La politòloga Kirsty Hughes, directora del Centre Escocès de Relacions Europees, ha assegurat a l'agència alemanya de notícies DPA, que els qui han guanyat realment amb la sentència del Tribunal Suprem britànic sobre el referèndum d'Escòcia són en realitat els independentistes escocesos. El Tribunal Suprem britànic ha dictaminat que Escòcia no pot celebrar un referèndum sense l'aval del govern britànic, i segons Hugues això pot provocar que, si l'executiu s'hi oposa, el Regne Unit ja no serà una unió voluntària. "Llavors s'hauria de parlar d'una mala unió", ha indicat Hughes. A diferència d'Espanya, on està acceptat socialment un cert grau de coerció sobre Catalunya, el Regne Unit es fonamenta sobre la idea d'una unió voluntària o pactada, i s'hauria de veure què passa en el cas d'una crisi de legitimitats entre Edimburg i Londres.

Segons Hugues, si els escocesos aposten per celebrar el referèndum, això jugarà a favor dels partidaris de la independència, perquè s'haurà de veure si Londres respecta la voluntat d'Escòcia. "Si el govern britànic pren mesures contra un referèndum que ha estat decidit per un Parlament escollit democràticament, això seria un signe més que Londres no es pren seriosament la voluntat de la població", ha indicat Hughes, apuntant a un problema democràtic.

Si el referèndum se celebrés igualment i els unionistes boicotegen la votació, llavors actuarien de manera antidemocràtica, ha reiterat Hughes. També seria possible que el govern britànic intentés declarar el referèndum il·legal. "Però això significaria que Londres està ignorant els processos democràtics de presa de decisions i més aviat avalaria l'argument que el Regne Unit no és una unió voluntària", ha apuntat.

Aquestes valoracions de la politòloga coincideixen amb una enquesta que indica que la majoria britànics donen per fet que el Regne Unit s'acabarà trencant. Una enquesta duta a terme per Ipsos UK revela que la majoria dels ciutadans de l'Estat britànic creuen que el Regne Unit "deixarà d'existir en la seva forma actual" d'aquí a deu anys. L'estudi, que divideix els resultats segons la nacionalitat dels 6,944 adults enquestats, mostra que tant els anglesos com els gal·lesos, els escocesos i els nord-irlandesos tenen poca confiança en la configuració política actual a mitjà i llarg termini.

Actualment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord està format per quatre països. Cadascun d'aquests té una relació diferent amb la resta de la Unió, amb una autonomia, competències i poder legislatiu desiguals segons el seu tractat de devolució. En la investigació esmentada, la gran majoria dels enquestats de totes les nacions creu que, d'aquí a un any, la configuració de la Unió romandrà com és ara. Més concretament, ho fan un 75% dels anglesos, un 79% dels escocesos, un 78% dels gal·lesos i un 81% dels nord-irlandesos. Sorprèn que aquests darrers siguin els que menys preveuen un canvi a curt termini, potser davant el bloqueig polític en el qual es troben des de fa mesos arran dels desacords pel tractat del Brexit. Amb tot, la cosa canvia quan imaginen el futur a mitjà i llarg termini.

Els qui auguren que el trencament de la Unió serà més aviat són els escocesos: un 49% creu que d'aquí a cinc anys ja no existirà, per davant del 42% que sí que hi creu, mentre que un 9% no sap contestar. Per al mateix marc temporal, però, els ciutadans de la resta de nacionalitats que prediuen un canvi estructural no superen el 40%. La cosa canvia radicalment quan pensen a 10 anys vista, i és que la majoria de totes les nacionalitats reconeix que no li veuen un futur a la Unió a mitjà termini, una tendència que s'intensifica encara més quan els pregunten el mateix, però a 20 anys vista. En aquest període de temps, ara són els nord-irlandesos els més radicals: només un 11% creu que la Unió seguirà igual, i empaten amb Escòcia en un 67% els que pensen que deixarà d'existir d'aquí a dues dècades.