La visita de Vladímir Putin a Pequín arriba en un dels moments més delicats per al Kremlin des de l’inici de la invasió d’Ucraïna. El president rus es reuneix aquest dimarts i dimecres amb Xi Jinping amb l’objectiu de reforçar els llaços comercials i energètics amb la Xina, enmig d’una economia russa cada vegada més condicionada per la guerra i les sancions occidentals. Moscou aspira a desbloquejar projectes clau com el gasoducte Poder de Sibèria 2, que hauria de permetre exportar fins a 50.000 milions de metres cúbics anuals de gas cap a la Xina a través de Mongòlia. Però el control de les negociacions continua en mans de Pequín, que manté una posició de força davant d’una Rússia amb menys marge de maniobra.

Des de l’inici de la guerra, la dependència russa de la Xina s’ha accentuat. Si abans de la invasió Pequín representava el 16% de les exportacions russes, ara ja absorbeix prop del 30% del comerç exterior de Moscou. Paral·lelament, el pes d’Europa com a mercat per als hidrocarburs russos s’ha desplomat. La transformació també és visible dins Rússia i les marques xineses han substituït bona part dels fabricants occidentals, especialment al sector de l’automòbil, després de la retirada de companyies europees i japoneses arran de les sancions.

Malgrat això, la relació entre tots dos països està lluny de ser equilibrada, ja que la Xina continua comprant petroli, gas i carbó russos amb importants descomptes, mentre ven a Moscou tecnologia, components industrials i productes electrònics. Pequín, però, evita anar més enllà en el suport militar i manté la prioritat en les seves relacions econòmiques amb Occident.

La trobada també coincideix amb un context internacional de màxima tensió. La guerra a l’Iran i la vulnerabilitat de l’estret d’Ormuz han incrementat l’interès xinès pels subministraments energètics russos per via terrestre. Aquest escenari reforça el valor estratègic del gas rus, però no altera el desequilibri de fons: la Xina té alternatives; Rússia, cada vegada menys. A més, l’economia russa comença a notar els efectes acumulats de l’esforç bèl·lic. El govern rus ha retallat la previsió de creixement per al 2026 del 1,3% al 0,4%, després d’una contracció del 0,3% durant el primer trimestre. Els costos de la guerra, els tipus d’interès elevats, la pressió fiscal i les dificultats per exportar energia a Europa compliquen el futur econòmic del país.

Mentrestant, Xi Jinping consolida el paper de la Xina com a centre de gravetat geopolític. En menys d’una setmana, Pequín ha rebut Donald Trump i Vladímir Putin, una imatge que reforça la capacitat de la Xina per mantenir interlocució amb tots dos blocs mentre amplia la seva influència internacional.