El divendres, Israel va llançar un atac sorpresa contra més de cent objectius clau a l’Iran, incloent-hi instal·lacions nuclears i emplaçaments de míssils. L’ofensiva va causar la mort d’alts comandaments militars, com el cap de l’Estat Major, Mohammad Bagheri, i el comandant del Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica, Hussein Salami, així com d’almenys sis científics nuclears. Les imatges per satèl·lit van mostrar danys importants al complex nuclear de Natanz i a un centre de recerca a Isfahan. Tot i això, la planta principal d’enriquiment d’urani semblava intacta.
Els bombardejos israelians han continuat durant el cap de setmana i dilluns. Les Forces de Defensa d’Israel van assegurar que havien pres el control de l’espai aeri de Teheran i que havien atacat més de vuitanta objectius, entre els quals la seu del Ministeri de Defensa i diverses bateries de míssils. El Ministeri del Petroli iranià va denunciar atacs a dipòsits de combustible prop de la capital. Mentrestant, el Ministeri de Salut de l’Iran va informar que 224 persones han mort a causa dels atacs israelians, moltes d’elles civils.
Atacs entre l'Iran i Israel
Aquesta nit passada, l’Iran ha llençat 65 míssils balístics i 90 drons, que han impactat en zones civils de quatre àrees diferents i han provocat un total de 22 morts i més de 400 ferits, des de divendres. Les Forces de Defensa d’Israel han aconseguit controlar el cel iranià des de l’oest del país fins a Teheran. "Estem centrant els nostres esforços en posicions clau del règim iranià, incloent-hi alts comandaments del seu programa nuclear i militar, com el cap d’intel·ligència, responsables de les forces revolucionàries i el comandant dels serveis d’emergència. No es tracta només de generals: són arquitectes de la destrucció d’Israel i del desenvolupament dels seus programes balístics i nuclears", explica en declaracions a ElNacional.cat el portaveu de l'exèrcit israelià, Roni Kaplan.
"Militarment, hem neutralitzat sistemes de defensa, dipòsits de míssils soterrats i emplaçaments amb ús militar dual, com ara centres de combustible estratègic. No permetrem que un dels règims més perillosos del món accedeixi a les armes més destructives de la humanitat. Actuem per prevenir, no per venjança: és un acte de supervivència", insisteix. Preguntat sobre el fet que l'Iran hagi penetrat el sistema de defensa israelià, inclosa la Cúpula de Ferro, posa èmfasi en el fet que "és dels més avançats del món, però no és infal·lible. L’Iran intenta saturar els nostres sistemes llançant atacs massius. És per això que, en paral·lel amb la defensa aèria, es demana a la població que col·labori seguint les indicacions de defensa civil i accedint als refugis quan calgui".
La resposta de l'Iran
L’Iran, doncs, va llançar diverses onades de míssils contra territori israelià. Les autoritats d’Israel van confirmar almenys catorze morts i gairebé 400 ferits. Un dels atacs més greus va destruir un edifici de tres plantes a la localitat de Tamra i un altre va provocar sis morts i més de 180 ferits a Bat Yam, a tocar de Tel-Aviv. També es van registrar incendis en una central elèctrica a Haifa després de nous impactes. Es preveu que el balanç de víctimes augmenti encara més amb el pas dels dies.
L’Iran va advertir els Estats Units, el Regne Unit i França que atacaria les seves bases i vaixells militars si intentaven interceptar la seva resposta amb míssils i drons. Fonts nord-americanes van indicar que sistemes de defensa dels EUA i un destructor naval van ajudar a interceptar part dels projectils. El Regne Unit va mobilitzar avions i recursos militars cap a la regió, mentre el primer ministre britànic, Keir Starmer, no va descartar intervenir a favor d’Israel.
Per què ataca Israel?
El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va justificar l’ofensiva com un atac preventiu davant un suposat programa secret iranià per construir armes nuclears. Segons ell, l’Iran ja tindria la capacitat de fabricar fins a nou bombes. Aquesta afirmació va coincidir amb una resolució de l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica, que va acusar Teheran d’haver violat el Tractat de No Proliferació. L’Iran hauria acumulat uns 400 quilos d’urani altament enriquit i hauria dificultat les inspeccions. Tot i això, fins ara, els serveis d’intel·ligència occidentals consideraven que el règim iranià no havia pres la decisió definitiva de fabricar una bomba nuclear.
L’aiatol·là Ali Khamenei va acusar Israel d’atacar zones residencials i va prometre un càstig sever. Les negociacions nuclears previstes entre els Estats Units i l’Iran per diumenge es van cancel·lar. Teheran hauria informat els seus possibles mediadors, Qatar i Oman, que no preveuen cap alto el foc mentre continuïn els atacs israelians. El president dels EUA, Donald Trump, va assegurar diumenge, durant el G7 al Canadà, que treballava discretament en un acord. Tot i això, va reconèixer haver estat informat prèviament de l’ofensiva israeliana. Segons Reuters, Trump hauria vetat dies abans una proposta israeliana per assassinar el líder suprem de l’Iran.
Enmig d’aquesta escalada sense precedents entre dos enemics històrics, el risc que el conflicte s’estengui a tot l’Orient Mitjà augmenta per moments. La implicació directa de potències mundials, el bloqueig de la diplomàcia i l’absència d’una sortida negociada configuren un escenari de màxima tensió a escala internacional.
Per què Israel ha atacat ara?
"Durant anys hem compartit amb els nostres aliats proves del projecte nuclear secret iranià. L’Iran no amaga la seva intenció: els seus líders han declarat repetidament que volen esborrar Israel del mapa. Ara sabem amb certesa que estan violant els acords nuclears internacionals i han avançat significativament en l'enriquiment d’urani amb finalitats militars", argumenta Kaplan. Pel que fa als objectius, "els nostres són estrictament militars i dirigits al règim iranià, no al poble. Israel vol viure en pau, com abans de la instauració de la República Islàmica. Però per garantir la nostra supervivència, hem d’eliminar aquesta amenaça", recalca Kaplan.