Joe Kent és l'home que ha posat cap per avall la Casa Blanca aquest dimarts, després de dimitir com a director del Centre contra el Terrorisme dels Estats Units. En una missiva enviada a Donald Trump, Kent ha defensat que "l'Iran no representava cap amenaça imminent per a la nostra nació" i que tot plegat s'ha originat "a causa de la pressió d'Israel". La seva renúncia deixa en evidència, encara més, la divisió entre el president estatunidenc i el moviment MAGA (Make America Great Again). Una bretxa que fins ara només havia estat visible al Capitoli i que amb l'esclat de la guerra a l'Iran ha acabat arribant també a l'executiu, ja que es tracta de la primera sortida d’un alt càrrec de l’administració Trump des de l’inici del conflicte. Però, per què Joe Kent s'oposa tant taxativament a la guerra contra l'Iran?
Veterà de guerra i vidu d'una sotsoficial major de l'Armada
Veterà de la guerra de l'Iraq, Kent va servir a l'Exèrcit dels Estats Units des del 1998 fins al 2018, amb el qual va completar onze desplegaments de combat amb unitats com el 75è Regiment Ranger i les Forces Especials de l'Exèrcit. Una trajectòria que li recorden inevitablement a la desastrosa operació militar dels EUA a l'Iraq el 2003, tot i la promesa de Trump que aquesta vegada seria una victòria ràpida. En el seu primer mandat i, fins i tot, en el primer any d'aquest segon, el president es va oposar fermament a les intervencions militars a l'exterior, especialment a les que van portar “guerres eternes” a l'Orient Mitjà.
Aquesta nova ofensiva, per tant, creu que contradiu els principis de la doctrina “Amèrica Primer”, que prioritzava evitar conflictes llunyans que, segons ell, desgasten recursos i vides nord-americanes. Des dels bombardejos del 28 de febrer sobre l'Iran, han mort 14 militars estatunidencs. Però per a Kent es tracta d'una qüestió més personal. El 2019, la seva dona, la sotsoficial major de l'Armada Shannon Kent, va morir en un atemptat suïcida mentre prestava servei a Síria.
De l'exèrcit a la política
Després de deixar l'exèrcit, Kent es va unir a la CIA i el 2022 es va presentar a les eleccions a la Cambra de Representants dels Estats Units pel tercer districte de Washington. Kent, com a partidari de Trump, va derrotar a les primàries dels republicans el titular Jaime Herrera Beutler. Finalment, va perdre contra la candidata demòcrata Marie Gluesenkamp Perez. Una derrota que es va repetir de nou el 2024. El febrer de 2025, Trump el va nomenar candidat a director del Centre Nacional de Contraterrorisme, moment en què va començar a exercir com a cap de gabinet de Tulsi Gabbard, la directora d'intel·ligència nacional, Kent va ser confirmat responsable de Contraterrorisme pel Senat al juliol d'aquell any amb 52 vots a favor i 44 en contra.
En aquest procés, els demòcrates es van oposar fermament a la seva designació, a causa dels seus vincles amb figures d'extrema dreta i el seu historial de promoció de teories conspiratives. De fet, durant la seva audiència de confirmació al Senat, va reiterar l'afirmació que agents federals havien instigat l'atac al Capitoli del 6 de gener de 2021 i es va negar a reconèixer la derrota de Trump en les eleccions presidencials del 2020 davant de Joe Biden.
Negacionista i vinculat a l'extrema dreta
Més enllà de la política estatunidenca, Kent també és un reconegut negacionista de la Covid-19 i molt proper a grups d'extrema dreta. El 2022 va encapçalar una manifestació contra una afirmació falsa que la Junta de Salut de l'Estat de Washington estava disposada a posar en quarantena per la força els ciutadans que no es van vacunar contra el virus. Aquell mateix any va aparèixer en un esdeveniment organitzat pels Washington State Three Percenters, una milícia que defensa el dret a la possessió d'armes.