El president dels EUA, Donald Trump, ha tornat a sacsejar l’escena internacional amb una decisió que pot tenir repercussions profundes sobre la governança climàtica mundial. Aquest dijous, el president dels Estats Units ha firmat una ordre executiva que instrueix la retirada del país de 66 organitzacions i tractats internacionals que, segons la Casa Blanca, "ja no responen als interessos nacionals". Entre elles hi ha 31 entitats vinculades a les Nacions Unides i altres 35 organitzacions independents, moltes de les quals treballen en matèries tan crucials com la lluita contra el canvi climàtic, la protecció de la biodiversitat, la promoció de les energies renovables i la defensa de la salut pública, la igualtat de gènere i la inclusió social.
Fins ara, no s’ha publicat una llista completa d’entitats afectades, i encara no se sap si el Congrés nord-americà donarà suport a la mesura. Sí que s’ha confirmat, però, la sortida de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC), el principal fòrum multilateral des de 1992 per coordinar la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle i acollir les cimeres climàtiques anuals. Aquesta decisió suposa que el segon emissor mundial de gasos contaminants s’aparta del cor de la cooperació internacional per fer front a la crisi climàtica.
La retirada inclou també el rebuig al Pacte de París i la sortida del Panel Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC), l’organisme científic més rellevant que avaluava periòdicament l’estat de la recerca climàtica i les solucions basades en evidència. A més, Trump ha inclòs entitats clau relacionades amb la transició energètica i la gestió de recursos naturals, com l’Agència Internacional d’Energies Renovables (IRENA) i organismes de l'ONU centrats en oceans i aigua.
"Primer, els Estats Units"
La Casa Blanca justifica la mesura invocant la doctrina del “primer, els Estats Units”, una línia política que Trump ha recuperat amb força des del seu retorn a la presidència fa un any. El mandatari ha reforçat el seu discurs negacionista sobre la crisi climàtica, qüestionant el consens científic sobre la relació entre activitats humanes i escalfament global, i apostant per intensificar l’extracció i el comerç de combustibles fòssils.
La reacció internacional ha estat immediata. Des de Brussel·les, el comissari europeu d’Acció Climàtica, Wopke Hoekstra, ha lamentat la retirada de Washington, recordant que aquests organismes “són fonamentals per coordinar l’acció climàtica global i per garantir que els països reduïm emissions i ens adaptem als efectes del canvi climàtic”. També la vicepresidenta Sara Aagesen ha criticat durament la decisió i ha assegurat que Espanya continuarà apostant per mesures fermes contra el canvi climàtic, malgrat el rebuig de la primera economia mundial a la ciència climàtica.
Les conseqüències de la decisió de Trump
Analistes i experts alerten que aquesta mesura podria fragmentar l’esforç global per contenir l’escalfament i debilitar els mecanismes internacionals que regulen la transició energètica i la protecció del medi ambient, alhora que envia un senyal clar sobre la prioritat de Trump: els interessos econòmics nacionals per sobre de la col·laboració global.