastant segurs de què no tenien com a objectiu Xipre i les nostres bases”, però si ha alertat que “és un exemple d’una amenaça molt real i creixent” que hi ha a la regió, ha afirmat. El secretari també ha explicat que 300 soldats britànics es trobaven a prop dels atacs iranians a Bahrain, “alguns d’ells a pocs centenars de metres d’on van aterrar” (els míssils). Xipre és membre de la Unió Europea des de maig del 2004, però no pertany a l’OTAN i manté una política de neutralitat històrica. Les seves aspiracions a unir-se a l’aliança atlàntica compten amb l’oposició de Turquia, que és membre des del 1974. Haley si que ha confirmat que el Regne Unit està "derribant drons que amenacen les nostres bases, la nostra gent o els nostres aliats" en l'Orient Mitjà.
El Regne Unit manté dues bases sobiranes a Xipre, conegudes com a Àrees Sobiranes d’Akrotiri i Dhekelia, que representen el 3% del territori de l’illa i continuen sota sobirania britànica des de la independència de Xipre el 1960. Aquestes instal·lacions allotgen entre 3.000 i 3.500 militars britànics i són clau per a operacions a l’Orient Mitjà. L’ària d’Akrotiri es troba a l’oest, a prop de Limassol, i inclou RAF Akrotiri, base aèria estratègica per a la RAF, amb esquadrons com el 84 i unitats d’intel·ligència (JSSU). Ocupa 47,5 milles quadrades i dona suport a missions com l’Operació Shader contra l’Estat Islàmic. La base de Dhekelia es troba a l’est, a prop de Larnaca, i Orientada a l’entrenament, la guarnició i la logística, amb Ayios Nikolaos com a estació d’intel·ligència SIGINT (part del sistema ECHELON). Ocupa 50,5 milles quadrades i limita amb la zona de l’ONU. A Xipre no hi ha bases permanents d’altres països aliats i només el Regne Unit compta amb sobirania militar, però els Estats Units utilitza lliurement les bases britàniques.
De fet, el passat 9 de febrer, el Regne Unit va desplegar sis caces furtius F-35B Lightning des de la base de Marham fins a la base d’Akrotiri, reforçant la seva posició aèria a la Mediterrània Oriental juntament amb els avions Typhoon FGR4. Aquesta mesura indicava una postura defensiva, però preparada, davant el risc d’una escalada sobtada en les negociacions nuclears entre els Estats Units i l’Iran i dels moviments militars a la regió.
El Regne Unit, però, no ha tingut una implicació directa en els atacs conjunts dels Estats Units i Israel contra la cúpula del poder iranià. El primer ministre Keir Starmer va rebutjar les peticions de Donald Trump per utilitzar bases britàniques en un possible atac preventiu contra l'Iran, per temor a violar el dret internacional. Els Estats Units volien poder fer servir les bases britàniques com les de l'illa Diego Garcia, a l'arxipèlag de Lagos, o la RAF Fairford, per llançar atacs contra l'Iran, però el primer ministre no va voler involucrar-se directament. De fet, després que comencessin els combats de dissabte i els bombardejos coordinats contra l'Iran, Starmer va convocar al gabinet de crisi COBRA per avaluar la situació, però va comparèixer davant els mitjans per deixar molt clar que el Regne Unit no havia jugat cap paper en els atacs contra territori iranià.
Com ha confirmat el secretari de defensa John Healey, caces de combat de la Royal Air Force del Regne Unit van sobrevolar Pròxim Orient, tal com va informar Starmer. "Les nostres forces continuen actives i els avions britànics són avui al cel com a part de les operacions regionals coordinades de defensa, per protegir els nostres ciutadans, els nostres interessos i els dels nostres aliats, tal com el Regne Unit ja ha fet anteriorment, d’acord amb el dret internacional".