El president de Colòmbia, Gustavo Petro, ha advertit en una entrevista a la BBC que el seu país afronta una “amenaça real” d’acció militar per part dels Estats Units, en un context de creixent tensió diplomàtica amb l’administració de Donald Trump. Les declaracions arriben després que el president nord-americà suggerís que una operació militar contra Colòmbia “sona bé”, enmig d’un discurs cada cop més agressiu cap als governs llatinoamericans.
Petro interpreta aquestes paraules com un símptoma d’una visió imperial que, segons ell, Washington ha mantingut durant dècades a la regió. “Els Estats Units han tractat altres governs com si formessin part del seu imperi, al marge del dret internacional”, va afirmar. Al seu entendre, aquesta estratègia pot acabar convertint una potència global en un actor aïllat: “Un imperi no es construeix des de l’aïllament”.
La tensió es produeix tot i una trucada telefònica recent entre tots dos líders, que Trump va descriure públicament com un “honor” i que fonts colombianes van qualificar d’un gir de 180 graus en la retòrica bilateral. Petro, però, va relativitzar l’abast de la conversa –“va durar menys d’una hora i la major part la vaig ocupar jo”– i va deixar clar que les diferències de fons persisteixen, especialment sobre immigració, narcotràfic i Veneçuela.
Crítica frontal de Petro
Un dels punts més polèmics de l’entrevista ha estat la crítica frontal de Petro a les operacions del Servei d’Immigració i Control de Duanes dels EUA (ICE), que va comparar amb “brigades nazis”. El president colombià denuncia una política migratòria que, segons ell, no només persegueix llatinoamericans als carrers, sinó que ja ha provocat la mort de ciutadans nord-americans, com el cas recent d’una dona abatuda per un agent a Minneapolis, fet que ha desencadenat protestes i crítiques de les autoritats locals.
Trump justifica l’expansió d’ICE com una lluita contra el crim i el tràfic de drogues, una responsabilitat que sovint atribueix a països com Colòmbia i Veneçuela. Petro rebutja aquestes acusacions i recorda la seva trajectòria de dues dècades combatent els càrtels, “al preu que la meva família hagués d’exiliar-se”. Antic guerriller, el president ha impulsat una política de “pau total” basada en el diàleg amb grups armats, una estratègia qüestionada per l’oposició en un moment en què la producció de cocaïna ha assolit màxims històrics.
La crisi s’emmarca també en el nou escenari regional després de l’operació militar nord-americana a Veneçuela i la captura de Nicolás Maduro. Petro hi veu una relació directa amb els interessos energètics i amb la sortida dels EUA de l’Acord de París: “Si no s’hagués abandonat la lluita climàtica, no hi hauria guerres”.
Què passaria davant d'un atac?
Davant un eventual atac, el president colombià assegura que prefereix el diàleg, però evoca la història del país: sense grans arsenals ni defenses antiaèries, Colòmbia –diu– sempre ha confiat “en les masses, les muntanyes i la selva”. Una advertència que ressona més com a record del passat que no pas com una amenaça, en una regió que torna a mirar amb inquietud cap a Washington.