La brutalitat i venjança de Vladímir Putin podria ser una bomba de ràbia per haver destrossat el pont de Kertx, que unia fins ara la península de Crimea amb Rússia. Els seus atacs indiscriminats contra la població civil, però, plantegen seriosos dubtes i possibles girs de guió en aquesta guerra. Míssils russos haurien destrossat el pont de vianants de Kíiv, un lloc emblemàtic i popular. Els bombardejos van caure sobre parcs i sobre districtes residencials i el centre de la ciutat en hora punta. En alguns llocs es van danyar els subministraments d'aigua o elèctrics. També de transport. El terror que van provocar va recordar els primers dies de guerra, on els ciutadans es refugiaven a les estacions de metro de la ciutat

❌ Atac aeri contra Kíiv després de mesos lluny de la primera línia de foc
 

Els atacs van acabar amb la falsa sensació de 'normalitat' en ciutats com Kíiv, on els bombardejos ja no es produïen des de feia setmanes. Putin va ser atacat un dia després del seu aniversari amb la destrucció del pont de Kertx. La reacció ja s'esperava, tot i que no se sabia com es produiria. Els bombardejos no van caure sobre punts estratègics ni militars. Van caure sobre ciutats i sobre civils. Un fet que podria deixar entreveure, tal com destaca un article de la CNN, l'obsessió del líder rus per aconseguir nous objectius i un missatge clar: Putin no permetrà que l'humiliïn.

Per altra banda, aquest dilluns s'ha sabut que Bielorússia i Rússia han acordat preparar un contingent per combatre a Ucraïna. Bielorússia ja va permetre que Rússia fes servir el seu territori com escenari fa uns mesos, però va afirmar que no enviava tropes a la guerra d'Ucraïna, un fet que podria canviar ben aviat amb aquest anunci. Sobretot perquè el president bielorús, Alexander Lukaixenko, hauria acusat Ucraïna de preparar un atac a Bielorússia. Un fet que podria desencadenar i precipitar canvis en la guerra. A més, cal recordar que  Bielorússia va canviar la seva la constitució el mes de febrer passat i permetria que les armes nuclears russes descansessin sobre el seu territori després d'abandonar el seu estatus de país no nuclear. Un fet que, és clar, hauria posat en tensió els veïns de la zona.

🗣️ Nou paper de Bielorússia en la guerra d'Ucraïna: acorden desplegar tropes de manera conjunta

❌ Bielorússia abandona el seu estatus de país no nuclear: quines implicacions té
 

La TV estatal russa aconsella provocar una crisi migratòria a Europa

En aquest context, la propaganda russa continua. Mentre a un costat, la guerra es presenta d'una manera, a Rússia es viu una altra cara. Andrey Sidorov, vicedegà de l'Escola de Política Mundial de la Universitat Estatal Lomonosov de Moscou, ha instat a Rússia a "tallar tots els vincles" amb Europa, començant amb els països bàltics i provocar una crisi de refugiats al continent. "Per què necessitem una Europa famolenca, freda, bruta i pobre?", ha preguntat al presentador del programa. "Podem tallar tots els vincles amb ells".

En aquest sentit, Sidorov ha manifestat que aïllar Europa portarà al continent "a la supervivència" i que els Estats Units "no els ajudaran". Així, ha verbalitzat que no sentia "llàstima" pels europeus, i ha exposat que Rússia hauria d'esperar "el moment adequat" per tallar vincles i "provocar una crisi migratòria a Europa amb una nova onada d'ucraïnesos".

🐙 Els tentacles de Rússia: com funciona la propaganda?
 

Continuaria la guerra d'Ucraïna sense Putin?

Què passaria amb la guerra de Putin si deixés el càrrec? Seria una pregunta amb mil respostes especulatives. Des de la invasió d'Ucraïna, el passat 24 de febrer, hi ha hagut deliberacions i pronòstics de tota mena sobre si el líder rus seguiria al capdavant del Kremlin. Ja sigui pels seus problemes de salut o bé per una destitució política interna. Un fet que, si més no, sembla implantejable. Rara vegada s'ha vist que un líder comenci una guerra, que aquesta acabi sent llarga i costosa i decideixi desistir sense una victòria clara. També s'ha demostrat que els canvis de lideratge no tenen per què comportar pau. Així ho desenvolupa un article del portal War on the Rocks, que destaca que els líders polítics sempre volen evitar la culpa i el càstig intern per una guerra fallida. I això, precisament, podria tenir un efecte poderós en la presa de decisions sobre com s'acaba una guerra (o no s'acaba). Una explicació que tal vegada podria trobar-se en els darrers bombardejos sobre la població civil ucraïnesa.

Sigui com sigui, encara és massa aviat per treure'n conclusions exactes. Si bé és cert que, tal com assenyala l'article, els líders que comencen una guerra no volen carregar amb culpabilitats i, per tant, poden continuar lluitant encara que les esperances de victòria siguin mínimes. En aquest sentit, la mateixa publicació constata que tot sovint és necessari un canvi de lideratge per acabar una guerra. Encara que això, tampoc vol dir que els nous líders estiguin lliures de culpa o no tinguin pressions internes per aquestes mateixes guerres encetades pels seus predecessors. 

🗣️ Més problemes per a Putin: què podria fer amb els territoris annexionats?
 

Què passaria si ara Rússia canviés de líder? De nou una pregunta molt complexa per respondre ràpidament. El portal War on the Rocks, constata que podria anar en moltes direccions. Hi ha una gran quantitat de successors potencials. Des de  Dmitry Medvedev fins a Sergei Sobyanin, que sempre s'ha volgut distanciar de la guerra de Putin. Alguns han plantejat que sigui fins i tot Alexey Navalny, tot i que amb poques possibilitats, que sigui el seu substitut. Fos qui fos el substitut, la política de culpa que descriu l'article podria perseguir al nou. Així, qualsevol nou líder que busqui acabar la guerra de Rússia es trobaria amb obstacles interns i enfrontaria el lideratge polític amb el militar. En aquest sentit, la guerra podria continuar fins i tot sense Putin.

L'explicació d'això, tal com subratlla l'autor del mateix article, és senzilla. Se centra en la lògica de la supervivència política o la idea que la presa de decisions polítiques està influenciada i determinada pel desig d'evitar la culpa i el càstig polític.  Els líders que comencen la guerra o que estan estretament vinculats amb l'inici d'un conflicte, estan més vinculats a ser considerats responsables per la població i les elits, per tant, ser castigats si la guerra acaba malament. D'aquesta manera, tal com s'ha ressaltat, la tendència és continuar lluitant tot i les poques esperances de guanyar. 

Putin podria escalar encara més el conflicte?

És molt difícil i complex sabre què li passa pel cap a Vladímir Putin. Fa només uns dies, el director del Centre Havighurst d'Estudis Russos i Postsoviètics de la Universitat de Miami, Stephen Norris, explicava en conversa amb ElNacional.cat que els esdeveniments anaven molt ràpid i que especular sobre el futur era molt complicat. Tot i això, ja exposava que Putin intentaria escalar la guerra.  "Els nous reclutes no tenen suficient entrenament o equip. Putin encara intentarà escalar la guerra –aquesta és la seva tendència– i hem de continuar preocupats per les seves amenaces nuclears". D'aquesta manera, constata que "el Kremlin està planejant una guerra prolongada: també ha continuat insistint que aquesta guerra és existencial, una amenaça a la mateixa existència de la mateixa Rússia". 

 

Imatge principal: el president rus, Vladímir Putin, en una conferència amb governadors russos / Efe