La visita del president rus, Vladímir Putin, a Pequín aquesta setmana consolida l’aproximació estratègica entre Rússia i la Xina en un moment de forta tensió geopolítica global. El desplaçament del president rus arriba només quatre dies després que Donald Trump, president dels EUA, abandonés la capital xinesa després d’una cimera d’alt nivell amb Xi Jinping, un fet que reforça la imatge de Pequín com a nou centre de gravetat diplomàtica internacional.
Abans del viatge, Xi i Putin van intercanviar cartes de felicitació coincidint amb el 30è aniversari de l’associació estratègica entre els dos països. Segons els mitjans estatals xinesos, el líder xinès va destacar que la cooperació bilateral “s’ha aprofundit i consolidat contínuament” durant les darreres dècades.
Pequín: al centre del món?
La seqüència de reunions amb els presidents dels Estats Units i Rússia en menys d’una setmana ha estat presentada per la propaganda xinesa com una demostració de la centralitat internacional de Pequín. El diari oficialista Global Times va assegurar que és “extremadament rar” que una mateixa capital aculli consecutivament els líders de les dues principals potències rivals del món postguerra freda.
Més enllà del simbolisme diplomàtic, la trobada entre Xi i Putin evidencia l’enfortiment d’una relació que preocupa cada cop més les capitals occidentals. Des de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna el 2022, la Xina ha incrementat de manera notable els intercanvis comercials amb Moscou i s’ha convertit en un dels principals suports econòmics del Kremlin.
El comerç bilateral entre tots dos països ha assolit xifres rècord, especialment en el sector energètic. La Xina compra actualment més d’una quarta part de les exportacions russes i ha adquirit combustibles fòssils russos per valor de centenars de milers de milions de dòlars des de l’inici de la guerra. Aquestes operacions han proporcionat ingressos clau a Rússia per sostenir l’esforç militar a Ucraïna, segons denuncien governs occidentals i diversos centres d’anàlisi.
Per a Pequín, però, aquesta dependència energètica també respon a interessos estratègics propis. Les tensions al Pròxim Orient i les dificultats de navegació a l’estret d’Ormuz han incrementat la preocupació xinesa per la seguretat dels subministraments energètics. En aquest context, Rússia representa una font estable i terrestre de petroli i gas.
Xi Jinping es prepara per al conflicte amb Taiwan?
Aquest component estratègic podria estar vinculat també a Taiwan. Diversos analistes interpreten que la reunió Xi-Putin té com a rerefons la preparació de la Xina davant un eventual escenari de conflicte a l’estret de Taiwan. Pequín considera l’illa part del seu territori i no descarta utilitzar la força per assumir-ne el control, mentre que la majoria dels taiwanesos rebutgen la reunificació.
Durant la reunió amb Trump, Xi va insistir en la qüestió taiwanesa i va advertir dels riscos d’una escalada militar si Washington manté el suport armamentístic a Taipei. El president nord-americà va evitar concretar si autoritzarà una nova venda multimilionària d’armes a Taiwan, una decisió que podria alterar l’equilibri regional.
En paral·lel, Moscou continua pressionant Pequín perquè aprovi el projecte del gasoducte Power of Siberia 2, una infraestructura que ampliaria considerablement el flux de gas rus cap a la Xina. L’acord reforçaria encara més la interdependència entre ambdues potències en un moment en què Rússia busca compensar la pèrdua del mercat europeu i la Xina intenta blindar la seva seguretat energètica davant un context internacional cada vegada més inestable.