Per a aquells que han seguit la carrera política de Salvador Illa no ha de ser cap sorpresa l'aval invariable a Pedro Sánchez, que el va fer ministre de Sanitat el gener de 2020, càrrec en el qual va romandre durant una mica més d'un any. Va ser el ministre que va haver de gestionar la pandèmia del coronavirus i això va fer que tingués un protagonisme polític i mediàtic impensable quan va ocupar el càrrec. Illa ha explicat, en diverses ocasions, que en aquella excepcional situació política va establir una relació de confiança que, sense cap variació, s'ha estès fins a la data. Quan va deixar el càrrec de ministre va ser per optar a la presidència de la Generalitat en les eleccions de 2021, que va guanyar, malgrat no poder governar, cosa que sí que aconseguiria l'agost de 2024. En els més de sis anys transcorreguts des que les carreres polítiques de Sánchez i Illa es van creuar, no es coneixen desacords entre tots dos i el líder dels socialistes catalans sempre ha tancat files amb el primer secretari del PSOE.
Això, que podia tenir un valor relatiu en els moments de bonança del govern socialista, ha acabat sent un actiu inestimable per al PSOE, ja que, a més, Catalunya és una de les poques autonomies amb cap de govern socialista, juntament amb Castella-la Manxa i Astúries. L'esclat del cas Zapatero, que amenaça de col·lapsar el PSOE davant un cas judicial de gran transcendència, no és un més, sobretot pel que representa en les files socialistes l'expresident i les greus acusacions del jutge José Luis Calama de l'Audiència Nacional: tràfic d'influències, organització criminal, falsedat documental i blanqueig de capitals, amb connexions amb canals financers opacs i operacions de blanqueig de diners d'origen veneçolà.
També aquí ha hagut de sortir Illa en auxili de Zapatero i ho ha fet de manera contundent a la Festa de la Rosa que aquest diumenge ha celebrat el PSC a Constantí. Enfront del seu únic rival com a president socialista en un govern autonòmic, el castellanomanxec Emiliano García-Page, que sempre que pot aprofita per marcar distància de l'actual direcció del PSOE, el líder del PSC s'ha carregat a l'esquena Sánchez i Zapatero, d'una manera, fins i tot, aparentment excessiva. Si prenem com a precedent l'anterior crisi del PSOE, la de finals dels anys 2000 amb Zapatero a la Moncloa, fins i tot José Montilla, sent president de la Generalitat, va parlar de la desafecció catalana.
Aquest diumenge, Salvador Illa ha defensat els valors del partit i del president espanyol i ha invocat el tarannà de Zapatero
Aquest diumenge, Salvador Illa ha defensat els valors del partit i del president espanyol i ha invocat el tarannà de Zapatero. I ha anat un pas més enllà en definir els últims dies com una setmana difícil i complexa en què els socialistes han hagut de sentir coses molt dures "i amb voluntat de fer mal". Unes paraules en línia amb les pronunciades la setmana passada, quan va assenyalar que els socialistes respectaven la justícia, però no eren ingenus. Un camí molt diferent del de Page, que ha exigit a Sánchez més respecte als jutges i ha apuntat que el pitjor per al PSOE estava per arribar. El PSC, que orgànicament està separat del PSOE, com dos partits diferents que són, manté organitzacions separades, però, a la pràctica, és més la independència legal de la qual gaudeixen que la realitat del dia a dia.
És evident que hi ha una caça de Sánchez i Zapatero, però és inexacte parlar de lawfare, ja que la informació existent no permet sostenir-ho. I definir Sánchez com a referent de moral i dignitat és, si més no, exagerat.