El ministre britànic per a Irlanda del Nord, Chris Heaton-Harris, ha anunciat que convocarà eleccions anticipades a la regió, després que els partits regionals no hagin arribat a un acord per restaurar el govern a causa de les seves discrepàncies sobre el protocol del Brexit. I és que el veto de la formació probritànica Partit Democràtic Unionista (DUP) a entrar en un Executiu amb el nacionalista i republicà Sinn Féin, guanyador dels comicis del maig passat, ha obligat Londres a fixar "per llei" una nova cita amb les urnes. En aquest sentit, Heaton-Harris ha afirmat que donarà més detalls sobre la possible data de les eleccions la setmana vinent.
El DUP va abandonar l'Executiu de Belfast el febrer passat i, des de les eleccions del maig, s'ha negat a entrar en un govern liderat pel Sinn Féin fins que Londres i Brussel·les no acordin una reforma radical del protocol del Brexit per a Irlanda del Nord, o fins que Downing Street adopti mesures unilaterals del seu gust.
Concretament, Heaton-Harris ha detallat que les seves "opcions eren limitades", però que la seva "obligació legal" és convocar uns nous comicis en un termini de 12 setmanes des de la mitjanit passada, en esgotar-se el termini donat als partits per formar govern. Així, el ministre britànic per a Irlanda del Nord ha indicat que continuarà reunint-se amb les formacions nord-irlandeses per dialogar i ha subratllat que "adoptarà les mesures necessàries" per assegurar que els "serveis i les finances públiques" de la regió "continuen funcionant" sense un govern format.
Així doncs, després de sobrepassar-se la data límit fixada, Londres ha retirat el poder a tots els ministres que treballaven de manera interina des de la suspensió el febrer passat del govern autònom. D'aquesta manera, en aquests moments, el funcionament de l'Assemblea regional està en mans de funcionaris públics. En aquest context, Heaton-Harris ha remarcat que "la situació és molt greu" i admet que els partits no volen altres comicis, però ha informat que ja s'ha posat en contacte amb les autoritats competents per iniciar el procés electoral.
Atzucac polític a Irlanda del Nord
El veto dels unionistes del DUP va impedir dijous passat l'elecció del president de l'Assemblea i automàticament va suspendre la presentació de candidats als llocs de ministre i viceministre principal, que corresponen al Sinn Féin i el DUP, respectivament, d'acord amb els resultats de les eleccions de maig. En aquest sentit, el líder del DUP, Jeffrey Donaldson, ha recalcat que el seu partit no canviarà la seva posició fins que no "s'elimini" el protocol del Brexit, un instrument, ha dit, que ha fet malbé "la nostra economia" i ha modificat l'"estatus constitucional" d'Irlanda del Nord dins del Regne Unit "sense el nostre consentiment".
El Brexit, motiu de disputa
El protocol del Brexit indica que Irlanda del Nord segueix vinculada al mercat únic comunitari per a béns, per la qual cosa les mercaderies que creuen entre l'illa de Gran Bretanya i aquest territori britànic han de passar controls duaners per assegurar que la frontera entre les dues Irlandes continua sent invisible, tal com obliga l'acord de pau del Divendres Sant (1998), el text que va posar fi al conflicte.
A més, el Brexit ha aixecat una frontera comercial al mar d'Irlanda que també és política per a la comunitat unionista protestant, que sosté que diferencia la província i posa en perill la seva relació amb la resta del Regne Unit, sobretot ara que els nacionalistes irlandesos volen avançar cap al seu objectiu històric de reunificar Irlanda. Tot plegat ha portat els unionistes del DUP a bloquejar la formació d'un nou executiu encapçalat pel Sinn Féin a Irlanda del Nord.