Es compleixen quatre mesos dels atacs de Hamàs, que van provocar la mort de 1.200 persones, deixant a més de 253 segrestats. La resposta d'Israel no va tardar a arribar. Des que va començar la guerra a Gaza, més de 27.000 persones han mort pels atacs, segons dades del Ministeri de Sanitat de la Franja. Al principi, Israel va demanar a la població de Gaza que es dirigís cap al sud, però no van tardar a atacar també aquesta zona. Quatre mesos de guerra després, Hamàs té, encara, un total de 136 ostatges, dels quals 28 assassinats per Hamàs i 1 mort en un intent de rescat per part de les FDI, segons ha confirmat l'ambaixada d'Israel a Espanya.
Després de bombardejos i escanyar la població de Gaza sense ajuda humanitària, el passat 24 de novembre va començar un alto el foc que va durar 6 dies, fins al dia 1 de desembre. Des d'aquell moment, hi ha hagut rumors i més intents d'alto el foc, però no han tingut èxit. En aquest sentit, el focus dels combats s'ha centrat en les últimes setmanes i especialment a Rafah i Khan Younis.
A principis del mes de gener passat, el secretari d'Estat, Antony Blinken, va fer una nova visita a l'Orient Mitjà en tres mesos per intentar revertir la situació a Gaza, però no va resultar en cap acord de pau ni amb cap treva. I després d'aquesta, hi va haver una quarta, amb el mateix èxit.
Indicis de genocidi
Durant aquests quatre mesos, però, el paper i les accions d'Israel han estat molt qüestionades. A més, el Tribunal Internacional de Justícia de les Nacions Unides, amb seu a la Haia, ha vist “indicis” de genocidi d'Israel a Gaza, però demana més "informació" per prendre una decisió definitiva després de les mesures cautelars sol·licitades per Sud-àfrica. Així, exigeix "prendre les mesures possibles" per "prevenir" el genocidi a Gaza. L'estat israelià també haurà d'"adoptar mesures immediates i efectives per permetre la prestació de serveis bàsics i assistència humanitària que es necessiten amb urgència per abordar les condicions de vida adverses que enfronten els palestins a la franja de Gaza". Les decisions d'aquest tribunal són vinculants legalment per a Israel, encara que la CIJ té pocs mitjans per fer-les complir.
Les audiències sobre la indicació de mesures cautelars es van celebrar l'11 i el 12 de gener. Aleshores, Sud-àfrica va assegurar que els "actes genocides" dels quals acusava Israel "no són marginals, i estan incorporats a la política estatal" de Tel-Aviv, i ha assenyalat com a prova el "llenguatge de deshumanització sistemàtica" usat per alts càrrecs israelians per qualificar als palestins de Gaza d'“animals humans”.
Una nova proposta d'alto el foc?
Blinken ha arribat aquest dilluns a l'Aràbia Saudita en la cinquena visita a la regió des de l'octubre. La seva visita es produeix després que els Estats Units portessin a terme atacs de represàlia contra objectius vinculats a l'Iran, a l'Iraq i Síria, i contra llocs rebels houthis al Iemen, en l'última escalada del conflicte que s'està estenent per tot l'Orient Mitjà. Aquest dimarts, ha fet parada al Caire.
El viatge es produeix quan l'administració Biden mostra gradualment certa frustració amb Israel, amb sancions imposades dijous als colons extremistes, encara que els Estats Units han fet cas omís dels anomenats internacionals a Israel perquè posi fi a la seva campanya militar.
Paral·lelament, una proposta d'alto el foc s'està debatent –redactada durant les converses celebrades fa una setmana a París en què van participar el cap de la CIA i funcionaris israelians, qatarians i egipcis– suspendria els combats durant les sis setmanes inicials mentre Hamàs allibera els ostatges capturats el 7 d'octubre a canvi de presoners palestins, segons una font de Hamàs. Caldrà veure, però, si arriba a bon port.
Netanyahu, assenyalat
Després de quatre mesos de combats i veient que no s'ha aconseguit encara ni "acabar amb Hamàs", ni tornar els ostatges a casa, el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, ha vist que les coses no li estan sortint com voldria. La gestió de la guerra no és la que s'imaginava i les famílies estan cada vegada més descontentes perquè no s'ha aconseguit tornar els segrestats a casa. El suport públic a Netanyahu ha disminuït constantment a mesura que avancen els dies i s'allarga la guerra d'Israel a Gaza.
Les noves enquestes d'opinió pública, que van veure la llum la setmana passada, mostren que el 23% dels enquestats vol que es mantingui al poder, mentre que el 41% li agradaria que l'exministre de Defensa i membre del gabinet de guerra Benny Gantz ocupés el seu lloc. Sigui com sigui, les coses no pinten especialment bé per a Netanyahu que veu que caldria fer les coses diferents per mirar de capgirar els resultats d'aquests sondejos.