Veneçuela és un escenari central de la interlocutòria del jutge José Luis Calama que imputa l'expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero en una trama de tràfic d'influències i blanqueig de capitals en el marc del cas Plus Ultra. Sobre el país caribeny el document, al qual ha tingut accés ElNacional.cat, detalla que Zapatero estaria implicat directament en operacions econòmiques d'alt nivell: negocis com són el petcoke (coc de petroli), l'or i la compravenda d'accions o divises.
El document s'endinsa en el comerç de petroli i connexions polítiques. De fet, la interlocutòria apunta que, per accedir a la compravenda de petroli veneçolà, els compradors havien de canalitzar la seva gestió a través de Zapatero, que es presenta com a nexe clau, mitjançant una "carta d'intencions". Les comunicacions que s'han intervingut revelarien connexions al més alt nivell, amb mencions a reunions amb el "ministre del petroli" i negociacions amb una figura denominada com "La Dama" (que s'identifica com l'actual presidenta encarregada del país, Delcy Rodríguez). D'ella es diu que és qui "manega l'assignació directa dels vaixells" petroliers. En el text també es menciona el viatge d'un emissari a Caracas per visitar a un tal "Edmundo" que s'identifica com Edmundo González -líder opositor- i presentar-se a Veneçuela com el seu "representant".
La "peça de ZP" a Veneçuela
Les converses intervingudes també posen al descobert que els contactes de Zapatero a Veneçuela consideren que l'expresident hi tenia un col·laborador, de qui en parlen com "la peça de ZP a Veneçuela". Això es dedueix de converses intervingudes a dos investigats, Rodolfo Reyes i Julio Martínez Sola. Aquesta "peça" s'identifica com a Manuel Fajardo, que era utilitzat per establir contactes d'alt nivell.
El document també detalla gestions directes de la trama sobre l'autoritat aeronàutica veneçolana amb el president de l'Institut Nacional d'Aeronàutica Civil de Veneçuela, el general Juan Manuel Teixeira Díaz, per tal d'afavorir Plus Ultra. Segons la interlocutòria, es buscava que s'aprovessin vols per a l'aerolínia i es gestionés l'impagament d'un deute que tenia amb l'organisme de més de 258.000 dòlars. El jutge també subratlla que Plus Ultra comercialitzava vols sense autorització i enganyava els passatgers culpant falsament les "autoritats veneçolanes" de les cancel·lacions.
El text també fa referència a testaferros i vincles societaris. A alguns testaferros se'ls hauria pagat en efectiu durant els seus múltiples viatges des de Veneçuela a Espanya. Algunes societats instrumentals de la trama, com ara Softgestor, eren entitats amb seu als Estats Units però amb vincles molt forts amb Veneçuela.