La Rússia de Vladímir Putin ha fet un nou pas que inquieta Europa. La Duma, la cambra baixa del Parlament rus, ha aprovat una llei que permet al Kremlin desplegar forces armades a l’estranger amb l’argument de protegir ciutadans russos fora del país, una doctrina que Moscou ja va utilitzar anteriorment per justificar les seves intervencions a Ucraïna.

La nova norma amplia formalment la capacitat del president rus, Vladímir Putin, per ordenar operacions militars més enllà de les fronteres russes. Oficialment, el text planteja la necessitat de defensar ciutadans russos davant detencions, processos judicials o decisions de tribunals estrangers que Moscou consideri injustes o políticament motivades. Tot i això, la decisió ha generat una forta preocupació entre diversos governs europeus i analistes internacionals, especialment pel precedent d’Ucraïna. El Kremlin ja va justificar l’annexió de Crimea el 2014 i posteriorment la invasió a gran escala del 2022 assegurant que volia protegir la població russòfona i els ciutadans russos del país veí.

El precedent ucraïnès preocupa Europa

Les autoritats russes han defensat la nova llei amb un discurs cada vegada més dur contra Occident. El president de la Duma, Viatxeslav Volodin, va assegurar que la justícia occidental “s’ha convertit en una màquina repressiva” contra aquells que discrepen de les decisions europees. En la mateixa línia, el cap del Comitè de Defensa rus, Andrei Kartapolov, va afirmar que la norma servirà per combatre la “russofòbia” que, segons Moscou, s’estén per diferents països occidentals. Aquest concepte s’ha convertit en un dels principals arguments polítics del Kremlin des de l’inici de la guerra a Ucraïna.

Precisament aquest llenguatge és el que més inquieta a Europa. Diversos dirigents occidentals consideren que Rússia podria utilitzar novament la defensa de ciutadans russos com a justificació política per intervenir militarment en altres territoris, especialment en zones amb presència de comunitats russòfones. En aquest sentit, la preocupació és especialment elevada als països bàltics. Estònia, Letònia i Lituània, antigues repúbliques soviètiques i actuals membres de l’OTAN, han estat objecte reiterat de pressions i amenaces verbals per part de Moscou des de l’inici de la invasió d’Ucraïna.

Més tensió entre Rússia i Occident

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ja va advertir mesos enrere que Rússia podria estar preparant noves ofensives o futures mobilitzacions militars, no només contra Ucraïna, sinó també en altres zones de l’est d’Europa. Mentrestant, diversos governs europeus han accelerat els seus plans de defensa davant l’empitjorament del clima de seguretat continental. Suècia, per exemple, ha anunciat recentment la creació d’una nova agència d’espionatge centrada específicament en amenaces exteriors, en part com a resposta al comportament cada vegada més agressiu de Rússia.

La guerra a Ucraïna també ha incrementat la tensió entre Moscou i l’OTAN. Durant els darrers mesos, diversos míssils i drons russos han arribat a penetrar accidentalment en territori aliat, alimentant encara més la preocupació sobre una possible escalada regional.

Una llei amb fort impacte polític

Més enllà dels efectes pràctics immediats, la nova legislació té sobretot un fort component simbòlic i estratègic. El Kremlin reforça així la idea que Rússia es reserva el dret d’actuar militarment fora de les seves fronteres si considera que els seus interessos o els seus ciutadans estan amenaçats.

Per a molts governs europeus, el temor no és només què diu exactament la llei, sinó com el Kremlin pot arribar a interpretar-la en el futur. Després de Crimea i de la invasió d’Ucraïna, qualsevol referència russa a la “protecció” de ciutadans fora del país s’observa avui a Europa amb una inquietud molt diferent de la de fa una dècada. En un context internacional cada vegada més tens, la decisió de Moscou reforça la percepció que la confrontació entre Rússia i Occident continua entrant en una nova fase d’incertesa i desconfiança mútua.