L’altra representant de la Unió Europea per als Afers Exteriors, Kaja Kallas, ha declarat aquest dilluns que la guerra a l’Orient Mitjà “no és una guerra de la UE” després que Trump hagi pressionat els seus aliats a col·laborar en una missió internacional per reobrir l’estret d’Ormuz al trànsit marítim. Kallas ha fet aquestes declaracions a la sortida d’una reunió entre els ministres d’Exteriors de la UE per decidir com ha de respondre Europa a l’impacte de la guerra entre els Estats Units i Israel i l’Iran, que està afectant greument el subministrament i el preu del cru de petroli. Aquest matí, l’Alta Representant havia indicat que plantejaria als ministres el canvi del mandat de la missió europea per protegir el transport marítim al Mar Roig, la missió Aspides, però la majoria dels ministres assistents han declarat la seva oposició a enviar vaixells a l’estret d’Ormuz. En el cas espanyol, el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, ha destacat que “la solució purament militar mai porta democràcia, ni estabilitat, ni prosperitat econòmica”, mentre que la ministra de Defensa, Margarita Robles, s’ha desmarcat també de la proposta de Kallas perquè “l’objectiu ha de ser que la guerra acabi”.
Els ministres d'Exteriors de la UE han rebutjat aquest dilluns la proposta de l'alta representant de canviar el mandat de la missió Aspides, que la UE va instaurar el febrer de 2024 com una missió defensiva per respondre els atacs dels houthis, alineats amb l'Iran, contra vaixells mercants que circulaven pel Mar Roig. Kallas ha assegurat que, tot i que els ministres han expressat un “clar desig de reforçar aquesta operació, en aquest moment no existeix intenció de modificar el mandat de l'operació”. “Els ministres han reafirmat avui que la nostra prioritat és la distensió i la llibertat de navegació”, ha emfasitzat. Tot i que l’alta representant ha indicat que s’ha discutit reforçar l’operació “perquè no té moltes baixes navals”, ha dit que els ministres “no han mostrat ganes” sobre estendre el seu mandat perquè les naus puguin actuar també a l’estret d’Ormuz. “Ningú vol anar de forma activa a aquesta guerra i, per descomptat, tothom està preocupat sobre quin serà el resultat”, ha indicat, tot assegurant que els ministres han destacat la necessitat d’“establir contactes diplomàtics per arribar a solucions”.
Es mantindran les sancions al petroli rus
L’altra representant ha alertat que el conflicte a l’Orient Mitjà està “desviant” l’atenció de la guerra a Ucraïna i, en aquest sentit, ha deixat clar que la UE mantindrà totes les sancions al petroli rus. El president dels EUA, Donald Trump, va anunciar que flexibilitzaria de forma temporal les sancions al petroli rus per aturar el cop al preu de l’energia que està provocant la guerra amb l’Iran, però la UE no li seguirà el pas perquè Moscou no pugui seguir finançant la seva maquinària de guerra. L’exprimera ministra d’Estònia ha assenyalat també les repercussions de la guerra al Líban, on diu que Hezbol·là ha arrossegat el país a “una guerra que no és la seva”, i que “el poble libanès està pagant el preu dels atacs” de la milícia xiïta, aliada de l’Iran, contra Israel. “La resposta desmesurada d’Israel ha provocat desplaçaments massius, i una invasió terrestre agreujaria encara més la situació”, ha dit, referint-se als rumors que Israel estaria considerant una gran invasió per eliminar Hezbol·là. Tanmateix, Kallas ha afirmat que la situació a Gaza i Cisjordània “s’està agreujant ràpidament” i que, a la Franja, “s’ha estancat el progrés en l’aplicació del pla de pau”.